Vés al contingut

Joachim Meisner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoachim Meisner

(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 desembre 1933 Modifica el valor a Wikidata
Leśnica (Reich alemany) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juliol 2017 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Bad Füssing (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaturada cardiorespiratòria Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Colònia (2017–) Modifica el valor a Wikidata
  Arquebisbe emèrit de Colònia
12 de febrer de 1989 – 28 de febrer de 2014
Nominació de20 de desembre de 1988
Dades personals
NacionalitatAlemanya
ReligióCatolicisme
FormacióPontifícia Universitat Gregoriana
Activitat
Camp de treballEsglésia Catòlica i religió Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbisbe catòlic (1975–), sacerdot catòlic (1962–), diaca catòlic (1962–), escriptor, arquebisbe, teòleg cristià Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Consagració17 de maig de 1975
per Hugo Aufderbeck
Proclamació cardenalícia2 de febrer de 1983
per Joan Pau II
Cardenal-Prevere de Santa Pudenziana
Participà en
març 2013Conclave de 2013
abril 2005Conclave de 2005 Modifica el valor a Wikidata
Premis
Spes Nostra Firma Est Pro Vobis
Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org
Llista
Arquebisbe de Colònia
1988 –
← Joseph Höffner – Rainer Woelki ⊟
Cardenal
2 febrer 1983 –
7è Bisbe de Berlín
1980 –
← Alfred Bengsch – Georg Maximilian Sterzinsky ⊟
Bisbe auxiliar
1975 –
Diòcesi: bisbat d'Erfurt
Bisbe titular
1975 –
Diòcesi: bisbat de Vina
Modifica el valor a Wikidata
Joachim Meisner a la dreta amb (des de l'esquerra) el bisbe Karl Lehmann, el bisbe Gerhard Schaffran i el cardenal Joseph Ratzinger a la Trobada Catòlica de Dresden de 1987
Al 75è aniversari del cardenal, davant del sagrari de la catedral (11 de gener de 2009)
El cardenal Meisner deixà el govern de l'arquebisbat de Colònia al cardenal Woelki (20 de setembre de 2014)

Joachim Meisner (Breslau, 25 de desembre de 1933 - Bad Füssing, Baviera, 5 de juliol de 2017) fou un cardenal alemany de l'Església catòlica. Fou l'arquebisbe emèrit de Colònia, on serví des de 1989 fins que la seva dimissió va ser acceptada pel Papa Francesc per motius d'edat, el 2014.[1][2][3] Prèviament serví com a bisbe de Berlín entre 1980 i 1989, sent creat cardenal al 1983.[4] Fou considerat la principal figura catòlica conservadora alemanya de principis del segle xxi.[5][6][7]

Biografia

[modifica]

Joventut i ordenació

[modifica]

Meisner va néixer a Breslau, que llavors formava part d'Alemanya.[8] Estudià al seminari d'Erfurt entre 1959 i 1962,[8] sent ordenat diaca el 8 d'abril de 1962.[9] El 22 de desembre de 1962 va ser ordenat al presbiterat per Josef Freusberg, bisbe auxiliar de Fulda.[4]

Entre 1963 i 1975, Meisner serví com a rector a la parròquia de St. Giles a Heiligenstadt i de la Santa Creu a Erfurt.[8] També serví com a director diocesà de Càritas.[9] Durant el seu ministeri pastoral segui els seus estudis a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on va obtenir el seu doctorat en teologia al 1969.[3]

Bisbe

[modifica]

Al 1975 va ser elegit bisbe titular de Vina i bisbe auxiliar per a l'administrador apostòlic d'Erfurt-Meiningen. Com a bisbe auxiliar d'Erfurt, signà el primer acord entre l'Església i l'Estat basat en la Constitució de la República Democràtica d'Alemanya de 1963.[10] Va ser elegit com a delegat pel Quart Sínode de Bisbes al Vaticà al 1977, on renovà la seva amistat amb el cardenal Karol Wojtyła. Després que Wojtyła fos elegit papa Joan Pau II, nomenà Meisner bisbe de Berlín al 1980, i el proclamà cardenal prevere de Santa Pudenziana al consistori del 2 de febrer de 1983.

Al 1988, després de la mort de Joseph Höffner, Meisner va ser promogut al càrrec d'arquebisbe de Colònia, càrrec que ocuparia fins al 2014. Va ser un dels cardenals electors que van participar en el conclave de 2005, on es trià el Papa Benet XVI.

Al març del 2000, el Papa Joan Pau II li va escriure una carta en alemany amb motiu del 25è aniversari de la seva ordenació episcopal.[11]

El cardenal Meisner va ser el bisbe encarregat del XX Dia Mundial de la Joventut de l'agost de 2005, celebrat a l'arxidiòcesi de Colònia i on es reuní més d'un milió de persones. Com a cap de l'arxidiòcesi més gran i forta d'Alemanya, Meisner assolí una posició moral i social molt significativa.

Meisner regularment viatjà al Vaticà per trobar-se amb el Papa Benet XVI. El 21 d'octubre de 2013 es trobà amb el Papa Francesc.[12]

El 18 de setembre de 2012, el cardenal Meisner va ser elegit pel Papa Benet XVI com a Pare Sinodal per a la imminent Assemblea General Ordinària d'octubre de 2012 del Sínode de Bisbes.[13]

Al febrer del 2013 el cardenal Meisner aprovà l'ús d'algunes píndoles del dia després per a les víctimes de violació, després que anunciés que no induïa a l'avortament i que podien ser usades a hospitals catòlics. Alterà la seva política després que dos hospitals catòlics rebutgessin un tractament a una víctima de violació en no poder prescriure la píndola. L'Església catòlica s'oposa fermament a l'avortament i al control de natalitat artificial. Molts catòlics veuen totes les mesures de contracepció d'emergència com l'avortament induït per pastilles prohibida per aquesta política, però Meisner va dir que alguna prevenció sobre la fertilització es podria emprar en casos de violació: «La Conferència Episcopal Alemanya celebrarà una reunió regular en dues setmanes, i la qüestió estarà a l'agenda», afirmà la portaveu de l'arxidiòcesi de Colònia Nele Harbeke.[14][15]

El cardenal Meisner participà en el conclave de 2013 que escollí el Papa Francesc.[16][17][18] A la inauguració del Papa Francesc, el cardenal Meisner va ser un dels sis cardenals que van fer l'acte públic d'obediència en nom del Col·legi de Cardenals [a][19][20]

El 25 de desembre de 2013, en complir els 80 anys, el cardenal Meisner va perdre el dret a participar en qualsevol conclave futur. El mateix dia presentà al Papa la seva renúncia, la qual va ser acceptada.[21] El 28 de febrer de 2014 va tenir efecte la seva dimissió com a arquebisbe; i Stefan Heße passà a governar la diòcesi com a administrador diocesà fins que el Papa nomenés un successor.

El 19 de juny de 2015 el Papa Francesc el nomenà el seu enviat especial a la celebració de la inauguració del complex conventual del Santuari de Maria-Radna, a Timisoara (Romania), a celebrar el 2 d'agost següent.

Opinions

[modifica]

Papat i Magisteri

[modifica]

Meisner fou conegut pel seu suport absolut al Papa i al Magisteri de l'Església. El Papa Joan Pau II li demanà que el visités quan es trobava ingressat a l'Hospital Gemelli de Roma. Meisner va tenir una relació molt propera amb el Papa Joan Pau II i és amic de fa molt de temps de Joseph Ratzinger, el Papa emèrit Benet XVI.

De Benet XVI digué que «[Benet XVI] té la intel·ligència de 12 professors i és tan pietós com un nen el dia de la seva primera comunió.»[22]

Al 2009, Meisner "s'apropà al Benet en nom de diversos cardenals per demanar-li que treies el seu Secretari d'Estat, el cardenal Tarcisio Bertone".[23][24] "D'acord amb una entrevista en el Frankfurter Rundschau, Meisner digué a Benet «Santedat, heu de fer que el cardenal Bertone dimiteixi! Té la responsabilitat, com en un govern secular.'[24][b] D'acord amb Meisner, la responsabilitat de Benet va ser: «Escolteu-me clarament. Bertone seguirà! Prop, prou, prou.'" [24][c]

Relacions amb la seva diòcesi

[modifica]

Ulrich Harbecke, un antic periodista religiós de la televisió pública de Colònia, va escriure un llibre sobre el cardenal on s'afirmava que era «extremadament implacable»[25]

Cultura i litúrgia

[modifica]

«Quan la cultura se separa de l'adoració a Déu, el culte s'atrofia en el ritualisme i la cultura degenera», va dir Meisner durant la benedicció del nou museu d'art de la seva arxidiòcesi, el Kolumba, el 14 de setembre de 2007. La seva elecció de la frase entartete Kunst (art degenerat) va ser emprat com a títol de l'exhibició inaugurada per Adolf Hitler a Múnic el 19 de juliol de 1937, motiu pel qual es generà una gran reacció negativa.[d]

Per un general es considera que les paraules de Meisner anaven dirigides contra el vitrall de la catedral de Colònia realitzada per Gerhard Richter, que havia estat revelada unes setmanes abans i que ell desaprovava.[27][28][29]

Al 2010, durant la presentació de la cinquena edició del martirologi alemany, afirmà que segueix sent sorprenent com molts cristians van mantenir la seva fidelitat a l'Evangeli a Alemanya, tant sota els sistemes ateus del nacionalsocialisme i del comunisme.[30]

Obres notables

[modifica]

Honors

[modifica]
Gran Creu amb Placa i Cordó de la República Federal Alemanya – 2003
Cavaller de l'orde Teutònic
Gran condecoració d'honor en or de l'orde al mèrit de la República austríaca
Gran Creu de l'orde al Mèrit de la República de Polònia – 2012 (en reconeixement a la seva contribució excepcional al desenvolupament de la cooperació germanopolonesa, com advocat pel salvament de l'art i la cultura a Polònia i per l'involucrament en la reconciliació germanopolonesa)
Cavaller de III classe de l'orde del Lleó Blanc (República Txeca) – 1998

Notes

[modifica]
  1. ↑ Els altres cinc cardenals van ser Giovanni Battista Re i Tarcisio Bertone en representació dels cardenals bisbes, Jozef Tomko i Joachim Meisner en nom dels dels cardenals preveres i Renato Raffaele Martino i Francesco Marchisano pels cardenals diaques.
  2. ↑ Heiliger Vater, Sie müssen Kardinal Bertone entlassen! Er ist der Verantwortliche – ähnlich wie der zuständige Minister in einer weltlichen Regierung.[23]
  3. ↑ Hör mir gut zu! Bertone bleibt! Basta! Basta! Basta![23]
  4. ↑ Tot i que el cardenal va dir que el seu significat era que «quan l'art i la religió se separen ambdós resulten malmesos», i un portaveu episcopal va dir que no s'havia pretès rendir culte a cap "ideologia antiga", un autor d'una pàgina d'internet que es descriu com "la plataforma d'internet contra l'extremiste de la dreta" acusà l'arquebisbe d'emprar un llenguatge incendiari com el de Joseph Goebbels per acatar els artistes, en un atac covard per part de qui té «control sobre un imperi enorme i poderós que inclou propietats, mitjans de comunicació i l'aliança de milions de creients» contra «aquells que són vulnerables a la societat: persones generalment aïllades, mal pagades i el treball de les quals rarament és reconegut pels sindicats u organismes professionals.»[26]

Referències

[modifica]
  1. ↑ [enllaç sense format] http://www.erzbistum-koeln.de/news/Praelat_Hesse_leitet_das_Erzbistum_in_der_Zeit_der_Vakanz/
  2. ↑ [enllaç sense format] http://press.vatican.va/content/salastampa/en/bollettino/pubblico/2014/02/28/0148/00316.html
  3. ↑ 3,0 3,1 «Archbishop Joachim Meisner». Cologne Cathedral [Consulta: 22 agost 2016]. Arxivat 2016-03-18 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-18. [Consulta: 22 agost 2016].
  4. ↑ 4,0 4,1 Fitxa a catholic-hierarchy.org
  5. ↑ Palmo, Rocco «Cardinal Says "Degenerate"; Fracas Ensues». Whispers in the Loggia, 16-09-2007.
  6. ↑ «The isolated Cologne archbishop, Cardinal Joachim Meisner». Catholic New Times, 11-09-2005 [Consulta: 22 d’agost 2016]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-06-30. [Consulta: 22 agost 2016].
  7. ↑ «Daniel-in-lion's-den moment for new Catholic archbishop of free-wheeling Berlin». Reuters, 05-07-2011 [Consulta: 22 d’agost 2016]. Arxivat 10 de juliol 2011 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-07-10. [Consulta: 3 febrer 2022].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «MEISNER Card. Joachim». Holy See.
  9. ↑ 9,0 9,1 «MEISNER, Joachim (1933–)». The Cardinals of the Holy Roman Church. Arxivat 2017-04-06 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-04-06. [Consulta: 22 agost 2016].
  10. ↑ Holy See Press Office. Cardinal Joachim Meisner
  11. ↑ Carta al Cardenal Joachim Meisner amb motiu del 25è aniversari de la seva ordenació episcopal (anglès)
  12. ↑ [1]
  13. ↑ [enllaç sense format] http://www.microsofttranslator.com/BV.aspx?ref=IE8Activity&a=http://press.catholica.va/news_services/bulletin/news/29673.php?index=29673&lang=en
  14. ↑ Heneghan, Tom. «German Catholic Church may back some "morning-after pills"». Reuters, 04-02-2013. Arxivat de l'original el 25 de febrer 2014. [Consulta: 20 febrer 2014].
  15. ↑ [enllaç sense format] http://www.ourdailythread.org/content/german-bishops-approve-plan-b-emergency-contraception-us-catholic-bishops-remain-silent Arxivat 2013-02-12 a Wayback Machine.
  16. ↑ «Cardinal electors – Conclave of March 2013 – Arranged in alphabetical order». Salvador Miranda. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 18 febrer 2013].
  17. ↑ «Cardinal electors arranged by orders and precedence». Salvador Miranda. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 18 febrer 2013].
  18. ↑ «Cardinal electors arranged by age». Salvador Miranda. Arxivat de l'original el 14 de febrer 2013. [Consulta: 18 febrer 2013].
  19. ↑ Rolandi, Luca. «Il giorno di Papa Francesco: La messa di inizio pontificato in Piazza San Pietro» (en italian), 19-03-2013. Arxivat de l'original el 2017-08-08. [Consulta: 15 octubre 2013].
  20. ↑ Inaugural Mass of the Pontificate (Vatican video of Pope Francis' papal inauguration a YouTube
  21. ↑ «MEISNER, Joachim». Salvador Miranda. Arxivat de l'original el 6 d’abril 2017. [Consulta: 4 gener 2014].
  22. ↑ Tara Holmes: Benedict XVI, BBC, 6 August 2009
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 Frank, Joachim. «Kardinal Joachim Meisner: Wie soll das gehen? Ein Papst im Ruhestand!» (en alemany). Frankfurter Rundschau, 11-02-2013. [Consulta: 28 maig 2014].
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 Allen, John L. Jr. «A critical tone among cardinals begins to emerge». National Catholic Reporter, 15-02-2013. [Consulta: 20 febrer 2014].
  25. ↑ The isolated Cologne archbishop, Cardinal Joachim Meisner: imposed on Cologne, rejected by priests, another John Paul II bishop radically divides the faithful published by Catholic New Times on 11 September 2005
  26. ↑ Margolis, Karen Margolis. «Watch their words. Meisner & Herman, the German backwards crusaders».
  27. ↑ New York Times: "Pixelated Stained Glass" 9 December 2007
  28. ↑ Die Welt: "Gerhard Richter weist Meisners Kritik zurück" 31 August 2007.
  29. ↑ Deutsche Welle: "Window by Artist Gerhard Richter Unveiled at Cologne Cathedral" 27 August 2007
  30. ↑ Incorporats al santoral alemany 76 màrtirs del segle XX Arxivat 2011-07-02 a Wayback Machine. (castellà)
  31. ↑ «Gloria von Thurn und Taxis spricht mit Kardinal Joachim Meisner : Die Prinzessin und der Kardinal» (en alemany). domradio.de, 10-09-2008. Arxivat de l'original el 2016-09-14. [Consulta: 22 agost 2016].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joachim Meisner


Precedit per:
Lawrence Preston Joseph Graves 		Bisbe
Bisbe titular de Vina
17 de març de 1975 - 22 d'abril de 1980 		Succeït per:
Hans Leo Drewes
Precedit per:
Alfred Bengsch 		Bisbe
Bisbe de Berlín
22 d'abril de 1980 - 20 de desembre de 1988 		Succeït per:
Georg Maximilian Sterzinsky
Precedit per:
Gerhard Schaffran 		Bisbe
President de la Conferència Episcopal de Berlín
1982 - 1989 		Succeït per:
Joachim Wanke
Precedit per:
Alberto di Jorio 		Bisbe
Cardenal prevere de Santa Pudenziana
2 de febrer de 1983 - 5 de juliol de 2017 		Succeït per:
Thomas Aquino Manyo Maeda
Precedit per:
Joseph Höffner 		Bisbe
Arquebisbe metropolità de Colònia
20 de desembre de 1988 - 28 de febrer de 2014 		Succeït per:
Rainer Maria Woelki
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joachim_Meisner&oldid=32855677»