Nimrud

Nimrud

Tipus	jaciment arqueològic
Localització
Entitat territorial administrativa	Governació de Nínive (Iraq)
36° 05′ 53″ N, 43° 19′ 44″ E
Format per	Queens' tombs at Nimrud (en) Nimrud citadel (en)
Característiques
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data	7 juliol 2000
Identificador	1463

Nimrud (coneguda com a Kalkhu pels assiris, i com a Calah o Kalakh en la Bíblia) fou una de les capitals d'Assíria, juntament amb Assur, Nínive i Dur Sharrukin. Està situada junt al riu Tigris, a uns 30 km al sud-est de Mossul, en l'actual Iraq.

Història

La ciutat fou fundada pel rei Salmanasar I, en el segle xiii aC, com un petit centre administratiu sense gran importància, fins que el rei Assurnasirpal II va decidir construir la seva nova capital. La nova ciutat es troba a la vora est del Tigris, de manera que quedava protegida dels atacs dels arameus procedents de l'oest, i al nord del Petit Zab, que la protegia pel sud.

Per a la construcció de la ciutat, s'utilitzaren milers de treballadors que hagueren d'anivellar una extensió de 360 hectàrees, construir una muralla de 7,5 km de llarg i una alçada d'uns 15 metres, i un canal (el qual es va anomenar portador de l'abundància) procedent del riu Zab, per a irrigar la plana dels voltants. Segons una cèlebre inscripció del rei trobada en les ruïnes de la ciutat el 1951, coneguda com l'estel del banquet, quan finalitzà la construcció l'any 879 aC, se celebrà un banquet que va durar deu dies i al qual assistiren 16.000 habitants, 47.000 convidats, 5.000 convidats estrangers, i 1.500 dignataris d'estat.

Als feliços pobles de tots els països, així com a les gents de Kalhu, els vaig festejar durant deu dies, i els vaig oferir vi, els vaig banyar, els vaig ungir i els vaig honorar, i els vaig enviar de volta a casa plens de pau i alegria.

Salmanassar III, fill d'Assurnasirpal II, va fer construir el que es coneix com el Gran Ziggurat, ubicat junt al riu Tigris.

La ciutat fou capital d'Assíria fins a l'any 710 aC, en què Sargon II traslladà la capital a Dur Sharrukin, i els seus successors a Nínive.

Es va mantenir com una de les principals ciutats assíries fins a l'any 612 aC, en què va ser completament destruïda quan Assíria va caure davant la invasió de Babilònia i de Mèdia.

Arqueologia

Bou alat procedent de Dur Sharrukin

Les restes arqueològiques de Nimrud foren excavades per Austen Henry Layard entre 1845 i 1851, que va identificar erròniament la ciutat com l'antiga Nínive. Les excavacions foren continuades per Max Mallowan entre 1949 i 1957, i per David Oates entre 1958 i 1962.

Layard va extraure una gran quantitat d'escultures de bous alats i relleus que, actualment, es troben al Museu Britànic, així com l'obelisc negre de Salmanassar III, un bloc d'alabastre obscur acabat en graons, com un ziggurat en miniatura, amb relleus als costats que commemoren les victòries del rei.

La majoria de les excavacions es realitzaren en l'àrea de la ciutadella, una extensió de 20 hectàrees a l'interior de la ciutat, envoltada per un mur d'un 8 metres d'alçada. S'ha identificat el palau d'Assurnasirpal II o palau del nord-oest per als arqueòlegs, actualment restaurat i convertit en museu amb fins turístics; el palau de Salmanassar III i el de Teglatfalassar III. Les parets de les habitacions d'aquests palaus estaven recobertes per relleus realitzats en pedra i pintats de colors, amb els enormes bous o lleons alats amb cap humà, situats als costats de les portes d'accés, la finalitat dels quals era impressionar els dignataris estrangers amb el poder dels reis d'Assíria.

També s'hi han identificat temples dedicats als déus Ninurta, Enlil i Nabu.

Enllaços externs

• Imatges de Nimrud (anglès)