Vés al contingut

Joan d'Abbeville

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan d'Abbeville
Nom original(fr) Jean Halgrin Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementdècada del 1180 Modifica el valor a Wikidata
Abbeville (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 setembre 1233 Modifica el valor a Wikidata (43/53 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Cardenal bisbe de Sabina (Vescovio)
18 setembre 1227 – 1238
← Oliver von PaderbornCelestí IV ⊟
Patriarca llatí de Constantinoble
23 desembre 1226 – febrer 1227
← Matthew (en) TradueixSimon von Maugastel (en) Tradueix ⊟
Arquebisbe de Besançon
19 octubre 1225 (Gregorià) – 1226
← Gérard de RougemontNicolas de Flavigny (en) Tradueix ⊟
Degà catedral d'Amiens
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat de teologia de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1225–), escriptor, sacerdot catòlic, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGregori IX Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióRomà Frangipani Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaMaison d'Abbeville (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Joan Halgrin d'Abbeville (~1180, Abbeville - 28 de setembre de 1237, Roma) fou un eclesiàstic benedictí francès. Ingressà en l'Orde de Sant Benet a l'abadia de Cluny; estudià filosofia i teologia al Col·legi de Cluny de la Universitat de París, on fou professor de teologia, seguidor de les teories de Peter Cantor i Stephen Langton.[1] Fou prior del monestir de Saint-Pierre d'Abbeville, canonge de l'església de Saint-Vulfran d'Abbeville i canonge del capítol de la Catedral d'Amiens entre el 1218 i el 1225, any en què fou elegit Arquebisbe de Besançon, al Franc Comtat; l'any següent fou promogut al Patriarcat de Constantinoble, dignitat que rebutjà. Deixà escrits quatre llibres de sermons i un tractat titulat Expositio in Cantica canticorum.

Creat cardenal bisbe de Sabina per Gregori IX al consistori del 18 de setembre de 1227, l'any següent fou enviat a Espanya com a ablegat amb la missió de predicar la croada contra els musulmans i de posar en pràctica les disposicions del Concili del Laterà IV; en companyia de Ramon de Penyafort, assistí al concili nacional de Valladolid d'aquell any i al concili de Tarragona de 1229. També dugué a terme d'altres dues legacions per aconseguir la pau entre Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic i la Santa Seu, la primera el 1230 juntament amb Tomasso de Capua i la segona el 1234 amb Pietro Caputo.[2][3][4][5]

Notes

[modifica]
  1. Stephen Murray, The Portals, access to redemption Arxivat 2016-11-10 a Wayback Machine.
  2. François DuChesne, Histoire de tous les cardinaux françois de naissance, pàgs. 200-201.
  3. Pierre Féret, La Faculté de théologie de Paris et ses docteurs, pàgs. 228-231.
  4. Gaetano Moroni, Dizionario di erudizione storico-ecclesiastica, vol. XXXIII, pàgs. 221-222.
  5. Salvador Miranda: The cardinals of the Holy Roman Church Arxivat 2015-01-23 a Wayback Machine.