La ciutat dels nens perduts

La ciutat dels nens perduts
La Cité des enfants perdus
	;
Fitxa
Direcció	Jean-Pierre Jeunet i Marc Caro
Protagonistes	Ron Perlman; Daniel Emilfork; Judith Vittet; Dominique Pinon; Jean-Claude Dreyfus; Alexis Pivot; Babeth Étienne; Christophe Salengro; Cyril Aubin; Dominique Bettenfeld; Dominique Chevalier; Enrique Villanueva; François Hadji-Lazaro; Frankie Pain; Geneviève Brunet; Jean-Louis Trintignant; Jean-Philippe Labadie; Lorella Cravotta; Marc Caro; Mathieu Kassovitz; Mireille Mossé; Nane Germon; Rufus; Serge Merlin; Thierry Gibault; Ticky Holgado; Raphaèle Bouchard; Odile Mallet; Mapi Galán; Arthur Mazet
Producció	Claudie Ossard
Dissenyador de producció	Marc Caro i Jean Rabasse
Guió	Jean-Pierre Jeunet, Marc Caro, Gilles Adrien i Guillaume Laurant
Música	Angelo Badalamenti
Fotografia	Michel Amathieu i Darius Khondji
Muntatge	Hervé Schneid
Distribuïdor	Union générale cinématographique i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	França, Alemanya, Espanya i Bèlgica
Estrena	maig 1995
Durada	108 min
Idioma original	francès
Versió en català	Sí
Color	en color
Pressupost	18.000.000 $
Recaptació	11.000.000 $ (mundial); 7.000.000 $ (França); 1.738.611 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Gènere	cinema de ciència-ficció, cinema fantàstic, cinema distòpic, cinema steampunk i cinema de ciència-ficció d'autor
Qualificació MPAA	R
Tema	clonació i científic boig
Lloc web	sonypictures.com…

La ciutat dels nens perduts (títol original en francès: La Cité des enfants perdus) és una pel·lícula francesa de 1995 (coproducció alemanya i espanyola) realitzada per Marc Caro i Jean-Pierre Jeunet.^[1]^[2] Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.^[3]

Argument

A una època indeterminada, en una societat steampunk, a una ciutat portuària, Krank viu sobre una plataforma envoltada de mines. És un vell home producte dels experiments d'un científic desaparegut, així com els clons que l'envolten i d'altres criatures fallides. Krank està deprimit perquè no pot somiar. Aquí apareix una organització criminal («Els Cíclops») que segresten nens de la ciutat per robar-los els seus somnis. Malauradament per a ell, fins i tot quan ell s'introdueix als somnis dels nens sota la forma d'un pare Noel, no hi troba més que malsons.

Miette, una petita lladre explotada per dues germanes siameses molt cruels, s'alia amb One, un forçut de fira, amb la finalitat de trobar Denrée, el germà petit de One que Krank i els seus esbirros han segrestat.^[4]

Distincions

César al millor decorat per Jean Rabasse.
Nominació al César al millor vestuari per Jean-Paul Gaultier, nominació al César a la millor fotografia per Darius Khondji i nominació al César a la millor música original per Angelo Badalamenti.
Selecció oficial al festival de Cannes 1995, i pel·lícula d'obertura.

Al voltant de la pel·lícula

És l'última col·laboració del duo Jean-Pierre Jeunet i Marc Caro.
L'actor principal de la pel·lícula, Ron Perlman no parlava francès i va haver d'aprendre i recitar fonèticament els seus diàlegs.
Dominique Pinon, actor fetitxe del realitzador Jean-Pierre Jeunet jugui diversos personatges: el savi "boig" genetista que esdevindrà llavors el submarinista amnèsic i els clons de la plataforma.
La pel·lícula empra efectes especials innovadors per l'època com l'animació realista de puces, de fum o d'una llàgrima.
La Ciutat dels nens perduts és un videojoc adaptat de la pel·lícula.

Referències

↑ «La ciutat dels nens perduts a IMDb» (en anglès). [Consulta: 28 gener 2016].
↑ «La pel·Lícula a Filmafinnity» (en castellà). [Consulta: 28 gener 2016].
↑ «La_ciutat_dels_nens_perduts». Ésadir.cat. [Consulta: 28 gener 2020].
↑ «La cité des enfants perdues» (en anglès). NYTimes.com. [Consulta: 30 novembre 2022].

[1] «La ciutat dels nens perduts a IMDb» (en anglès). [Consulta: 28 gener 2016].

[2] «La pel·Lícula a Filmafinnity» (en castellà). [Consulta: 28 gener 2016].

[3] «La_ciutat_dels_nens_perduts». Ésadir.cat. [Consulta: 28 gener 2020].

[4] «La cité des enfants perdues» (en anglès). NYTimes.com. [Consulta: 30 novembre 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]