Ketamina
 | |
| Malaltia objecte | dolor i abús de substàncies  |
|---|---|
| Dades clíniques | |
| Risc per l'embaràs |
|
| Via | intravenós, intramuscular, inhalat, oral, via tòpica |
| Grup farmacològic | compost químic |
| Codi ATC | N01AX03 N01</spaN01AX14 AX14N01AX03 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C13H16ClNO |
| Massa molecular | 237,73 g·mol−1 |
| Estat legal | |
| R. dispensació |
|
| Dades farmacocinètiques | |
| Vida mitjana | 2,5-3 hores |
| Excreció | renal (>90%) |
| Identificadors | |
(RS)-2-(2-clorofenil)-2-metilamino-ciclohexan-1-ona
| |
| Número CAS | 6740-88-1 |
| PubChem (CID) | 3821 |
| IUPHAR/BPS | 4233 |
| DrugBank | APRD00493 |
| ChemSpider | 3689 |
| UNII | 690G0D6V8H |
| KEGG | C07525 i D08098 |
| ChEBI | 6121 |
| ChEMBL | CHEMBL742 |
| AEPQ | 100.027.095 |
La ketamina, pols K, special K o simplement keta, és una droga dissociativa amb potencial al·lucinogen, encara que té altres efectes subjectius, utilitzada originalment en medicina per les seves propietats analgèsiques i, sobretot, anestèsiques. Actualment aquests usos són menys comuns en éssers humans, però molt freqüents en veterinària, ja que s'aplica en procediments quirúrgics de diverses espècies animals. La forma farmacèutica acostuma a emprar una sal de la droga: el clorhidrat de ketamina. En els darrers anys s'ha propagat la seva administració amb fins recreatius, i han sorgit fenòmens de desviament de la substància del circuit legal. Són creixents els reports per abús, amb quadres de toxicitat i mort per sobredosi, atribuïbles en part a la infravaloració de riscos per part dels consumidors. L'octubre del 2010 fou inclòs[1] en la llista de substàncies psicotròpiques sota el conveni sobre substàncies psicotròpiques de Viena del 21 de febrer de 1971.[2][3]
Al carrer se la denomina, entre altres mots, «pols K», «special K» o «keta». El seu mercat il·lícit es va iniciar sobretot als barris del nord de Nova York, encara que actualment ha arribat arreu del món. Les maneres d'administració són diverses (fumada, esnifada o injectada, a elecció del consumidor). John C. Lilly i David Woodard (entre d’altres) han escrit àmpliament sobre les seves pròpies experiències psiconàutiques amb la ketamina.[4]:288–295
Història
[modifica]La ketamina fou sintetitzada per primer cop a principis dels anys 50 pel professor de Química de la Universitat Estatal Wayne (Detroit,Míchigan), Calvin L. Stevens, qui després de diversos experiments i anys d'estudi, va aconseguir sintetitzar-ne els seus components.
En un primer moment, els usos de la ketamina anaven destinats principalment a la sedació o sacrificació d'éssers vius no humans. La majoria de professionals mèdics d'animals com els veterinaris la feien servir com a anestèsic per activitats quirúrgiques.
Els usos de la ketamina en humans no començaren fins a l'any 1964, quan el Dr. Corssen l'administrà a presoners voluntaris de la presó Jackson (Míchigan). Els resultats determinaren que la ketamina provocava efectes analgèsics i al·lucinògens si es consumia de manera no controlada. El Dr. Domino, company d'investigació del Dr. Corssen, publicà un estudi clínic en el que definia la ketamina com un tipus d'anestèsic dissociatiu. L'anestèsia dissociativa fou posteriorment descrita com la dissociació electrofisiològica i funcional entre els sistemes talamocorticals i límbics.
El consum de ketamina va regular-se, amb prèvia prescripció mèdica, l'any 1969 en forma de clorhidrat. El nom que es feia servir era Ketalar. L'any 1970 fou considerada apte pel consum humà per la FDA a causa de la seva efectivitat i seguretat. Per aquests motius, fou també administrada als soldats ferits durant la guerra de Vietnam.
Les propietats analgèsiques de la molècula eren, en aquell moment, un argument important pel seu desenvolupament. No obstant, durant el mateix any, nombrosos científics advertiren sobre la necessitat d'injectar dosis no inferiors a 60 s per evitar així un inútil estímul durant l'emergència.
Amb el temps, l'arribada de nous hipnòtics intravenosos com el propofol, la comercialització com a droga pels suburbis de ciutats com Nova York i les preocupacions sobre els possibles efectes psicodèlics de la ketamina provocaren una disminució del seu ús.
Tot i així, actualment l'interés per la ketamina continúa i en les societats més desenvolupades està tornant a adquirir un paper fonamental. Pel que fa a les societats menys desenvolupades, des de la guerra de Vietnam, el paper de la ketamina ha estat fonamental per a qualsevol tipus d'ús quirúrgic, deixant d'aquesta manera en evidència la seva importància dins el món clínic.
Anàlisi Química
[modifica]Estructura General
[modifica]Aquest hidroclorur de (RS)-2-(2-clorofenil)-2-(metilamina)ciclohexanona forma part d'un grup de molècules conegudes com a arilciclohexilamines. Com bé indica el seu nom, aquestes molècules estan formades normalment per un grup cilclohexilamina (constituït per una cadena cíclica de sis carbonis que s'uneixen a un grup amino) que s'uneix amb un anell aròmatic o fenil. Tot i això, podem veure que la ketamina és una molècula bastant diferent d'aquelles que conformen aquest grup.
Podem observar una ciclohexanona (l'anell sense enllaços dobles) amb un grup enllaçat al segon carboni i un fenil (el qual té un àtom de clor al carboni dos) que també es troba enllaçat a aquest carboni de la cadena cíclica principal. Normalment, les molècules químiques del grup de les arylciclohexilamines no tenen una metilamina, sinó que presenten un ciclohexà que s'uneix amb la cadena principal mitjançant el grup amino.
Aquesta droga presenta dos isòmers, els quals tenen una diferència notable en la seva activitat química, que són la S( )Ketamina i la R(-)Ketamina. La primera d'aquestes és la més activa de les dues, éssent 4 vegades més activa (ja que presenta una major facilitat per interactuar amb el receptor NMDA del neurotransmissor glutamat. La rotació que determina aquesta diferenciació ve donada per l'orientació de la ciclohexanona principal i la conformació d'aquesta.
Característiques bàsiques
[modifica]Pes molecular: 237,727 g/mol
Punt de fusió: Aproximadament 92,5º
Solubilitat: Fàcilment soluble en aigua i metanol, soluble en alcohol.
Mecanisme d'acció
[modifica]
La ketamina exerceix el seu efecte principal sobre el receptor glutamatèrgic NMDA, actuant com un antagonista no-competitiu que causa un efecte anestèsic dissociatiu al bloquejar l'actuació del glutamat com a agent excitador del sistema nerviós. L'efecte dissociatiu de la ketamina es basa en la disgregació funcional i electrofisiològica entre el sistema límbic i el sistema talamocortical.
Usos mèdics
[modifica]
Actualment la ketamina focalitza els seus usos en l'àmbit clínic (en humans s'usa en operacions quirúrgiques menors, en trasplantaments de pell...). Com ja s'ha comentat anteriorment, la ketamina actua principalment sobre el Receptor Glutamatèrgic NMDA (obra també sobre els Receptors Mu i Delta Opioides), tot inhibint l'excitació neuronal i la recaptació de noradrenalina i serotonina (contribució de l'efecte analgèsic).
Com a conseqüència directa, la substància es fonamenta principalment en els seus efectes anestèsics, i doncs és generalment usada en anestèsia especialitzada en pacients pediàtrics, veterinària i medicina de campaña. El fet que la ketamina tingui un perfil actiu basat en una relativa preservació de la via aèria, estabilitat hemodinàmica, reflexos de deglució, tos i ventilació espontània la converteix en un òptim anestèsic en zones del món amb recursos de reanimació limitats (no requereix de suplements elèctrics o d'oxigen). A dosis baixes pot ser usada com anestèsic local o coanalgèsic (és particularment efectiva en dolor neuropàtic).
El gran ús de la ketamina es recolza àdhuc en el seu immediat efecte antidepressiu. Són ja diversos estudis els que corroboren el ràpid efecte antidepressiu associat a la ketamina en pacients amb depressió resistent (la majoria, d'altres amb trastorn de bipolaritat, efecte quantificat per les escales habituals). Tot i la rapidesa efectiva del fàrmac contra la depressió (de minuts a poques hores després una única infusió de la substància), el resultat tendeix a l'esgotament a partir del tercer dia postadministració. Encara avui s'està duent a terme investigació i recerca de l'ús de la ketamina en remeis d'altres discapacitats mentals com ara el TOC i el TEPT. La substància és altament efectiva en la reducció immediata de la tendència suïcida.[9][10]
La substància és també de gran utilitat en tractaments de dolor crònic de varis orígens com ara en casos de Fibromiàlgia o Neuràlgia Postherpètica. És adient, també, per reduir el dolor postoperatori i les enormes dosis de mòrfics usades en tractaments d'accidents físics o cremades.
Recentment s'ha propost l'ús de la ketamina en teràpies psicodèliques fonamentades en la deshabituació del consum d'estimulants varis (tant d'alcohol com d'Opiacis diversos) per l'òptim aboliment de la dependència psicològica dels subjectes cap aquestes substàncies. El fàrmac s'administraria de manera prèvia a les sessions de teràpia cognitiva actuant com a reforç negatiu, és a dir, induint una resposta instrumental que comporti la desaparició de l'estímul aversiu en concret i motivant el subjecte d'evitar el contacte amb el mateix. A banda d'atorgar una notable millora en l'eficàcia de prevenció de recaigudes en el consum d'agents addictius, la ketamina confereix un enorme avançament en aspectes com la personalitat, l'autoavaluació emocional i la capacitat comunicativa interpersonal de determinats subjectes.
La ketamina és també present en l'àmbit d'investigació clínica. Per instància, estudis varis entorn l'acoblament de la ketamina sobre el receptor glutamatèrgic NMDA i la simptomatologia del fàrmac intueixen que les disfuncions per Esquizofrènia venen fortament lligades a la distribució funcional del receptor NMDA.[11][12]
Efectes clínics
[modifica]
El principal efecte d'interès pels usuaris és la sensació d'increment, instants després de l'administració, de la velocitat de pensament i de la capacitat sensorial, de manera que els colors i els sons es perceben millor. A més a més, també s'han descrit sentiments de relaxació, felicitat extrema i inclús èxtasis.
En dosis elevades, s'indueix a una dissociació més severa, coneguda com a K-hole, en la qual el consumidor experimenta la sensació de deslligar-se de la realitat viscuda, separant-se del propi cos. En aquest estat, el consumidor pateix una important reducció de la capacitat per moure's i coordinar-se.
Des d'un punt de vista fisiològic, l'alt consum d'aquesta droga, pot provocar l'estimulació del sistema cardiovascular, generant taquicàrdia, hipertensió i broncodilatació. A més a més, s'originen canvis en la temperatura corporal del consumidor.[12]
Riscos de Consum
[modifica]L'esmentada estimulació del sistema cardiovascular, pot arribar a causar, en dosis elevades, una depressió respiratòria i inclús una aturada cardíaca.
D'altra banda, s'ha de tenir en compte, que per molt que en dosis baixes la ketamina tingui un efecte antidepressiu, en el moment que s'arribi a l'extrem i s'acabi fent un ús continuu i descontrolat, pot acabar generant depressions.
Per molt que els casos de mort per sobredosis associats a la ketamina siguin realment baixos, s'ha de tenir en compte que el principal risc d'aquesta droga és la distorsió de les percepcions visuals i auditives que produeix, car en aquest estat, on fins a un cert punt perd el control del seu propi cos, es poden donar molt més fàcilment situacions de risc i accidents pel consumidor.
Com ja s'ha comentat anteriorment, durant el consum de ketamina s'experimenta una sensació d'increment de la capacitat mental. Si més no, s'ha pogut observar, que els consumidors crònics, experimenten dèficits en fluïdesa i aprenentatge verbal i velocitat de processament. A més a més, per molt que finalment acabin reduint i inclús aturant per complet el consum d'aquesta, és molt probable que els dèficits en memòria episòdica i en capacitat d'atenció es mantinguin de manera prolongada.
Quant a la toxicitat d'aquesta droga, un consum crònic pot arribar a causar danys hepàtics, produint colèstasi i fibrosis hepàtica. A més a més, també s'han trobat notables casos de consumidors amb dolors al sistema genitourinari. Aquests, es deuen a la destrucció de les cel·lules epitelials de la bufeta per part de la ketamina, que com a conseqüència causen el seu deteriori i produeixen la sortida de la orina a la resta del cos. Aquesta, s'acaba filtrant en teixits interns i originant inflamacions.[13][14]
Referències
[modifica]- ↑ Orden SAS/2712/2010, de 13 de octubre, por la que se incluye la sustancia Ketamina en el Anexo I del Real Decreto 2829/1977, de 6 de octubre, por el que se regula la fabricación, distribución, prescripción y dispensación de sustancias y preparados psicotrópicos. BOE 21 d'octubre de 2010
- ↑ «BOE» de 10 de setembre de 1976
- ↑ real decreto 2829/1977, de 6 de octubre, por el que se regula la fabricación, distribución, prescripción y dispensación de sustancias y preparados psicotropicos Arxivat 2010-10-27 a Wayback Machine. (BOE núm. 274, de 16 noviembre [RCL 1977, 2413])
- ↑ Woodard, D., «The Ketamine Necromance» (en anglès), en A. Parfrey, ed., Apocalypse Culture II (Los Angeles: Feral House, 2000), pp. 288–295.
- ↑ Bergwerf, Herman. «MolView». [Consulta: 22 octubre 2018].
- ↑ «INFORME-KETAMINA» (en anglès). [Consulta: 22 octubre 2018].
- ↑ Pubchem. «Ketamine» (en anglès). [Consulta: 22 octubre 2018].
- ↑ «Isotope Distribution Calculator, Mass Spec Plotter, Isotope Abundance Graphs» (en anglès). [Consulta: 22 octubre 2018].
- ↑ Michaëlsson, Henrik; Andersson, Mats; Svensson, Johan; Karlsson, Lars; Ehn, Johan «The novel antidepressant ketamine enhances dentate gyrus proliferation with no effects on synaptic plasticity or hippocampal function in depressive-like rats» (en anglès). Acta Physiologica, 22-10-2018, pàg. e13211. DOI: 10.1111/apha.13211. ISSN: 1748-1708.
- ↑ «Neuronal glutamatergic changes and peripheral markers of cytoskeleton dynamics change synchronically 24h after sub–anaesthetic dose of ketamine in healthy subjects» (en anglès). Behavioural Brain Research, 17-10-2018. DOI: 10.1016/j.bbr.2018.10.021. ISSN: 0166-4328.
- ↑ Gómez-Arnau Ramírez, Jorge. Nuevas Drogas Psicoactivas (en castellà), p. 229-231. ISBN 978-84-940824-7-4.
- ↑ 12,0 12,1 «Ketamina: efectos y riesgos de esta droga». [Consulta: 21 octubre 2018].
- ↑ «El doloroso efecto secundario de la ketamina» (en castellà). Omicrono, 26-03-2016.
- ↑ «What is Ketamine? Street Names & Side Effects - Addiction & Abuse - Drug-Free World» (en anglès). [Consulta: 23 octubre 2018].
Enllaços externs
[modifica]