Vés al contingut

José Medrano Novelda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPepe Medrano
Biografia
Naixement(es) José Medrano Novelda Modifica el valor a Wikidata
1940 Modifica el valor a Wikidata
Novelda (el Vinalopó Mitjà) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 març 2014 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Alacant Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme de velocitat Modifica el valor a Wikidata
Carrera esportiva
NacionalitatPaís Valencià País Valencià
Temporades1953 - 1971
MarquesBultaco
Palmarès en velocitat
GPs Vict. Podis Poles V.Ràp. Pts.
4 1 10

CEV 250cc2 (1965, 1970)
CEV 125cc3 (1965, 1966 -pilots- i 1970)
CEV 175 a 250cc1 (1966)
Total: 6 Campionats estatals

José Medrano Novelda (Novelda, 1940 - Alacant, 8 de març de 2014),[1][2][3] conegut també com a Pepe Medrano, fou un pilot de motociclisme valencià que destacà en competicions estatals durant la dècada de 1960 i començaments de la de 1970,[4][5] arribant a guanyar sis Campionats d'Espanya de velocitat[a] entre 1965 i 1970, tots ells amb Bultaco.[3]

Medrano fou el segon valencià (després de Paco González el 1956) a aconseguir un podi en el Campionat del Món de motociclisme, concretament en la categoria de 250cc, el 30 d'abril de 1967 al Gran Premi d'Espanya disputat al circuit de Montjuïc.[5][7] En aquella cursa, assolí la tercera posició amb la seva Bultaco TSS monocilíndrica per darrere de Phil Read (Yamaha) i Ralph Bryans (Honda), ambdós amb motos tetracilíndriques.[8]

Trajectòria esportiva

[modifica]

José Medrano protagonitzà una reeixida carrera dins el món de la competició durant 18 anys, fins que se'n retirà l'any 1971. Durant gairebé tota aquella època estigué lligat a Bultaco, on va ser pilot oficial de fàbrica al costat de pilots del nivell de Ramon Torras, el neozelandès Ginger Molloy o el nord-irlandès Tommy Robb entre d'altres.[9][10]

Al llarg de la seva carrera, en què competí contra rivals cèlebres com ara Ángel Nieto, Santi Herrero, Ramon Torras, Josep Maria Busquets, Salvador Cañellas o l'alacantí Ramiro Blanco,[9] fou l'únic que va poder derrotar amb la seva Bultaco al binomi Nieto-Derbi, en uns moments en què l'espanyol ja havia aconseguit dos títols mundials amb la marca vallesana.[5] Val a dir que Medrano i Nieto tenien una gran amistat, que venia de l'època en què un jove Ángel Nieto treballava de mecànic a Bultaco, abans d'anar a parar a Derbi. Allà es conegueren en una de les visites de Medrano a la fàbrica, i uns anys més tard acostumaven a compartir cotxe i remolc per a viatjar junts des de Catalunya arreu de l'estat, on havien de competir (per exemple, a la primera cursa en què va córrer Nieto, a Granada, s'hi desplaçà des de Barcelona amb Medrano).[3]

La relació de Medrano amb Bultaco l'obligava a anar i tornar com a mínim cada quinze dies d'Alacant a Sant Adrià de Besòs amb moto (més de 1.200 quilòmetres per les carreteres de l'època), per tal de verificar-ne el funcionament i mantenir-se en forma.[3] Al mateix temps, la firma catalana li exigia per contracte fer un mínim de 100 quilòmetres diaris per carretera, per la qual cosa era habitual veure'l pujar i baixar La Carrasqueta.[3]

Pepe Medrano es va morir dissabte 8 de març del 2014 a les 6 de la tarda, a 73 anys. El funeral se celebrà el dilluns 10 de març al tanatori La Sempreviva d'Alacant.[3]

Palmarès

[modifica]

Resultats al Mundial de motociclisme[11]

[modifica]
Any Categoria Moto Curses Victòries Podi Pole Fast lap Punts Posició
1966 125cc Bultaco 1 0 0 0 0 1 15è
1967 125cc Bultaco 1 0 0 0 0 1 28è
250cc Bultaco 1 0 1 0 0 4 12è
1970 125cc Bultaco 1 0 0 0 0 4 35è
Total 4 0 1 0 0 10

Resultats al Campionat d'Espanya

[modifica]
  • 6 Campionats estatals:[3]
    • 2 de 125cc: 1965 i 1970 (Bultaco)
    • 1 de 125cc pilots: 1966 (Bultaco)
    • 1 d'entre 175 i 250cc: 1966 (Bultaco)
    • 2 de 250cc: 1965 i 1970 (Bultaco)

Notes

[modifica]
  1. Malgrat que algunes fonts xifren en set el total de campionats estatals que va guanyar, oficialment en foren només sis. Algunes fonts esmenten que un títol li fou anul·lat per la federació espanyola (RFME).[6]

Referències

[modifica]
  1. «Motociclismo-70. Campeones de España» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 31-01-1971. [Consulta: 27 maig 2014].
  2. «RFME Campeonatos de España de Velocidad / Resistencia» (PDF) (en castellà). fedemoto.info. RFME, 2011. Arxivat de l'original el 19 de juny 2013. [Consulta: 27 maig 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Adiós a Pepe Medrano, un grande del motociclismo alicantino» (en castellà). motoralicante.com, 09-03-2014. Arxivat de l'original el 29 de maig 2014. [Consulta: 27 maig 2014].
  4. Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Campeonatos de España de velocidad». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 182-184. ISBN 84-920886-5-6. 
  5. 5,0 5,1 5,2 «Fallece Pepe Medrano, piloto alicantino 7 veces campeón de España» (en castellà). rfme.com. RFME, 09-03-2014. Arxivat de l'original el 29 de maig 2014. [Consulta: 27 maig 2014].
  6. «Antiguos Campeones de España Motociclismo» (en castellà). lamaneta.org, 23-04-2010. Arxivat de l'original el 29 de maig 2014. [Consulta: 27 maig 2014].
  7. Desamparados, Paco. «Alicante 1965: la meca del motociclismo» (en castellà). diarioinformacion.com. Información, 23-09-2016. [Consulta: 1r febrer 2017].
  8. «Fallece Pepe Medrano, piloto alicantino 7 veces campeón de España» (en castellà). elperiodicodeaqui.com, 09-03-2014. [Consulta: 27 maig 2014].
  9. 9,0 9,1 «Fallece el expiloto alicantino José Medrano, campeón de España en distintas categorías» (en castellà). diarioinformacion.com. Información, 09-03-2014. [Consulta: 27 maig 2014].
  10. Mas Godayol, Josep (Director). «Bultaco. Las purasangre». A: Dos Ruedas. Gran enciclopedia ilustrada de la moto (en castellà). Barcelona: Editorial Delta, 1980, p. 285 (vol. II). ISBN 84-85822-03-X. 
  11. «Jose Medrano» (en anglès). motogp.com. Arxivat de l'original el 29 de maig 2014. [Consulta: 27 maig 2014].

Enllaços externs

[modifica]