Vés al contingut

L'homme à la tête en caoutchouc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaL'homme à la tête en caoutchouc
L'Homme à la tête en caoutchouc Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióGeorges Méliès Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióGeorges Méliès Modifica el valor a Wikidata
GuióGeorges Méliès Modifica el valor a Wikidata
ProductoraStar Film Company Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1901 Modifica el valor a Wikidata
Durada3 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès
cap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema fantàstic, cinema de terror, cinema de ciència-ficció, comèdia i cinema mut Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0000359 FilmAffinity: 171193 Allocine: 24430 Letterboxd: the-man-with-the-rubber-head Allmovie: v259099 TMDB.org: 49279 Modifica el valor a Wikidata

L'homme à la tête en caoutchouch fou un dels primers films que realitzà Georges Méliès l'any 1901.

Méliès s'inspirà en els trucatges de la fantasmagoria mòbil. En aquesta pel·lícula hi ha un cap que ha de donar la impressió que s'infla, es desinfla, es torna a inflar i acaba explotant.

La tècnica utilitzada és la de la fantasmagoria; gràcies a un sistema de carrils, el cap -filmat sobre un fons negre i sobreimpressionat posteriorment sobre la resta de l'escenari- avança cap a la càmera, la qual es manté fixa, com sempre en les obres de Méliès.

El creador de fantasmagories, Étienne-Gaspard Robert -conegut amb el nom de Robertson-, explica molt bé aquest trucatge en les seves memòries: descriu una il·lusió que consistia a "fer avançar un objecte en un mirall còncau, ben bé com un cap que sembla que va endavant". Es col·locava al damunt d'un carretó un cap artificial, invertit i illuminat per uns miralls amb reflectors platejats, i tot plegat es disposava davant d'un mirall, el qual era l'única cosa que veia el públic. Amb una manovella es feia avançar el carretó i el cap.

En l'obra de Méliès, el cap era viu i es mantenia al seu lloc. Se l'havia fotografiat a banda sobre un fons negre i s'acostava progressivament a l'objectiu de la càmera (que s'anava graduant de mica en mica). Aleshores, aquesta imatge apareixia en sobreimpressió sobre el fons negre d'un decorat.[1]

Referències

[modifica]
  1. George Méliès. La magia del cinema, 12 de desembre de 2016. ISBN 978-84-9900-078-7.