Koaixvita
 Koaixvita | |
|---|---|
| Fórmula química | Na₆(Ca,Mn)(Ti,Fe)Si₆O18·H₂O |
| Epònim | mont Koaixva  |
| Localitat tipus | Mont Koaixva, massís de Khibini, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CJ.15c |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CJ.20 |
| Dana | 61.1.2b.2 |
| Heys | 14.9.38 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,17Å; b = 20,89Å; c = 7,33Å; |
| Grup espacial | space group Pmnb (en)  |
| Duresa | 6 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,637 nβ = 1,643 nγ = 1,648 |
| Birefringència | δ = 0,011 |
| Angle 2V | mesurat: 82° a 84°, calculat: 84° |
| Dispersió òptica | feble |
| Impureses comunes | Mg, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1973-026 |
| Any d'aprovació | 1974 |
| Símbol | Koa |
| Referències | [1] |
La koaixvita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la lovozerita. Rep el nom del mont Koaixva, a Rússia, la seva localitat tipus.
Característiques
[modifica]La koaixvita és un ciclosilicat de fórmula química Na₆(Ca,Mn)(Ti,Fe)Si₆O18·H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la koaixvita pertany a «09.CJ - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 6 [Si₆O18]12- (sechser-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: bazzita, beril, indialita, stoppaniïta, cordierita, sekaninaïta, combeïta, imandrita, kazakovita, lovozerita, tisinalita, zirsinalita, litvinskita, kapustinita, baratovita, katayamalita, aleksandrovita, dioptasa, kostylevita, petarasita, gerenita-(Y), odintsovita, mathewrogersita i pezzottaïta.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al mont Koaixva, una muntanya que es troba al massís de Khibini, dins l'óblast de Múrmansk (Districte Federal del Nord-oest, Rússia). També dins el massís de Khibini ha estat descrita al mont Yukspor i a la vall del riu Vuonnemiok. Aquests tres indrets propers són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.