Josep Oriol

Sant Josep Oriol
	; Talla de Ramon Amadeu (Església del Pi)
Nom original	(es) José Oriol; (ca) Josep Oriol
Biografia
Naixement	Josep Oriol i Bogunyà; 23 novembre 1650 ; Barcelona
Mort	23 març 1702 (51 anys); Barcelona
Sepultura	Santa Maria del Pi, Barcelona
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de l'Estudi General
Activitat
Ocupació	sacerdot catòlic
Orde religiós	Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri
prevere
	taumaturg ;
Celebració	Església Catòlica Romana
Pelegrinatge	Santa Maria del Pi i Basílica de Sant Josep Oriol, Barcelona
Festivitat	23 de març
Iconografia	com a prevere, habitualment amb habit coral (sobrepellís i musseta). Porta un crucifix a les mans, mirant-lo
Patró de	Sacerdots Barcelonins i del Barri del Pi (Barcelona)

Sant Josep Oriol (Barcelona, 23 de novembre de 1650—23 de març de 1702) va ésser un prevere barceloní. És venerat com a sant per l'Església Catòlica i té una particular devoció a Barcelona. Era un barceloní de soca-rel que, tot i que era una persona molt espiritual, vivia plenament la realitat del seu temps. Es diu que tenia poders profètics i miraculosos. Se li atribuïren curacions de cecs, sords, coixos i paralítics i la resurrecció de morts. És anomenat "Taumaturg de Barcelona". En una època en què la sanitat pública era inexistent i només els rics podien accedir als professionals de la salut, ell es donava als malalts i els atenia amb els mitjans que eren al seu abast: els rentava les ferides, els posava ungüents, els donava remeis casolans, els atenia i pregava amb ells. El juny de 1687 comença a exercir com a beneficiat de l'església del Pi i, des del primer moment, cada final de mes quan cobrava el que li corresponia del benefici, els pobres ja l'esperaven a la porta i ell els ho repartia gairebé tot. Aquesta benèfica tasca i la seva austeritat, el portaria a ésser conegut com el doctor Pa i Aigua.

Biografia

Nasqué al carrer d'en Cuc (avui, Mare de Déu del Pilar) el 23 de novembre de 1650 i fou batejat a Sant Pere de les Puel·les el mateix dia. Era el fill petit de vuit germans de Joan Oriol i Vaquer i Gertrudis Bogunyà i Martí.^[1] De petit va viure al barri de la Ribera. Escolà de Santa Maria del Mar, fa els estudis a la Universitat de Barcelona, obtenint el títol de Doctor en Teologia l'1 d'agost de 1674. Ordenat prevere el 30 de maig de 1676, va cantar la seva primera missa a l'església de Canet, el 29 de juny de 1676.^[2] Exerceix el seu ministeri a l'Oratori de Sant Felip Neri i, sobretot, a la Parròquia de Santa Maria del Pi de la qual és beneficiat des de 1686. La família de la seva mare va tenir una bona relació amb la família Milans de Canet de Mar. Josep Oriol va rebre un benefici al seu favor a l'inici de la seva carrera eclesiàstica de Marc Antoni Milans i Macià qui, anys més tard, confiaria l'educació del seu fill Tomàs Milans i Godayol al futur sant.^[3] Desitjant el martiri, anà a Roma l'abril de 1698 per a oferir-se per anar com a missioner a terres llunyanes, però caigué malalt a Marsella i va tornar a Barcelona. Resideix al carrer de la Flor (tocant a Canuda) i mor el 23 de març de 1702 al carrer de la Dagueria. Va ser enterrat a l'església del Pi.

Veneració

Va ser beatificat per Pius VII el 5 de setembre de 1806 i canonitzat per Pius X el 20 de maig de 1909. La seva festivitat és el 23 de març, en l'aniversari de la seva mort. La Basílica de Sant Josep Oriol, construïda a Barcelona entre 1915 i 1926, està dedicada a Sant Josep Oriol.

Iconografia

Obresː

Escultura de fusta policromada, de cap a 1800. Església de Sant Felip Neri, Barcelona
Sant Josep Oriol guarint Pere Cristòbal, "El trempat", Pintura de Joseph Flaugier al Museu d'Història de Barcelona (1810)
Bust de Sant Josep Oriol de terra cuita, atribuIt a Ramon Amadeu (MUHBA)
Escultura d'Agapit Vallmitjana a la façana de la catedral de Barcelona (1887-1890)