Kanats del Caucas
El kanats del Caucas, o kanats de l'Azerbaidjan[2] foren diversos principats que es va establir durant el govern de Pèrsia, dinastia safàvida, en els seus territoris al Caucas, (Azerbaidjan modern, Armènia, Georgia i Dagestan) durant la dinastia safàvida i fins a la dinastia Qajar. Els kanats foren majoritàriament governats per kans d'origen turcman (àzeri) i eren vassalls del xa iranià.[3][4][5][6][7] Pèrsia va perdre de manera permanent una part d'aquests kanats enfront de Rússia arran de les Guerres russo-perses en el curs del segle xix, mentre els altres van ser absorbits a Pèrsia.
El kanats absorbits per l'Imperi Rus foren:
- Costa de la mar Càspia del nord al sud:
- Xamkhalat de Tarki (1813 protectorat de Rússia, 1867 abolit)
- Kanat de Derbent (1806 ocupat i annexionat a Rússia, l'any mateix abolit)
- Kanat de Mekhtuli[8]
- Principat de Kaytak (també anomenat Utsmiat de Karakaytak) ?[9]
- Principat de Tabarsaran (també anomenat Maisumat de Tabasaran)
- Kanat de Quba (1805 protectorat de Rússia, 1816 abolit)
- Kanat de Baku (1806 ocupat i annexionat a Rússia)
- Sultanat de Salyan (a mig camí entre Baku i Lenkoran; kanat de 1729 a 1740 i 1748-1757; sultanat de 1748 a 1782, de Quba 1740-1748 i 1782-1799, a Xirvan el 1799)
- Kanat Talysh, també anomenat Kanat de Lenkoran o Lankaran (1802 protectorat de Rússia, 1826 abolit)
- Kanat de Javad, probablement absorbit per Shirvan abans del 1800
- Interior del Dagestan:
- Xamkhalat de Gazikumukh o Xamkhalat del Dagestan que es va dividir amb els següents estats més petits el 1642[10]
- Kanat de Gazikumukh (Influència russa el 1811, abolit 1860)
- Kanat Àvar (1803 protectorat de Rússia, 1864 abolit)
- Xamkhalat de Gazikumukh o Xamkhalat del Dagestan que es va dividir amb els següents estats més petits el 1642[10]
- Muntanyes del sud, de l'oest a est:
- Kanat d'Erevan (1827 ocupat per Rússia i el 1828 annexionat)
- Kanat de Nakhitxevan (1827 ocupat per Rússia i 1828 annexionat)
- Kanat de Gandja (1804 ocupat i annexionat a Rússia)
- Kanat de Karabagh (1805 protectorat de Rússia, 1822 abolit)
- Sultanat d'Elisu (1806 protectorat de Rússia, 1844 abolit)
- Kanat de Xaki (1805 protectorat de Rússia, 1819 abolit)
- Kanat de Xirvan (1805 protectorat de Rússia, 1820 abolit)
- També:
- Sultanat de Shuragel a l'encreuament de Georgia, Turquia i Pèrsia
- Sultanat de Shamshadil, Sultanat de Kazak (Gazak) i sultanat de Borchali, al nord del Llac Sevan i a l'oest de Gandja, sembla que eren subdivisions de Georgia[11]
- A part algunes parts remotes de Dagestan va ser governat per federacions de comunitats rurals independents abans de la conquesta russa de l'àrea:[12]
- Federació d'Akhty
- Federació d'Akusha-Dargo
- Federació d'Andalal
- Jar-Balakan (Djaro-Belokan) i ara dins Azerbaidjan
- Koysubu o Hindal, al voltant de Gimry
- Federació Rutul
Des de temps antics fins a l'arribada dels russos la majoria de les àrees abans esmentades eren part del món iranià, i estaven sota control dels perses (Transcaucasia i parts de Dagestan).[13] Pel kanats que van quedar perses després de les conquestes russes a Pèrsia en el segle xix, vegeu Kanats de l'Azerbaidjan iranià.
Notes
[modifica]- ↑ According to one source, "In Safavi times, Azerbaijan was applied to all the muslim-ruled khanates of the eastern Caucasian as well as to the area south of the Araz River as fas as the Qezel Uzan River, the latter region being approximately the same as the modern Iranian ostans of East and West Azerbaijan."
- ↑ The term Azerbaijani (or Azeri) khanates is used by several authors:
Tadeusz Swietochowski. - ↑ World and Its Peoples: Middle East, Western Asia, and Northern Africa.
- ↑ Encyclopaedia Britannica Online: History of Azerbaijan
- ↑ Russian Azerbaijan, 1905–1920 By Tadeusz Swietochowski page 272
- ↑ Russia and Iran, 1780-1828 By Muriel Atkin, pàg. 16-20
- ↑ Encyclopedia of Soviet law By Ferdinand Joseph Maria Feldbrugge, Gerard Pieter van den Berg, William B. Simons, pàg. 457
- ↑ ?
- ↑ possibly Akhmedkent west of Derbent, see Samuel Gottlieb Gmelin.
- ↑ Marie Broxup, The North Caucasus Barrier: The Russian Advance Towards the Muslim World, C. Hurst & Co. Publishers, 1996, p. 31ff
- ↑ Arthur Tsutsiev, Atlas of the Ethno-Political History of the Caucasus, Map 3, 2004
- ↑ Hans-Heinrich Nolte (ed.
- ↑ Multiple Authors. «Caucasus and Iran». A: Encyclopædia Iranica [Consulta: 3 setembre 2012].