Josepa Domènica Català de Valeriola
 Retrat de Josepa Domènica Català de Valeriola (1764-1814) per Vicent López i Portaña  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r novembre 1764 València |
| Mort | 6 febrer 1814 (49 anys) València |
| Sepultura | Catedral de València |
| Duquessa d'Almodóvar | |
| 1794 – 6 febrer 1814 | |
← Pedro Francisco Suárez de Góngora | |
| Altres | |
| Títol | Duquessa d’Almodóvar |
| Cònjuge | Benito Osorio y Lasso de la Vega (1782-1789) |
| Pares | Vicent Català de Valeriola i Centelles Rafaela Luján y Góngora |
Josepa Domènica Català de Valeriola i Luxan,[1] més coneguda pel seu títol nobiliari de més rang, el de duquessa d'Almodóvar (València 1 de novembre de 1764 - 6 de febrer de 1814) fou una aristòcrata valenciana posseïdora de nombrosos títols nobiliaris, i tingué la dignitat de Grandesa d'Espanya.[2][3][4]
Biografia
[modifica]Josepa Domènica era filla de Vicent Català de Valeriola i Centelles-Castellví († 9 d'abril de 1766) i de Rafaela Luján y Góngora († 21 d'abril de 1766). Amb la mort primerenca dels seus pares, la seua àvia Ana Antonia Menéndez y Sandoval, comtessa de Canalejas, se'n va fer càrrec d'ella fins que va morir el 22 d'abril de 1776. Després, el tutor de Josepa Domènica passà a ser un oncle seu, Pedro Francisco Suárez de Góngora, llavors marqués d'Almodóvar, i des del 1780, duc. A la mort d'aquest darrer l'any 1794, Josepa n'heretà el títol i esdevingué duquessa d'Almodóvar, i rere la mort d'un altre oncle, Joaquim Antoni de Castellví i Idiáquez, el 8 de març del 1800, heretà els comtats de l'Alcúdia i de Xestalgar, les baronies d'Estivella, Xaló i Llíber, i el senyoriu de Gata, entre altres possessions i títols.[5] Cal dir que aquesta dona descendia dels més importants llinatges nobiliaris valencians: els Català de Valeriola, Centelles, Montpalau, Castellví, Montsoriu o Escrivà d'Íxer, i de llinatges italians com els Mussefi, originari de la ciutat italiana de Lodi. De fet, tingué possessions per Castella, Andalusia, Itàlia, França i fins i tot, al Perú.[3]
Es va casar a Madrid el 15 de setembre de 1782 amb Benito Osorio y Lasso de la Vega, però set anys després, el matrimoni s'anul·là (28 de juliol de 1789) i Josepa Domènica ja no es va tornar a casar. La seua vida va transcórrer entre Madrid i València, i el contacte directe amb els seus dominis valencians va ser més aviat escàs.
Sense fills, el 19 d'octubre de 1804, atorgava testament en favor de la seua ànima com a única hereua legítima i universal. El seu testament deixava palés que, en sufragi de la seua ànima i redenció dels seus pecats, concedia dotacions en metàl·lic per als òrfens que contragueren matrimoni, i ordenava que amb els fons existents o produïts pels seus béns, es constituïren escoles d'ensenyament primari a Estivella, Xestalgar, Sot de Xera, Xaló, Llíber i Gata, pobles que havien pertanygut a la seua jurisdicció. La duquessa d'Almodóvar va morir el 6 de febrer del 1814, i tres dies més tard començà a funcionar la testamentaria, que esdevingué una institució benèfica de caràcter privat, de la qual s'encarregaren els administradors, amb l'assistència dels rectors de cada poble.[6] Està soterrada a la capella de Sant Antoni de la Catedral de València i el seu fons documental es troba a l'Arxiu de la Diputació de València.[3]
Referències
[modifica]- ↑ En primer lloc, cal assenyalar que el nom de l'aristòcrata apareix en la documentació castellanitzat com a “Josefa Dominga Catalá de Valeriola”, i sovint no apareix el cognom matern, Luxan, o també Luján, que a vegades és seguit pel cognom Góngora o Suárez de Góngora. En segon lloc, els antropònims nobiliaris d'aquest article es mostren sistemàticament catalanitzats, excepte si la procedència aconsella el contrari.
- ↑ Úbeda, Pepa. «Josepa Domènica Català de Valeriola, una aristòcrata peculiar». Tornaveu, 13-07-2014. Arxivat de l'original el 2022-01-24. [Consulta: 24 febrer 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Fons Duquessa d'Almodóvar». Diputació de València | Arxiu General i Fotogràfic. [Consulta: 24 febrer 2021].
- ↑ Noguera Mengual, Jaume. «Josepa Domènica Català de Valeriola, baronessa de Xaló i Senyora de Gata de Gorgos». Història de Xaló, 12-02-2015. [Consulta: 24 febrer 2021].
- ↑ També fou marquesa de Nules, de Quirra i d'Ontiveros, comtessa de Canalejas, baronessa de Xaló i Llíber, i senyora de Gata.
- ↑ Jiménez, F.J.. Gestalgar: contribución a su historia. València: La Sirena, 2009. ISBN 978-84-92692-04-0.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Ballester, Irene. La duquessa d'Almodòvar. Vida d'una aristòcrata valenciana a la fi del segle xviii. Xaló: Edicions 96 S.L.-Ajuntament de Xaló-Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta, 2007. ISBN 978-84-95510-89-1.xviii&rft.aulast=Ballester&rft.aufirst=Irene&rft.date=2007&rft.pub=Edicions 96 S.L.-Ajuntament de Xaló-Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta&rft.place=Xaló&rft.isbn=978-84-95510-89-1">
- Ballester, Irene (coordinadora). Dos-cents anys a l'ombra de la duquessa d'Almodóvar. Gata: Edicions 96 S.L. i ajuntaments de Gata, Llíber i Xaló, 2015. ISBN 978-84-15802-44-0.
- Hernández Montalbán, Francisco J. La abolición de los señoríos en España, 1811-1837. Madrid i València: Biblioteca Nueva - PUV, 1999. ISBN 84-7030-717-7.
- Jiménez, F.J.. Gestalgar: contribución a su historia. València: La Sirena, 2009. ISBN 978-84-92692-04-0.