Vés al contingut

John Anderson (zoòleg)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJohn Anderson

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 octubre 1833 Modifica el valor a Wikidata
Edimburg (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 agost 1900 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Buxton (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaDean Cemetery (Edimburg) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Edimburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballZoologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciózoòleg, naturalista, professor d'universitat, ornitòleg, conservador, anatomista, explorador, fotògraf Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Abrev. zoologiaAnderson Modifica el valor a Wikidata
Premis

Project Gutenberg: 54425

John Anderson (4 d'octubre de 1833 - 15 d'agost de 1900) va ser un científic anatomista i zoòleg nascut a Escòcia que va treballar a l'Índia.

Biografia

[modifica]

Va néixer a Edimburg, segon fill de Thomas Anderson i de Jane Cleghorn.

John es va interessar en la història natural des de molt jove igual que el seu germà, qui va treballar al Reial Jardí Botànic a Calcuta, Índia des de 1861 a 1863.

Va anar a l'escola George Square Academy i a l'Institut Hill Street abans de començar a treballar al Banc d'Escòcia.

Va abandonar el treball per estudiar medicina i es va graduar a la Universitat d'Edimburg el 1861. Va estudiar anatomia amb John Goodsir i es va convertir en Doctor en Medicina el 1862 amb la medalla d'or per la seva tesi en zoologia.

Va estar associat a la fundació Royal Physical Society d'Edimburg que va sorgir de la Societat Wernerian la qual va presidir. Va ser elegit com a conseller del Free Church College a Edimburg i va treballar allà durant dos anys. Durant aquest període, va estudiar organismes marins a la costa d'Escòcia i va publicar notes en revistes científiques i en els Anals d'Història Natural.[1]

Índia

[modifica]
Tomba d'Anderson a Edimburg

Anderson es va mudar a l'Índia el 1864 i va començar a treballar com a director del Museu de l'Índia (Indian Museum) a Calcuta, Índia, el 1865.

Va catalogar la col·lecció de mamífers i la col·lecció arqueològica. Va treballar fins a 1887, quan va ser succeït per James Wood-Mason i va ser ascendit a superintendent del museu.

Va realitzar diverses expedicions cap a la Xina i a Myanmar en aquel temps país anomenat Burma. El 1867, va acompanyar al Coronel Edward Bosc Sladen com a naturalista en una expedició al nord Burma i Yunnan[2]

Aquesta expedició va permetre a Anderson capturar el dofí d'Irauadi (Orcaella brevirostris) i comparar-lo amb Orcaella fluminalis i amb el dofí del Ganges (Plantanista gangètica).

El 1875-6 Anderson va viatjar a la mateixa àrea sota el comandament del Coronel Horace Browne, que no va prosperar. El 1881-2 va realitzar una tercera expedició per a la Museu de l'Índia a l'arxipèlag Mergui, a Birmània.[1][3]

Anderson va realitzar estudis comparatius de l'anatomia de les espècies que col·leccionava. Va estudiar els rèptils, ocells i mamífers tals com Hylomys. Va escriure sobre l'etnologia dels selungs a l'arxipèlag Mergui. Moltes dels espècimens de plantes que recol·lectava eren per a Calcuta, Kew i el Museu Històric Natural de Londres a Anglaterra.

Va ser elegit membre de la Societat Reial (Royal Society) el 1879 i va rebre un títol d'honor legum doctor a Edimburg el 1885. Durant aquest temps va ocupar el càrrec de superintendent del Museu de Calcutatambé feia de professor d'Anatomia Comparativa a l'Escola de Medicina de Calcuta.[1]

Junt amb la seva dona Gracei van viatjar al Japó el 1884, formant una extensa col·lecció d'artefactes Ainu, que va ser donada al Museu Britànic[4] i al Museu Nacional d'Escòcia.

Retorn a Gran Bretanya

[modifica]
Bust de John Anderson a la seva tomba

El 1886 es va retirar del servei, pocs anys després de casar-se. Va aglutinar grans col·leccions zoològiques a Egipte assentant la base del seu Zoology of Egypt. Va morir a Buxton, Anglaterra[1] i li va sobreviure la seva dona Grace Scott Thoms. Estan enterrats junts a la zona sud del cementiri Dean a Edimburg. El cap del retrat va ser esculpit per David Watson Stevenson.

Llegat

[modifica]

Les espècies que porten el nom d'Anderson inclouen:

  • Sacculina andersoni Giard, 1887, un percebe paràsit.
  • Japalura andersoniana Annandale, 1905, una sargantana[5]
  • Opisthotropis andersonii (Boulenger, 1888), una serp
  • Trimeresurus andersonii Theobald, 1868, una serp verinosa

Bibliografia

[modifica]
  • Anderson, John (1881). Catalogue of Mammalia in the Indian Museum, Calcutta, Part I (Calcuta).
  • Anderson, John (1883). Catalogue and Handbook of the Archaeological Collections in the Indian Museum, Part I: Asoka and Indo-Scythian Galleries. Part II: Gupta and Inscription Galleries. Buddhist, Jain, Brahmanical, and Muhammadan Sculptures; Metal Weapons, objects from Tumuli, &c. Printed by order of the Trustees, Calcuta.
  • Anderson, Grace Scott; Anderson, John (1884). Japan from India: letters & notes of the journey of two travellers, chiefly by one of them. Calcuta?: Privately printed. 287 pp.
  • Anderson, John (1896). A Contribution to the Herpetology of Arabia, with a preliminary list of the reptiles and batrachians of Egypt. Londres: R.H. Porter. 124 pp.
  • Anderson, John (1898). "Zoology of Egypt. Volume First. Reptilia and Batrachia". Londres: Bernard Quaritch. 572 pp.

Abreviatura (zoologia)

[modifica]

L'abreviatura Anderson s'empra per indicar John Anderson com a autoritat en la descripció en zoologia.

Fonts

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Moore, D. T.. Anderson, John (1833–1900), zoologist and ethnologist (en anglès). 1. Oxford University Press, 2004-09-23. DOI 10.1093/ref:odnb/489. 
  2. Malcolm A Smith. Reptilia and Amphibia. Vol. 1 (en anglès). Londres: Secretaria d'Estat per a l'Índia (Taylor and Francis, printers), p. 10. 
  3. Alcock A.. ASIATIC SOCIETY, 57, PARK STREET. 1902.. Proceedings of the Asiatic Society of Bengal (en anglès). Calcuta : [The Society], 1865, p. 40. 
  4. «Collection» (en anglès). [Consulta: 25 desembre 2022].