Vés al contingut

José Milicua Illarramendi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosé Milicua Illarramendi
Biografia
Naixement12 maig 1921 Modifica el valor a Wikidata
Oñati (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 maig 2013 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador de l'art, historiador Modifica el valor a Wikidata
Membre de

José Milicua Illarramendi (Oñati, Guipúscoa, 1921- Barcelona, 20 de maig de 2013) fou un historiador de l'art d'origen basc.

Format a la Universitat de Barcelona, de la qual va ser catedràtic d'història de l'art, orientà els seus estudis cap a la pintura espanyola i italiana del sis-cents, especialment en la figura de Josep de Ribera. En la seva formació influirien també Roberto Longhi i Josep Gudiol i Ricart, de qui fou deixeble i amic. Seguint l'ensenyament de Longhi, Milicua destacà per l'anàlisi acurada de les obres d'art, que li permeté establir l'atribució d'algunes peces mestres d'autoria no identificada, i reconstruir la trajectòria de períodes mal coneguts d'alguns pintors destacats.

Participà, com a director fundador, en la creació de la Escuela de Bellas Artes de Bilbao el 1970-1971. Fou professor i director (1975-77) de l'Escola Superior de Belles Artes de Sant Jordi, i professor emèrit a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (1992 - 1999). Va ser vocal del Real Patronato del Museo del Prado des de 1993,[1][2][3] i de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Fou acadèmic honorari de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, vocal del Patronat de l'Institut Amatller d'Art Hispànic de Barcelona, de la Fundación de Apoyo a la Historia del Arte, de Madrid, i membre d'honor de l'Associació Catalana de Crítics d'Art.

Refinat col·leccionista, el 1974 va fer donació de l'obra Desposoris de la Verge, de Pier Francesco Mazzuccheli, al Museu del Prado, i d'una obra d'Aurelio Arteta al Museu de Belles Arts de Bilbao, el 1998.

Obra

[modifica]
  • Palencia monumental. Madrid: Plus Ultra, 1954
  • Història universal de l'art [sota la direcció de J. Milicua]. Barcelona: Planeta, 1988-1999. 10 vols.
  • Diez estudios sobre pintura. Barcelona: Tecnograf, 1991
  • Ojo crítico y memoria visual: estudios de arte; textos reunidos por A. Ramon. Madrid: Centro de Estudios Europa Hispánica, 2016

Referències

[modifica]
  1. Calvo Serraller, Francisco. «José Milicua, el aura de un maestro de historiadores del arte» (en castellà). El País, 21-05-2013. [Consulta: 22 maig 2013].
  2. Museo del Prado. «Milicua Illarramendi, José» (en castellà). [Consulta: 13 abril 2019].
  3. «Muere, a los 92 años, el historiador del arte y patrono del Museo del Prado José Milicua» (en castellà). Diario ABC, 21-05-2013. [Consulta: 22 maig 2013].

Enllaços externs

[modifica]