Vés al contingut

Jo Dunkley

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJo Dunkley
Imatge
Biografia
Naixement1979 Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)
FormacióUniversitat d'Oxford - Philosophiæ doctor
North London Collegiate School Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaModern methods for cosmological parameter estimation : beyond the adiabatic paradigm Modifica el valor a Wikidata (2005 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiPedro G. Ferreira Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCosmologia i astrofísica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastrofísica, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Princeton Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralRenée Hložek Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFaramerz Dabhoiwala Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webphysics.princeton.edu… Modifica el valor a Wikidata

X: j_dunkley Modifica el valor a Wikidata

Jo Dunkley (1979) (OBE) és una astrofísica britànica i professora de física a la Universitat de Princeton.

Treballa sobre l'origen de l'Univers i el fons còsmic de microones (CMB)[1] mitjançant el Telescopi Cosmològic d'Atacama, l'Observatori Simons i el Gran Telescopi de Sondeigs Sinòptics (LSST).

Educació

[modifica]

Dunkley es va formar a la North London Collegiate School[2] i a la Universitat de Cambridge, on es va graduar el 2001 amb un màster en ciències (MSci) en Ciències Naturals (física teòrica). Va ser estudiant de grau al Trinity Hall, Cambridge.[3] Es va traslladar a Oxford per fer estudis de postgrau on va obtenir el títol de Philosophiæ doctor per la Universitat d'Oxford l'any 2005 per la investigació supervisada per Pedro G. Ferreira on va ser estudiant de postgrau del Magdalen College d'Oxford.[4]

Investigació i carrera professional

[modifica]

La seva recerca és en cosmologia, estudiant la cronologia de l'Univers mitjançant el Telescopi Cosmològic d'Atacama, l'Observatori Simons i el Large Synoptic Survey Telescope (LSST).[5]

Després del seu doctorat en Filosofia, es va incorporar a la Universitat de Princeton com a investigadora postdoctoral el 2006, treballant amb David Spergel i Lyman Page a la Wilkinson Microwave Anisotropy Probe (WMAP) de la NASA.[6][7] En una entrevista a Princeton el 2017, Spergel va dir que ràpidament «va fer grans contribucions a l'anàlisi que va conduir al desenvolupament del que ara pensem com el model estàndard de cosmologia».[6] Poc després va començar a treballar amb el satèl·lit Planck de l'Agència Espacial Europea (ESA),[8] que va produir una visió de major resolució del fons còsmic de microones (CMB) en comparació amb WMAP.[9]

Dunkley es va traslladar a Oxford el 2007 i va ser ascendida a professora d'astrofísica el 2014.[3] Dunkley va dirigir l'anàlisi per al Telescopi Cosmològic d'Atacama a Xile, utilitzant lents gravitacionals per identificar la matèria fosca.[6] A Oxford, el seu treball incloïa limitacions sobre el nombre de possibles espècies de neutrins al món.[10] Les imatges del fons còsmic de microones, publicades el 2013, mostraven l'Univers amb una edat de només 400.000 anys.[11] La seva recerca combina la física teòrica amb l'anàlisi estadística i utilitza els seus models per entendre l'Univers a partir d'observacions cosmològiques.[12] A més d'estimar quant pesa l'Univers, Dunkley pot identificar les proporcions d'energia fosca i matèria fosca.[13]Va utilitzar lents gravitacionals dins del fons còsmic de microones com a prova de l'energia fosca dins de l'Univers, seleccionada per Physics Today com a punt destacat del 2011.[14]

Dunkley es va tornar a incorporar a la Universitat de Princeton el 2016.[15] La seva nova investigació, utilitzant l'Observatori Simons, busca «nova física, complexitats i partícules addicionals que podrien haver existit quan l'Univers era molt jove».[16]

El 2017, va ser guardonada amb el Premi Breakthrough Prize per a física junt amb 22 membres de l'equip científic WMAP de la NASA.[17]

Compromís públic

[modifica]

Dunkley ha donat nombroses conferències i seminaris públics.[18] Ha fet aparicions als programes de ciència Stargazing Live i Dara Ó Briain's Science Club de la BBC.[19][20][21] És mencionada a I Am Because You Are: An anthology of stories celebrating the centenary of the General Theory of Relativity de Pippa Goldschmidt.[22] El 2019 es va publicar el seu primer llibre, Our Universe: An Astronomer's Guide.[2][23] Va impartir una sèrie de tallers i xerrades per als estudiants per donar a conèixer les contribucions de les dones a l'astronomia com de la promoció del seu llibre.[16]

Premis i honors

[modifica]

Dunkley ha guanyat diversos premis i honors, que inclouen:

  • 2007 – Premi al Assoliment del Grup de la NASA, compartit amb l'equip WMAP.[24]
  • 2010 – Beca d'inici del Consell Europeu d'Investigació (ERC).[25]
  • 2012 – Premi Gruber en Cosmologia, compartit amb l'equip WMAP.[26]
  • 2013 – Medalla i Premi Maxwell.[10]
  • 2014 - Premi Fowler per la Royal Astronomical Society (RAS).[27]
  • 2015 - Premi al mèrit d'investigació Wolfson de la Royal Society.[28]
  • 2015 – Premi Philip Leverhulme pel Leverhulme Trust.[29]
  • 2016 - Premi Rosalind Franklin i Conferència.[30]
  • 2017 - Premi Breakthrough en Física Fonamental[31] compartit amb 22 membres de l'equip científic WMAP de la NASA.
  • 2019 - Nomenada Ordre de l'Imperi Britànic (OBE) als Honors d'Any Nou 2019 pels serveis a la ciència.[32]
  • 2020 – Premi Nous Horitzons en Física.[33]

Vida personal

[modifica]

Dunkley té dos fills amb la seva parella, l'historiador Faramerz Dabhoiwala.[2][34]

Referències

[modifica]
  1. Staggs, Dunkley i Page, 2018, p. 044901.
  2. 2,0 2,1 2,2 Law, 2019.
  3. 3,0 3,1 «Jo Dunkley CV» ( PDF) (en anglès). Princenton University, 2015. Arxivat de l'original el 2018-01-23. [Consulta: 7 octubre 2023].
  4. Dunkley, 2005.
  5. «Jo Dunkley - About» (en anglès). Princeton University. Arxivat de l'original el 2021-09-19. [Consulta: 7 octubre 2023].
  6. 6,0 6,1 6,2 «Understanding the universe: Astrophysicist Dunkley shines through her research» (en anglès). Princeton University.
  7. Komatsu et al., Gold, p. 330-376.
  8. Ade et al., Aumont, p. A13.
  9. «New view of Universe from Planck» (en anglès). University of Oxford (Department of Physics).
  10. 10,0 10,1 «2013 Maxwell medal and prize» (en anglès). IOP.
  11. Morgan, 2013.
  12. «Jo Dunkley» (en anglès). voicesfromoxford.org. Arxivat de l'original el 2018-01-20. [Consulta: 7 octubre 2023].
  13. «Measuring the Universe» (en anglès). Voices from Oxford. Arxivat de l'original el 2018-01-20. [Consulta: 7 octubre 2023].
  14. «Dark energy spotted in the cosmic microwave background» (en anglès). Physics World, 15-07-2011.
  15. «Understanding the universe: Astrophysicist Dunkley shines through her research» (en anglès). Princeton University. Arxivat de l'original el 2018-03-15. [Consulta: 7 octubre 2023].
  16. 16,0 16,1 Zen, 2016.
  17. «Princeton scientists share Breakthrough Prize for mapping the early universe» (en anglès). Princeton University.
  18. «Talks – Jo Dunkley» (en anglès). Princenton University. Arxivat de l'original el 2017-10-23. [Consulta: 7 octubre 2023].
  19. «Our model of the Universe» (en anglès). nam2014. Arxivat de l'original el 2021-09-15. [Consulta: 7 octubre 2023].
  20. «Before the Beginning, After the End» (en anglès). IAI.
  21. Long, Max «BBC brings Stargazing to Oxford» (en anglès). Cherwell.
  22. Goldshmidt i Hersman, 2015.
  23. Dunkley, 2019.
  24. «2007 NASA Honor Awards Ceremony» (en anglès). NASA. Arxivat de l'original el 2021-09-15. [Consulta: 7 octubre 2023].
  25. «European Commission : CORDIS : Projects and Results : Fundamental Physics from the Cosmic Microwave Background» (en anglès). Europa.
  26. «NASA's WMAP Science Team Awarded 2012 Gruber Cosmology Prize» (en anglès). NASA.
  27. Smith, Keith. «Winners of the 2014 awards, medals and prizes – full details» (en anglès). Royal Astronomical Society. Arxivat de l'original el 2014-03-28. [Consulta: 7 octubre 2023].
  28. «Joanna Dunkley» (en anglès). Royal Society, 2015.
  29. «Awards Made 2015» ( PDF) (en anglès). Philip Leverhulme Prize. Arxivat de l'original el 2017-02-27. [Consulta: 7 octubre 2023].
  30. «Our window on the Universe» (en anglès). Royal Society, 2016.
  31. Qian, 2017.
  32. «Professor Joanna DUNKLEY» (en anglès). The London Gazette [Londres], 2018.
  33. «Winners of the 2020 Breakthrough Prize in Life Sciences, Fundamental Physics And Mathematics Announced» (en anglès). Breakthrough Prize.
  34. Schussler, 2012.

Bibliografia

[modifica]