Kh
<kh> és un dígraf que es fa servir sobretot en transcripcions de llengües estrangeres en alfabet llatí per a representar la fricativa velar sorda, la fricativa uvular sorda i fins a la fricativa faríngia sorda ([x],[χ] i [ħ] respectivament en l'alfabet fonètic internacional), quan no és propi de la seva llengua, com en el cas del català. Generalment s'usa en neologismes d'origen oriental, per exemple Kazakhstan o Khomeini.[1][2] Probablement en la parla popular, s'haurien resolt transformant-se en <k> (majo>maco, jefe>quefe…).
Exemples
[modifica]- S'empra el dígraf <kh> per la transcripció en català de la consonant hebrea Caf fricativa: רכסים transcrit Rekhassim.[3]
Vegeu també
[modifica]Fonts
[modifica]- ↑ Transliteració i transcripció del rus a esadir.cat
- ↑ Josep Lacreu i Cuesta. Manual d'ús de l'estàndard oral, (10a ed.), p.48.
- ↑ Institut d'Estudis Catalans. «Proposta de transcripció de l'hebreu». A: Documents de la Secció Filològica, Volum 4, p.53.
«Kh». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. Veure la transcripció de la lletra núm. 23