Joan Linares i Delhom
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 21 gener 1881  Palafrugell (Baix Empordà) | ||
| Mort | 21 gener 1947 (66 anys) Ciutat de Mèxic | ||
 Alcalde de Palafrugell | |||
| 1914 – 1916 ← Josep Vergés i Barris – Joan Baptista Mas i Casamada ⊟ | |||
| Dades personals | |||
| Residència | Mèxic (dècada del 1940–) Palafrugell | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Palafrugell | ||
| Ocupació | polític, empresari | ||
| Activitat | 1914 - 1947 | ||
Joan Linares i Delhom (Palafrugell, 21 de gener de 1881[1] - † ciutat de Mèxic, 21 de gener de 1947) fou un polític i home de negocis català.
Fill de Eduard de Linares i Cuevas, natural de València i Francesca Delhom i Sobrepera, natural de La Jonquera. Es va casar l'any 1910 a Palafrugell amb Rosa Palomeras i Esteva. Va dirigir l'Agrupació Catalanista de Palafrugell amb l'empresari surer Joan Vergés i Barris.[2] Fou alcalde de Palafrugell de 1914 a 1916.[3] Va dirigir la publicació literària quinzenal Emporium i, amb Joan Miquel, va promoure el setmanari Baix Empordà.[4] Linares també va ser director del diari palafrugellenc La Crònica, nascut a finals de 1907 i que es publica fins a l'abril de 1910.[5] En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mèxic, on fou es dedicà als negocis i fou destacat membre de la Comunitat Catalana de Mèxic mecenes econòmic de les revistes Full Català i Quaderns de l'exili.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Baptismes de Sant Martí de Palafrugell 1880-1885. pàg.277». Arxiu Diocesà de Girona, 21-01-1881. [Consulta: 17 juny 2019].
- ↑ Turró, Jordi «El catalanisme i la burgesia surera al tombant del segle XIX». Revista de Girona, núm. 245, 2007, p. 75.
- ↑ «Alcaldes de Palafrugell». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 21 juny 2017].
- ↑ Xargay i Oliva, Xavier «Albert de Quintana i Palafrugell». Revista de Girona, núm. 245, 2007, p. 81.
- ↑ Izquierdo Ballester, Maria Gemma (coord.); Rubí Casals. Els orígens del republicanisme nacionalista. El centre nacionalista republicà a Catalunya (1906-1910). Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Barcelona, 2009.
- ↑ Quaderns de l'exili a la UOC