John Richardson
Sir John Richardson | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 novembre 1787 Dumfries (Escòcia) |
Mort | 5 juny 1865 (77 anys) Grasmere (Anglaterra) |
Sepultura | Grasmere |
Residència | Lake District |
Nacionalitat | Escòcia |
Formació | Universitat d'Edimburg |
Es coneix per | cirurgià, naturalista, explorador de l'Àrtic |
Activitat | |
Camp de treball | Botànica, ictiologia i medicina |
Ocupació | explorador, ornitòleg, botànic, ictiòleg, zoòleg, cirurgià, biòleg, naturalista |
Membre de | Royal Society (1825–) |
Carrera militar | |
Branca militar | Royal Navy |
Obra | |
Obres destacables | |
Abrev. botànica | Richardson |
Família | |
Cònjuge | Mary Stiven (primeres núpcies el 1818) Mary Booth (segones núpcies, el 1833) Mary Fletcher (terceres núpcies, el 1847) |
Fills | 7, amb Mary Booth |
Pares | Gabriel Richardson i Anne Mundell |
Premis | |
Sir John Richardson (Dumfries, Escòcia, 5 de novembre de 1787 — Grasmere, Westmorland, 5 de juny de 1865), fou un naturalista, explorador i cirurgià escocès.[2][3]
Biografia
[modifica]Richardson va estudiar medicina a la Universitat d'Edimburg. El 1807 ingressa a la Royal Navy com a cirurgià. En aquests primers anys a la Marina va viatjar per Espanya, el Quebec, Madeira i el mar Bàltic.
Entre 1819 i 1822 va participar en la primera de les expedicions de John Franklin a la recerca del Pas del Nord-oest, l'Expedició Coppermine. Richardson va escriure el capítols sobre geologia, botànica i ictiologia del diari oficial de l'expedició.[2] També va participar en la segona expedició de Franklin (1824-1827), en què exploraren més de 1.500 km de costa àrtica. Els descobriments de la història natural d'aquesta expedició foren tan grans que s'hagueren d'escriure dos volums: Flora Boreali-Americana (1833-40), escrita per William Jackson Hooker, i Fauna Boreali-Americana (1829-37), escrita per Richardson, William John Swainson, John Edward Gray i William Kirby.[2]
El 1843, a la British Association for the Advancement of Science, Richardson descriu l'escafandre i el tractament fet a Roderick Cameron després d'una lesió que es va produir el 14 d'octubre de 1841 amb ocasió de les operacions de salvament al HMS Royal George.[4]
Richardson va ser nomenat cavaller el 1846. Va viatjar, sense èxit, amb John Rae a la recerca de Franklin entre 1848 i 1849. Aquest viatge el va descriure al llibre An Arctic Searching Expedition (1851). Es va retirar al Districte dels Llacs el 1855. El 1856 va rebre la Medalla Royal de la Royal Society. Està enterrat a l'església de Sant Oswald, a Grasmere.[2]
Fou autor de nombrosos estudis d'història natural, i sobretot d'ictiologia, a partir de la informació obtinguda en els seus viatges a l'Àrtic. Va escriure Icones Piscium (1843), Catalogue of Apodal Fish in the British Museum (1856), la segona edició de History of British Fishes (1860) de William Yarrell, The Polar Regions (1861).[2] i Arctic Ordeal: The Journal of John Richardson editat per C. Stuart Houston el 1984.
Les muntanyes Richardson, al nord del Yukon, duen el nom en record seu.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Johnson, Robert E. «Richardson, Sir John». A: Library and Archive Canada. Biography at the Dictionary of Canadian Biography Online (en anglès).
- ↑ Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
- ↑ Richardson, J «Abstract of the case of a diver employed on the wreck of the Royal George, who was injured by the bursting of the air-pipe of the diving apparatus. 1842» (en anglès). Undersea Biomed Res, 18, 1, 1991, pàg. 63–4. Arxivat de l'original el 2009-10-31. PMID: 2021022 [Consulta: 8 febrer 2011].
- ↑ «Richardson Mountains» (en anglès). [Consulta: 12 desembre 2019].
Enllaços externs
[modifica]- Davis, Richard C. «Arctic Ordeal: The Journal of John Richardson, Surgeon-Naturalist with Franklin, 1820-1822, edited by C. Stuart Houston». ARCTIC, 38, 4, 01-01-1985, pàg. 347–348. DOI: 10.14430/arctic2423. ISSN: 1923-1245.