Vés al contingut

Josep Melià i Pericàs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Melià i Pericàs

(1980) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 març 1939 Modifica el valor a Wikidata
Artà (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 juliol 2000 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Alcúdia (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
23 juliol 1974 – 30 juny 1977
← Guillermo Sureda Melendez
Procurador a Corts
1974 – 1977 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióadvocat, polític, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Autonomista de Balears
Convergència Balear
Centre Democràtic i Social
Unió de Centre Democràtic
Unió Mallorquina Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJosep Melià Ques Modifica el valor a Wikidata
Premis

Josep Melià i Pericàs (Artà, Mallorca, 19 de març de 1939 - Alcúdia, Mallorca, 22 de juliol de 2000) fou un advocat, polític i escriptor mallorquí.[1]

Biografia

[modifica]

Es llicencià en dret (1962) i periodisme (1965) per la Universitat de Madrid. El 1974 fou elegit procurador en Corts per les Illes Balears. El 1976 fundà el Partit Nacionalista Mallorquí i el 1977 encapçalà la candidatura al Congrés de la Unió Autonomista de Balears, però no aconseguí l'escó. Després, s'incorporà a la Unió de Centre Democràtic on, amb el govern d'Adolfo Suárez, arribà a ser secretari d'Estat per la informació. Amb la desintegració de la UCD, passà al Centre Democràtic i Social. Hi estigué fins al 1990, en què fundà Centristes de Balears, que posteriorment passaria a ser Convergència Balear i que finalment s'integraria a Unió Mallorquina.

El seu llibre més important és, sense cap dubte, Els mallorquins, un assaig sobre la realitat nacional mallorquina escrit el 1963, però no publicat fins al 1967 a causa de la censura franquista. El 1977 reescrigué i amplià aquest llibre i li donà el nom de La nació dels mallorquins. Fou el pare del també advocat i escriptor Josep Melià Ques. Al llarg de la seva vida pública realitzà ponències com la que va tenir lloc al Primer Congrés de Defensa del Patrimoni Cultural organitzat per la Societat Arqueològica Lul·liana el 1990 amb el títol de Patrimoni Cultural, béns culturals i tècniques de protecció (trets generals de la seva normativa) amb Miquel Coca Payeras.[2]

Reconeixements

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 10.
  2. 'La Societat Arqueològica Lul·liana, la defensa del patrimoni cultural', Maria Barceló Crespí a La Societat Arqueològica Lul·liana, una il·lusió que perdura, 2003 ISBN 8492057157

Enllaços externs

[modifica]