Karol Mikuli
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 20 octubre 1819  Txernivtsí (Ucraïna) | ||
| Mort | 21 maig 1897 (77 anys) Lviv (Imperi austrohongarès) | ||
| Sepultura | Cementiri Litxakiv, поле 77 49° 49′ 57″ N, 24° 03′ 03″ E / 49.83253°N,24.05086°E | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | director d'orquestra, pedagog musical, director de cor, compositor, pianista, pedagog | ||
| Ocupador | Conservatori de Lviv | ||
| Gènere | Música clàssica | ||
| Professors | Frédéric Chopin | ||
| Alumnes | Jarosław Zieliński, Ludwik Marek (en)  i Vasyl Barvinsky | ||
| Instrument | Piano | ||
  
| |||
Karol (Karol, Charles, Carl, Karl von) Mikuli (Miculi) (Txernivtsí, llavors Imperi austríac, actualment Ucraïna, 22 d'octubre de 1821[1] - Lviv, 21 de maig de 1897) fou un compositor, pianista i pedagog polonès d'arrel armènia.
Estudià medicina a Viena, però deixà aquesta carrera per a dedicar-se a la música, passant a l'efecte a París el 1844, on estudià el piano amb Chopin i composició amb Reber. Va romandre a París donant lliçons de piano tenint entre els seus alumnes a Heinrich Schenker i en esclatar la revolució de 1848 retornà a la seva pàtria, on donà diversos concerts, i el 1858 fou nomenat director de la Societat de Música de Galitzia a Lemberg, on entre els seus alumnes tingué la pianista Stefania Turkewich. Dirigí una edició de les obres de Chopin, en la qual hi figuren algunes correccions i variacions fetes segons indicacions d'ell mateix.
Publicà una col·lecció de 48 airs nationaux roumains, arranjats per a piano, cançons populars franceses i poloneses, una Serenata per a clarinet i piano, una Paraphrase sobre motius d'un antic villancet de Polònia, cants religiosos, un Veni Creator i diverses composicions per a piano, sobretot poloneses, etc.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa, Volum núm. 35, pàg. 161, ISBN 84 239-4535-9
Referències
[modifica]