Vés al contingut

Jennifer Lawrence

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJennifer Lawrence

(2022) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Jennifer Shrader Lawrence Modifica el valor a Wikidata
15 agost 1990 Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
Indian Hills (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaLos Angeles
Beverly Hills
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicGermanoestatunidencs, irlandesos estatunidencs, francoamericans, Swiss Americans (en) Tradueix i britànics estatunidencs Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,75 m Modifica el valor a Wikidata
Lateralitatesquerrana Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsBlau Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsRos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de televisió, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat2007 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
MovimentTime's Up Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni net estimat120 M$ (2018) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCooke Maroney (2019–) Modifica el valor a Wikidata
ParellaDarren Aronofsky (2016–2017)
Chris Martin (2014–2015)
Nicholas Hoult (2010–2014) Modifica el valor a Wikidata
PareFrancis Lawrence Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2225369 Allocine: 212326 Rottentomatoes: celebrity/jeniffer_lawrence Allmovie: p562566 0 Metacritic: person/jennifer-lawrence TV.com: people/jennifer-lawrence AFI: 292418 TMDB.org: 72129
X: JLawrence_RepUs Spotify: 3oCIYpmkFw8KGWwMNPKgXh Apple Music: 345789005 Last fm: Jennifer Lawrence Musicbrainz: d2d2baa6-f386-4136-acbd-4717e54dfb96 Discogs: 4210193 Amazon Music: B00QQZP6LG Goodreads character: 98260 Modifica el valor a Wikidata

Jennifer Lawrence (Indian Hills, 15 d'agost de 1990) és una actriu estatunidenca de cinema i televisió. Les pel·lícules en què ha actuat han recaptat més de 6.000 milions de dòlars a tot el món i va ser l’actriu més ben pagada del món els anys 2015 i 2016. Lawrence va aparèixer a la revista Time entre les 100 persones més influents del món a la llista de 2013, així com a la llista Celebrity 100 de la revista Forbes als rànquings de 2014 al 2016.

Durant la seva infantesa, Lawrence va actuar en obres teatrals de l'església i musicals escolars. Als 14 anys, un caçatalents la va veure mentre estava de vacances a la ciutat de Nova York amb la seva família. Llavors Lawrence es va traslladar a Los Angeles i va començar la seva carrera com a actriu interpretant papers esporàdics en programes de televisió. El seu primer rol important va arribar amb un paper de personatge principal a la sitcom The Bill Engvall Show (2007-2009). Lawrence va debutar al cinema en un paper secundari al drama Garden Party (2008) i va progressar amb el seu paper d'adolescent en situació de pobresa al drama independent Winter's Bone (2010). La seva carrera va avançar amb els papers protagonistes com el de la mutant Mystique a la saga de pel·lícules X-Men (2011-2019) i Katniss Everdeen a la saga d'Els jocs de la fam (2012-2015). Aquest últim paper la va convertir en l’heroïna d’acció amb més ingressos de tots els temps.

Lawrence va ser elogiada per les seves col·laboracions amb el director David O. Russell. La seva interpretació de jove vídua deprimida a la pel·lícula romàntica La part positiva de les coses (2012) li va valer l'Oscar a la millor actriu, convertint-la en la segona guanyadora més jove del premi. Posteriorment, va guanyar el premi BAFTA a la millor actriu en un paper secundari per interpretar a una esposa amb problemes a la comèdia negra American Hustle (2013). Lawrence també va rebre premis Globus d'Or per aquestes dues pel·lícules i per interpretar Joy Mangano al biopic Joy (2015). Una sèrie de pel·lícules amb ressenyes mixtes i l'escrutini dels mitjans de comunicació de les seves eleccions de paper van portar a una petita pausa de l'actuació. Va tornar el 2021 amb la comèdia negra de Netflix, Don't Look Up.

Lawrence s'ha presentat com a obertament feminista i adherida a la defensa dels drets reproductius.[1][2] El 2015 va fundar la Jennifer Lawrence Foundation, que ha donat suport a diversos projectes socials com el Boys & Girls Clubs of America i els Special Olympics. El 2018 va crear la productora Excellent Cadaver. És membre actiu de l'organització no partidista sense ànim de lucre contra la corrupció RepresentUs i ha servit de portaveu als seus vídeos sobre la protecció de la democràcia.[3][4]

Joventut

[modifica]

Jennifer Shrader Lawrence va néixer el 15 d'agost de 1990 a Indian Hills, Kentucky, filla de Gary, propietari d'una empresa de construcció, i de Karen, gerent d'un campament d'estiu.[5][6][7] Té dos germans grans, Ben i Blaine, i la seva mare la va educar per ser «dura» com ells i no li va permetre jugar amb altres noies a preescolar, ja que la veia «massa brusca» amb elles.[8] Lawrence es va formar a la Kammerer Middle School de Louisville. No va gaudir de la seva infància a causa de la hiperactivitat i l’ansietat social i es considerava una persona inadaptada entre els seus companys.[9] Lawrence ha assegurat que les seves angoixes van desaparèixer quan va començar a actuar dalt de l'escenari i que la interpretació li va donar una sensació de satisfacció.[9]

Les activitats extraescolars de Lawrence inclogueren l'equip d'animadores, el softbol, l'hoquei herba i el bàsquet, en què jugava en un equip masculí entrenat pel seu pare.[8] Mentre creixia, li agradava muntar a cavall i sovint visitava una granja de cavalls local.[10] Una caiguda des de dalt d'un cavall li va causar un traumatisme al còccix.[11] Quan el seu pare treballava des de casa, actuava per a ell, sovint disfressant-se de pallasso o ballarina.[12] Va experimentar la primera tasca d’interpretació als nou anys quan va interpretar el paper d’una prostituta en una obra teatral basada en el Llibre de Jonàs. Durant els anys següents, va continuar participant en obres teatrals de l'església i musicals escolars.[8]

Lawrence tenia catorze anys i estava de vacances familiars a la ciutat de Nova York quan un caçatalents la va veure al carrer i li va proposar una audició per a agents de talent.[13][14] Karen no tenia ganes de permetre a la seva filla seguir una carrera com a actriu, però va traslladar breument la seva família a Nova York per deixar-la fer les proves per als papers.[8] Després de la primera lectura de Lawrence, els agents van dir que la seva era la millor que havien escoltat d'algú tan jove. La mare de Lawrence la va convèncer que els agents de talent mentien. Lawrence va dir que les seves primeres experiències van ser difícils perquè se sentia sola i sense amics. Va signar amb la CESD Talent Agency, que va convèncer els seus pares perquè la deixessin provar papers a Los Angeles. Quan la seva mare la va animar a començar a fer de model, Lawrence va insistir per seguir actuant.[15] En aquell moment, va considerar que actuar s'ajustava adequadament a les seves habilitats i va rebutjar diverses ofertes per fer de model. Lawrence va deixar els estudis als 14 anys sense rebre un certificat d'estudis obligatoris. Lawrence ha afirmat que era «autoeducada» i que la seva carrera era la seva prioritat.[16] Entre feina i feina d’interpretació a la ciutat, Lawrence realitzava visites periòdiques a Louisville, on feia d’auxiliar d'infermeria al campament de la seva mare.[17]

Carrera professional

[modifica]

Inicis (2006-2010)

[modifica]
Jennifer Lawrence als premis Movieguide (2007).

Lawrence va començar la seva carrera com a actriu amb un paper menor a televisió amb Company Town (2006)[18] i amb papers esporàdics en diversos programes de televisió, com ara Monk (2006) i Medium (2007).[19] Aquestes aparicions van portar-la a ser escollida per un personatge habitual a la comèdia del canal estatunidenc TBS The Bill Engvall Show, en la qual interpretava Lauren, la rebel filla adolescent d’una família que vivia al suburbi de Louisville, Colorado. La sèrie es va estrenar el 2007 i va durar tres temporades.[20] Lawrence va ser elogiada per la crítica.[21][22] Lawrence va guanyar un premi Young Artist a jove intèrpret destacada en una sèrie de televisió per aquest paper l'any 2009.[23]

Lawrence va debutar al cinema a la pel·lícula dramàtica Garden Party del 2008, en què va interpretar una adolescent amb problemes anomenada Tiff.[24] Després va aparèixer llargmetratge de debut del director Guillermo Arriaga Lluny de la terra cremada (2008), un drama narrat en format coral. Va ser escollida pel paper de la filla adolescent del personatge de Kim Basinger que descobreix la història extramatrimonial de la seva mare, un paper que va compartir amb Charlize Theron. Ambdues actrius van interpretar el personatge en diferents etapes de la seva vida. Mark Feeney per The Boston Globe opinà que l’actuació de Lawrence era «una tasca ingrata»,[25] però Derek Elley de Variety la va elogiar com el principal actiu de la producció, escrivint que «introdueix profunditats més fresques» a la pel·lícula.[26] La seva interpretació li va valer el premi Marcello Mastroianni a la millor actriu emergent al Festival de Venècia.[27] També aquell any, va aparèixer al videoclip de la cançó «The Mess I Made» de Parachute.[28] L'any següent va protagonitzar el drama de Lori Petty The Poker House com la més gran de les tres germanes que vivien amb una mare que abusava de les drogues.[29][30] Stephen Farber, de The Hollywood Reporter, va opinar que Lawrence «tenia una sensació a càmera commovedora que transmet la innocència dels nens»,[31] i va guanyar-li un premi a interpretació destacada del Festival de Cinema de Los Angeles per la seva actuació a la pel·lícula.[32]

El paper que la va impulsar a l'estrellat va arribar al drama a petita escala Winter's Bone (2010), basat en la novel·la homònima de Daniel Woodrell. A la pel·lícula independent de Debra Granik, va retratar Ree Dolly, una adolescent pobra de les muntanyes Ozark que cuida de la seva mare malalta mental i dels seus germans menors mentre busca el seu pare desaparegut. Lawrence va viatjar als Ozarks una setmana abans que el rodatge comencés a viure amb la família en la qual es basava la història i, durant la preparació, va aprendre a lluitar, pelar esquirols i picar fusta.[33][34] David Denby, de The New Yorker va dir que la pel·lícula «seria inimaginable per a qualsevol persona menys carismàtica»,[35] i Peter Travers de Rolling Stone va escriure que «la seva interpretació és més que actuar, és una tempesta en augment. Els ulls de Lawrence són un full de ruta cap al que està esquinçant Ree».[36] La producció va guanyar el Gran Premi del Jurat al Festival de Cinema de Sundance.[37] L'actriu va ser guardonada amb el National Board of Review Award a la interpretació revelació i va rebre les seves primeres nominacions al Globus d'Or, Premi del Sindicat d'Actors de Cinema i a l'Oscar a la millor actriu, convertint-se en la segona persona més jove en ser nominada en aquesta categoria.[38][39][40]

Èxits i premis (2011-2013)

[modifica]
Lawrence looking away from the camera
Lawrence als 83ns premis de l'Acadèmia el 2011, on va rebre la seva primera nominació a millor actriu per Winter's Bone.

L'any 2011, Lawrence va assumir un paper secundari a Like Crazy, un drama romàntic sobre relacions a llarga distància, protagonitzat per Anton Yelchin i Felicity Jones.[41] Kenneth Turan, de Los Angeles Times va considerar que la pel·lícula era una «història d'amor intensament treballada i immensament satisfactòria» i va celebrar els tres intèrprets per «fer palpable l'anhel [dels personatges]».[42] Després va aparèixer a la comèdia negra de Jodie Foster El castor al costat de Foster i Mel Gibson. Rodada el 2009, la producció es va retardar a causa d'una controvèrsia sobre Gibson i va obtenir menys de la meitat del seu pressupost de 21 milions de dòlars.[43][44]

Després del seu dramàtic paper a Winter's Bone, Lawrence va buscar quelcom menys greu i ho va trobar amb el seu primer llançament de gran projecció: la pel·lícula de superherois de Matthew Vaughn X-Men: First Class (2011), una preqüela de la saga dels X-Men.[45] Ella va interpretar la mutant metamòrfica Mystique, un paper interpretat per Rebecca Romijn en les pel·lícules anteriors.[46] Vaughn va escollir Lawrence, ja que pensava que seria capaç de retratar la debilitat i la força implicades en la transformació del personatge.[47] Per al paper, Lawrence va perdre pes i va practicar ioga.[48] Per a la forma blava de Mystique, va haver de passar vuit hores de maquillatge, on se li aplicaven peces de làtex al cos nu,[49] com havia fet Romijn a les altres pel·lícules. Aquest procés va requerir que Lawrence es presentés a les 2 de la matinada al set.[50] El paper la intimidava, perquè admirava Romijn.[51] Escrivint per a USA Today, Claudia Puig va considerar que la pel·lícula era un «reinici elegant» de la sèrie de pel·lícules i va creure que la seva «actuació amb molta essència» va potenciar la pel·lícula.[52] Amb uns ingressos mundials de 350 milions de dòlars, X-Men: First Class es va convertir en la pel·lícula més taquillera de Lawrence fins a aquell moment.[53]

Actress Jennifer Lawrence attending the 2012 Toronto International Film Festival
Lawrence al Festival Internacional de Cinema de Toronto de 2012.

El 2012 va interpretar Katniss Everdeen a Els jocs de la fam, una adaptació del primer llibre de la trilogia del mateix nom de l'autora Suzanne Collins. Ambientada en un futur post-apocalíptic, la sèrie explica la història de l’heroïna adolescent Everdeen quan s’uneix a les forces rebels contra un govern totalitari després de guanyar un brutal esdeveniment anual televisat. Tot i ser admiradora dels llibres, Lawrence va dubtar inicialment si acceptava el paper, a causa de la gran envergadura de la pel·lícula. Va acceptar el projecte després que la seva mare la va convèncer perquè hi participés.[54] Va practicar ioga, tir amb arc, escalada en roca i arbres i tècniques de combat cos a cos per al paper.[8][55][56] Mentre s’entrenava per a l'actuació, es va lesionar corrent contra una paret.[57] La pel·lícula va rebre crítiques generalment positives, i la interpretació del paper d'Everdeen per Lawrence va ser especialment elogiada.[58] Todd McCarthy, de The Hollywood Reporter, la va qualificar d'«actriu de pantalla ideal», i va afegir que encarnava perfectament l'Everdeen de la novel·la i que dotava la pel·lícula «d'una gravetat i presència impressionants».[59] Roger Ebert va reconèixer que era «forta i convincent en el paper central».[60] Amb uns ingressos mundials de més de 690 milions de dòlars,[53] Els jocs de la fam es van convertir en una pel·lícula amb més recaptació de taquilla amb una protagonista femenina,[61] convertint Lawrence en l'heroïna d'acció amb més beneficis a taquilla de tots els temps.[62] L’èxit de la pel·lícula la va consolidar com una estrella mundial.[63]

Més tard, el 2012, Lawrence va interpretar Tiffany Maxwell, una jove vídua amb trastorn límit de la personalitat,[64] a la pel·lícula romàntica La part positiva de les coses de David O. Russell. La pel·lícula era una adaptació de la novel·la homònima de Matthew Quick. S'hi tracta el seu personatge, que troba companyonia amb Pat Solitano Jr. (interpretat per Bradley Cooper), un home amb trastorn bipolar.[65][66] La complexa personalitat del seu personatge la va atraure i va afirmar: «[Maxwell] no encaixava en cap tipus bàsic de perfil de personatge. Algú molt contundent i tossut normalment és molt insegur, però ella no ho és».[67] Mentre Russell inicialment va trobar Lawrence massa jove per al paper, ella el va convèncer perquè la seleccionés mitjançant una audició per Skype.[54] Es va veure desafiada per l'espontaneïtat de Russell com a director i va descriure l'experiència en el projecte com la «millor de la [seva] vida».[54] Richard Corliss, de la revista Time, va escriure: «Amb només 21 anys quan es va rodar la pel·lícula, Lawrence és aquella rara jove actriu que interpreta i que és adulta. Dona una intel·ligència madura a qualsevol paper».[68] Peter Travers va opinar que Lawrence «és una mena de miracle. És grollera, bruta, divertida, descuidada, sexy, vibrant i vulnerable, de vegades tot en la mateixa escena, fins i tot en la mateixa respiració».[69] Va guanyar el Globus d’Or i l'Oscar a la millor actriu per la seva interpretació, convertint-se als 22 anys en la segona guanyadora del premi a la millor actriu més jove.[70] La seva última pel·lícula de l'any 2012 va ser al costat de Max Thieriot i Elisabeth Shue al thriller de Mark Tonderai, House at the End of the Street.[71]

El gener de 2013, Lawrence va presentar un programa de Saturday Night Live, amb el convidat musical The Lumineers.[72] The Devil You Know, una producció a petita escala que Lawrence havia filmat el 2005, va ser el seu primer llançament el 2013.[73] A continuació, va tornar a repetir el paper d'Everdeen a The Hunger Games: Catching Fire, la segona entrega de la saga de cinema dels Jocs de la fam.[74] Mentre realitzava les acrobàcies submarines de la pel·lícula va patir una infecció d'oïda que li va provocar una breu pèrdua d'audició.[57] Amb uns guanys de taquilla de 865 milions de dòlars, la pel·lícula continua avui sent el seu llançament amb més ingressos.[53] Stephanie Zacharek, de The Village Voice, assegurava que la interpretació d'Everdeen per Lawrence la convertia en un model ideal i va escriure que «no hi ha cap santedat ni pretensió de falsa modèstia en la manera com Lawrence la interpreta».[75] Va assumir un paper secundari en el drama criminal de Russell American Hustle (2013) com a Rosalyn Rosenfeld, la neuròtica esposa de l'estafador Irving Rosenfeld (interpretada per Christian Bale). Inspirada en l'operació abscam de l'FBI estatunidenc, la pel·lícula està ambientada en el context de la corrupció política a la Nova Jersey dels anys setanta.[76][77] Lawrence va investigar poc per al paper i va basar l'actuació en el coneixement de l'època a partir de pel·lícules i programes de televisió que havia vist.[63] Geoffrey Macnab de The Independent la va elogiar com a «divertida i àcida», sobretot per una escena improvisada en què besa agressivament als llavis l'amant del seu marit (interpretada per Amy Adams). Per la seva interpretació, Lawrence va guanyar el Globus d’Or i el Premi BAFTA a la millor actriu secundària i va rebre la seva tercera nominació als Oscar, la primera a la categoria de secundària.[78]

Actriu reconeguda (2014-2018)

[modifica]
A face shot of Jennifer Lawrence
Lawrence a la Convenció Internacional de Còmics de San Diego, l'any 2015.

Lawrence va interpretar Serena Pemberton al drama Serena (2014) de Susanne Bier, basat en la novel·la homònima de Ron Rash. A la pel·lícula, ella i el seu marit George (interpretat per Bradley Cooper) s’involucren en activitats criminals després d’adonar-se que no poden tenir fills.[79] El projecte es va filmar el 2012 i es va estrenar el 2014 amb males crítiques.[80][81] Llavors Lawrence va repetir el paper de Mystique a X-Men: Days of Future Past, que va servir com a seqüela d'X-Men: La decisió final (2006) i X-Men: First Class (2011). La pel·lícula va rebre crítiques positives i va recaptar 748,1 milions de dòlars a tot el món, convertint-se en la pel·lícula més taquillera de la sèrie X-Men fins al moment.[82][83] Justin Chang, de Variety, va elogiar la seva aparició a la pel·lícula, però va pensar que poca cosa havia de fer sinó «brillar, grunyir i deixar que els artistes d'efectes visuals facin la seva feina».[84] Les següents dues estrenes de Lawrence van ser els darrers lliuraments de la sèrie de pel·lícules Els jocs de la fam, Mockingjay - Part 1 (2014) i Part 2 (2015).[85] Per a la banda sonora de la primera de les pel·lícules, va gravar la cançó The Hanging Tree,[86] que figura en diverses llistes de singles internacionals.[87] En una crítica de l'última entrega de la sèrie, Manohla Dargis del The New York Times va dibuixar similituds entre el viatge d'Everdeen com a líder rebel i l'ascens de Lawrence a l'estrellat, afirmant: «[L'actriu] ara habita el paper tan fàcilment com respira, en part perquè, com totes les grans estrelles, sembla que interpreta una versió del seu jo real».[88] Ambdues pel·lícules van recaptar més de 650 milions de dòlars a tot el món.[53]

Lawrence va treballar amb Russell per tercera vegada en el film biogràfic Joy (2015), en què interpreta el personatge homònim, una mare soltera amb problemes que es converteix en una dona de negocis d’èxit.[89] Durant la producció a Boston, la premsa va informar sobre un desacord entre Russell i Lawrence que va resultar en un «duel de crits». Va dir que l'amistat amb Russell els facilitava el desacord, perquè la gent es baralla quan s’estima realment.[90] La pel·lícula no va ser tan ben rebuda com les seves col·laboracions anteriors, però l’actuació de Lawrence va ser elogiada per unanimitat.[91] Richard Roeper va considerar que era el seu millor paper des de Winter's Bone, descrivint-ho com «una actuació meravellosament escenificada».[92] Va guanyar el seu tercer premi Globus d'Or i va ser nominada a un altre premi de l'Acadèmia a la millor actriu, convertint-se en la persona més jove amb quatre nominacions als Oscar.[93]

Lawrence va començar el 2016 proporcionant la narració d'A beautiful plante, una pel·lícula documental que explora la Terra des de l'Estació Espacial Internacional.[94] Va interpretar Mystique per tercera vegada a X-Men: Apocalypse (2016). La pel·lícula va rebre crítiques mixtes, amb el consens que es va omplir excessivament d’actuacions que van restar importància als temes de la història i a les actuacions dels actors i actrius.[95] Helen O'Hara, de la revista Empire, va considerar que la pel·lícula era una decepció respecte les anteriors entregues de la sèrie i va criticar Lawrence per fer el seu personatge massa ombrívol.[96] Malgrat això, va ser premiada com a actriu de pel·lícula preferida als 43ns People's Choice Awards.[97]

An upper-body shot of Jennifer Lawrence
Lawrence promocionant Red Sparrow el 2018.

Lawrence va rebre 20 milions de dòlars per haver interpretat Aurora Lane a la pel·lícula de ciència-ficció Passengers (2016), i va rebre la màxima facturació per sobre del coprotagonista Chris Pratt.[98][99] S'hi presenta al personatge de Pratt i al seu com dues persones que es desperten 90 anys massa aviat d’una hibernació induïda en una nau espacial que es dirigeix a un nou planeta. Lawrence es va sentir nerviosa realitzant la seva primera escena sexual i besant un home casat (Pratt) a la pantalla. Va beure alcohol per preparar-se per al rodatge.[100] Per sorpresa del repartiment i la tripulació, Passengers va rebre crítiques dolentes, però Lawrence inicialment va defensar la pel·lícula anomenant-la «una història d'amor complicada i contaminada».[101][102] Més tard va expressar el seu pesar per haver protagonitzat la pel·lícula.[103]

La pel·lícula de terror psicològic Mother! de Darren Aronofsky va ser l'únic llançament de Lawrence del 2017. Hi va fer el paper d'una jove dona que experimenta un trauma quan la seva llar és envaïda per convidats inesperats. Lawrence va passar tres mesos assajant per a la pel·lícula en un magatzem de Brooklyn, tot i la seva reticència a assajos en els seus treballs anteriors.[104] L’intens paper li va resultar esgotador. Se li va subministrar oxigen suplementari quan es va hiperventilar un dia, i també es va dislocar una costella. Mother! va polaritzar l'audiència i va provocar sortides de les sales.[105] La pel·lícula va ser millor rebuda per la crítica:[106] Walter Addiego, de la San Francisco Chronicle, la va etiquetar com «agressiva» i com a «prova deliberada de resistència de l'audiència», i va valorar Lawrence per «no permetre's mai reduir-se a una víctima udolant».[107]

L’any següent, Lawrence va actuar com Dominika Egorova, una espia russa que entra en contacte amb un misteriós agent de la CIA (interpretat per Joel Edgerton), al thriller d’espionatge de Francis Lawrence Red Sparrow, basat en la novel·la homònima de Jason Matthews.[108] Va aprendre a parlar amb accent rus i va realitzar entrenaments de ballet durant quatre mesos.[109] Després d'haver estat víctima d'un hacker que va filtrar fotos de nus seus, l'actriu es va trobar a ella mateixa desafiada per la sexualitat del seu paper, però va dir que interpretar les escenes de nus la feia sentir empoderada.[110] A Eric Kohn d'IndieWire no li va agradar el desenllaç de la pel·lícula, però va elogiar les actuacions de Lawrence i Charlotte Rampling, afirmant que «el considerable talent que es mostra és la gràcia salvadora constant [de la pel·lícula]».[111] Un any després, Lawrence va fer la seva quarta i última aparició com a Mystique, a Dark Phoenix, que va rebre males crítiques i va ser un fracàs a taquilla.[112][113]

Aturada i retorn amb pel·lícules en streaming (2019-present)

[modifica]
Lawrence al Festival Internacional de Cinema de Toronto] de 2022.

Després d'una sèrie de papers amb crítiques decebedores, Lawrence va fer una pausa de l'actuació. Se sentia insatisfeta amb les seves pel·lícules, volia evitar l'escrutini dels mitjans i es va centrar en les activitats domèstiques durant aquest període. Volent treballar amb el director Adam McKay des que tenia 19 anys, Lawrence va tornar el 2021 per a la seva pel·lícula Don't Look Up per a Netflix per un sou de 25 milions de dòlars.[114] Un «apocalipsi de pallassades», la pel·lícula va fer que ella i el seu coprotagonista Leonardo DiCaprio interpretessin a dos astrònoms que intentaven advertir la humanitat sobre un cometa de nivell d'extinció.[115] Per al paper, Lawrence va rebre un treball de tint vermell i un tall de cabells; en una entrevista a Vogue, va dir que va investigar àmpliament l'aspecte típic dels aspirants a astrofísics.[116] Les crítiques de la pel·lícula van ser diverses, però els crítics sobretot van elogiar-la per les actuacions de Lawrence i DiCaprio,[117] que van ser descrits com a «centre nauràlgic» per Ian Sandwell de Digital Spy[118] i «una delícia de veure-ho» per Saibal Chatterjee de NDTV.[119] Lawrence va obtenir la seva cinquena nominació al Globus d'Or per la pel·lícula.[120] Va batre el rècord de més visualitzacions (152 milions d'hores) en una sola setmana de la història de Netflix i va ser la segona pel·lícula més vista de la plataforma en els 28 dies posteriors a la seva estrena.[121][122]

Lawrence va produir i protagonitzar el drama independent de Causeway de Lila Neugebauer, distribuït per A24, interpretant un soldat que pateix una lesió cerebral.[123] També interpretarà la informant de la màfia Arlyne Brickman en l'adaptació cinematogràfica de Paolo Sorrentino del llibre Mob Girl de Teresa Carpenter.[124]

Amb Excellent Cadaver, Lawrence va produir Bread and Roses (2023), una pel·lícula documental de la directora Sahra Mani sobre dones afganeses sota el domini dels talibans.[125] Amb ganes de treballar en una comèdia, Lawrence va acceptar l'oferta del seu amic Gene Stupnitsky per protagonitzar la seva comèdia eròtica No Hard Feelings (2023), que ella també va produir.[126] Va interpretar una dona jove que s'enfronta a la fallida que accepta una publicació a la llista d'anuncis classificats Craigslist d'uns pares rics perquè surti amb el seu fill introvertit de 19 anys (interpretat per Andrew Barth Feldman). Els crítics van tenir opinions favorables sobre la pel·lícula i van apreciar la comicitat de Lawrence.[127] Va rebre una altra nominació al Globus d'Or per la seva actuació.[128]

Lawrence també produirà una adaptació cinematogràfica de la novel·la Burial Rites, sobre l'última dona executada per assassinat a Islàndia.[129] També protagonitzarà la comèdia No Hard Feelings, coescrita i dirigida per Gene Stupnitsky i distribuïda per Sony Pictures.[130] Lawrence també interpretarà la CEO de Theranos Elizabeth Holmes a la pel·lícula dramàtica biogràfica Bad Blood, escrita i dirigida per Adam McKay, basada en el llibre de 2018 Bad Blood: Secrets and Lies in a Silicon Valley Start Up de John Carreyrou.[131]

Vida personal

[modifica]

Mentre filmava X-Men: First Class el 2010, Lawrence va començar una relació sentimental amb un company de set, Nicholas Hoult. La parella es va trencar mentre es filmava X-Men: Days of Future Past el 2014.[132]

Aquell mateix any 2014, també va ser una de les víctimes de les filtracions de fotos de celebritats a iCloud, en què es van filtrar en línia desenes de fotografies seves nua.[133] Lawrence va subratllar que les imatges mai no havien de ser publicades; va qualificar la filtració de «delicte sexual» i de «violació sexual». Va afegir que els espectadors de les imatges haurien d'avergonyir-se de participar en un delicte sexual.[134] Més tard, l'actriu va declarar que les imatges anaven destinades a Hoult i que, a diferència d'altres víctimes del hacker, no tenia previst demandar a Apple Inc.[135]

El setembre de 2016 va començar a sortir amb el director Darren Aronofsky, a qui va conèixer durant el rodatge de Mother!.[136][137] La parella es va separar al novembre del 2017.[138]

El 2018 va començar a sortir amb Cooke Maroney, director de galeria d’art, i es van comprometre el febrer del 2019.[139][140] L’octubre del 2019 es va casar amb Maroney a Rhode Island.[141] Des de maig de 2019, resideixen entre Lower Manhattan, Nova York i Beverly Hills, Califòrnia.[142] Al setembre de 2021, es va confirmar que la parella esperava el seu primer fill junts.[143][144][145] El febrer de 2022, Lawrence va donar a llum el seu fill, Cy.[146][147] El setembre de 2022 va fer públic que abans de tenir el seu primer fill havia patit dos avortaments espontanis. El segon d'ells la va obligar a sotmetre’s a un tractament quirúrgic.[148]

Fora de la pantalla

[modifica]
A side profile of Jennifer Lawrence
Lawrence a la Universitat Tulane l'any 2018

Lawrence és partidària de l'organització nord-americana pels drets reproductius Planned Parenthood[149] i va participar en un vídeo el juny de 2017 contra el desfinançament de l'organització.[2] Va manifestar-se en contra del tiroteig de novembre de 2015 en una clínica de Colorado Springs.

Lawrence s’identifica com a feminista, un concepte que segons ella no hauria d’intimidar la gent «perquè només significa igualtat».[1] Lawrence promou l'amor pel propi cos entre les dones.[150] El 2015 va escriure un assaig per a la Lenny Letter en què criticava la diferència salarial de gènere a Hollywood. Va escriure sobre les seves pròpies experiències a la indústria, com ara la menor remuneració que rebia pel seu treball a American Hustle en comparació amb els seus companys de repartiment masculins.[151] En una entrevista del 2015 amb Vogue, Lawrence va criticar la secretària del comtat de Kentucky, Kim Davis, per la seva oposició al matrimoni entre persones del mateix sexe.[90] Lawrence va ser criada en una família del Partit Republicà, però posteriorment ha criticat la postura del partit respecte als drets de les dones. Va votar per John McCain a les eleccions presidencials dels Estats Units de 2008,[152] però Lawrence s'ha oposat fermament a la presidència de Donald Trump, afirmant el 2015 que la seva elecció «seria la fi del món».[153] Va donar suport a Joe Biden a les Eleccions presidencials dels Estats Units de 2020.[154][155]

Lawrence es va unir a l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques el 2011.[156] Ha donat el seu suport a diverses organitzacions benèfiques, com ara el Programa Mundial d'Aliments, Feeding America i el Thirst Project.[157] Juntament amb Josh Hutcherson i Liam Hemsworth, els seus companys d'Els jocs de la fam (2012), Lawrence es va associar amb les Nacions Unides per donar a conèixer la pobresa i la fam.[158] Va organitzar una projecció exclusiva de The Hunger Games: Catching Fire (2013) en benefici de Saint Mary's Center, una organització de discapacitats a Louisville, i va recaptar més de 40.000 dòlars per la causa.[159] Es va associar amb la xarxa de difusió benèfica Chideo per recaptar fons per als Special Olympics del 2015 projectant la seva pel·lícula Serena (2014).[160] També va col·laborar amb Omaze per organitzar un concurs de recaptació de fons per als jocs en el marc de l'estrena de The Hunger Games: Mockingjay - Part 1 (2014).[161]

El 2015, Lawrence es va associar amb Hutcherson i Hemsworth per Prank It FWD, una iniciativa benèfica per recaptar diners per a l’organització sense ànim de lucre Do Something.[162] Aquell any, també va llançar la Jennifer Lawrence Foundation, que dona suport a organitzacions benèfiques com els Boys & Girls Clubs of America i els Special Olympics.[163] El 2016, va donar 2 milions de dòlars a l’Hospital Infantil Kosair de Louisville per crear una unitat de cures intensives cardíaques que porta el nom de la seva fundació.[164] Lawrence és membre de la junta de Represent.Us, una organització sense ànim de lucre que vol aprovar lleis anticorrupció als Estats Units.[165] El 2018, va col·laborar amb 300 dones a Hollywood per crear la iniciativa Time's Up per protegir les dones de l’assetjament i la discriminació.[166] Va participar en la Marxa de la Dona del 2018 a Los Angeles per reafirmar el seu compromís amb els drets de les dones.[167] Aquell mateix any, Lawrence va anunciar el seu compromís per aconseguir que els joves nord-americans es comprometessin políticament i defensessin lleis contra la corrupció.[168] De nou el 2018, Lawrence va fundar una productora anomenada Excellent Cadaver.[169][170]

Imatge mediàtica

[modifica]

El 2012, el lloc web de crítica IndieWire va descriure la personalitat fora de pantalla de Lawrence com a «pràctica».[171] Adam McKay, que va dirigir Lawrence a Don't Look Up, la considerava «una dona forta i divertida que diu la veritat». «Ningú té una ira més bonica que Jen», va dir Mckay, «Quan es desferma, és un espectacle per contemplar».[114] Un escriptor d'IGN l'ha descrita com una actriu «aguda», «divertida» i «peculiar» a la qual li agrada «mantenir els peus a terra» malgrat un èxit considerable.[157] Lawrence ha dit que considera que actuar és «estúpid» en comparació amb professions que salven vides com els metges i, per tant, no creu que tingui dret a ser «arrogant» pels seus èxits.[172]

A close-up of Jennifer Lawrence
Lawrence a l'estrena d'A Beautiful Planet el 2016.

El 2012, Rolling Stone va qualificar Lawrence com «la jove actriu més talentosa d'Amèrica».[8] El coprotagonista d'Els jocs de la fam, Donald Sutherland, ha comparat favorablement la seva feina amb la de Laurence Olivier i la troba una «actriu exquisita i brillant».[173] David O. Russell (que la va dirigir a La part positiva de les coses, American Hustle i Joy) ha elogiat la seva interpretació sense esforç que fa que les seves interpretacions siguin fàcils.[174] Al llarg de la seva carrera, Lawrence ha interpretat papers tant en produccions convencionals de gran renom com en pel·lícules independents de baix pressupost i ha aparegut en diversos gèneres cinematogràfics.[157] No va estudiar interpretació i no ha participat en el teatre professional.[14] En el seu lloc, basa el seu enfocament actoral en les seves observacions de la gent que l'envolta.[175] El juny de 2010, va dir a The Globe and Mail que no «inverteix cap de les seves emocions reals» ni es porta a casa cap dolor dels seus personatges. Va afirmar que «si mai arribés al punt en què, per millorar un paper, hagués de perdre una mica de seny, no ho faria. Només faria comèdies».[14]

A mesura que s’ha desenvolupat la seva carrera, Lawrence s’ha convertit en una de les actrius més ben pagades del món. The Daily Telegraph va informar el 2014 que guanyava 10 milions de dòlars per pel·lícula.[176] El 2013, la revista Time la va nomenar una de les 100 persones més influents del món,[177] Elle la va etiquetar com la dona més poderosa del negoci de l'entreteniment[178] i Forbes la va classificar com la segona actriu més poderosa, només darrera d'Angelina Jolie, situant-la al número 49 de la llista.[179] El 2014, Forbes la va nomenar la segona actriu més ben pagada del món amb uns guanys de 34 milions de dòlars[180] i la va citar com l’actriu més poderosa, situant-la al número 12 de la llista Celebrity 100 de la revista.[181] Va tornar a aparèixer a la llista els anys 2015 (nº34)[182] i 2016 (nº24).[183] El 2015, Lawrence va ser nomenada «Artista de l'any» per Entertainment Weekly, títol que també va guanyar el 2012[184][185] i va ser reconeguda com l'heroïna d'acció amb més recaptació al Guinness World Records per la saga d'Els jocs de la fam.[186] El 2015 i el 2016, Forbes va informar que s’havia convertit en l’actriu més ben pagada del món amb uns ingressos anuals de 52 i 46 milions de dòlars, respectivament.[187][188] La revista la va classificar com la tercera i quarta actriu més ben pagada del món durant els dos anys següents, amb uns guanys respectius de 24 i 18 milions de dòlars.[189][190] A data de 2019, les pel·lícules de Lawrence havien recaptat més de 6.000 milions de dòlars a tot el món.[53]

Lawrence va aparèixer a la llista de Victoria's Secret Sexiest Up-and-Coming Bombshell el 2011,[191] a la llista de People de Persones Més Belles el 2011 i el 2013,[192][193][194] a la de Maxim Hot 100 de l'any 2011 al 2014,[195][196][197][198] i a la d'FHM de dones més atractives del món el 2014.[199] Del 2013 al 2015, va aparèixer a la llista anual de Glamour de les dones més ben vestides, encapçalant la llista de l'any 2014.[200][201][202]

Durant el mandat de Raf Simons a Dior,[203] Lawrence es va convertir una ambaixadora de famosos de la marca, apareixent en campanyes publicitàries de moda i perfums. Porta sovint Dior a esdeveniments de catifes vermelles, incloses estrenes de cinema i premis. També va portar un vestit de núvia de Dior personalitzat el dia del seu casament.[204]

Filmografia

[modifica]
Films that have not yet been released Denota projectes que encara no s’han publicat

Pel·lícula

[modifica]
Any Títol Rol Notes
2008 Garden Party Tiff
2008 Poker House, TheThe Poker House Agnes
2008 Burning Plain, TheThe Burning Plain Mariana
2010 Winter's Bone Ree Dolly
2011 Like Crazy Sam
2011 Beaver, TheThe Beaver Norah
2011 X-Men: First Class Raven Darkhölme / Mystique
2012 Els jocs de la fam Katniss Everdeen
2012 La part positiva de les coses Tiffany Maxwell
2012 House at the End of the Street Elissa Cassidy
2013 The Devil You Know Young Zoe Hughes
2013 The Hunger Games: Catching Fire Katniss Everdeen
2013 American Hustle Rosalyn Rosenfeld
2014 X-Men: Days of Future Past Raven Darkhölme / Mystique
2014 Serena Serena Pemberton
2014 Hunger Games: Mockingjay – Part 1, TheThe Hunger Games: Mockingjay – Part 1 Katniss Everdeen
2015 Dior and I Ella mateixa Documental
2015 Hunger Games: Mockingjay – Part 2, TheThe Hunger Games: Mockingjay – Part 2 Katniss Everdeen
2015 Joy Joy Mangano
2016 A Beautiful Planet Narradora Documental
2016 X-Men: Apocalypse Raven Darkhölme / Mystique
2016 Passengers Aurora Lane
2017 Mother! Mare
2018 Red Sparrow Dominika Egorova
2019 Dark Phoenix Raven Darkhölme / Mystique
2019 Love, Antosha Ella mateixa Documental
2021 Don't Look Up Kate Dibiasky
2022 Causeway Linsey També productora
2023 Bread and Roses Plantilla:Dash Només productora[125]
2023 No Hard Feelings Maddie En postproducció; també productora

Televisió

[modifica]
Any Títol Rol Notes
2006 Monk Mascot Episodi: «Mr. Monk and the Big Game»
2007 Cold Case Abby Bradford Episodi: «A Dollar, a Dream»
2007–2008 Medium Young Allison / Claire Chase 2 episodis
2007–2009 Bill Engvall Show, TheThe Bill Engvall Show Lauren Pearson Paper principal
2013 Saturday Night Live Ella mateixa (presentadora) Episode: «Jennifer Lawrence/The Lumineers»
2017 Jimmy Kimmel Live! Ella mateixa (presentadora) Episodi: «November 2, 2017»

Vídeos musicals

[modifica]
Any Títol Artista Paper Ref.
2010 The Mess I Made Parachute Dona jove [28]

Reconeixements

[modifica]

Referències:[205][206][207][208][209][210][211]

Any Premi Obra
2012 Oscar a la millor actriu La part positiva de les coses
2012 Globus d'Or a la millor actriu de comèdia o musical La part positiva de les coses
2015 Globus d'Or a la millor actriu de comèdia o musical Joy
2013 Globus d'Or a la millor actriu secundària American Hustle
2012-2015 7 MTV Movie Awards Els jocs de la fam

The Hunger Games: Catching Fire

The Hunger Games: Mockingjay – Part 1

The Hunger Games: Mockingjay – Part 2

La part positiva de les coses

2011-2016 6 Premis People's Choice Els jocs de la fam

The Hunger Games: Catching Fire

The Hunger Games: Mockingjay – Part 1

The Hunger Games: Mockingjay – Part 2

X-Men: First Class

X-Men: Days of Future Past

X-Men: Apocalypse

2012 Satellite Award La part positiva de les coses
2012-2015 Premi Saturn Els jocs de la fam

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Brown, Laura «Jennifer Lawrence: Truth and Beauty» (en anglès). Bazaar, 07-04-2016. Arxivat de l'original el 11 gener 2022 [Consulta: 19 gener 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 Roberts, Kayleigh «Jennifer Lawrence, Jon Hamm, and more celebrities made an important video for planned parenthood» (en anglès). Harpers Bazaar, 26-06-2017 [Consulta: 24 maig 2021].
  3. ↑ Helena Andrews-Dyer «Actress Jennifer Lawrence lays out a plan to save America». The Washington Post, 27-02-2019 [Consulta: 21 gener 2022]. «...Settle down, class: Professor Lawrence will school you now....»
  4. ↑ Alani Vargas. «Jennifer Lawrence 'Was a Little Republican' Growing up, but Donald Trump Changed That More for the Actor». Showbiz cheat Sheet, 21-10-2020. Arxivat de l'original el 22 gener 2022. [Consulta: 21 gener 2022]. «...While on the Absolutely Not podcast, Lawrence also promoted her work with RepresentUs, which she’s been with for three years....»
  5. ↑ Murray, Lorraine. «Jennifer Lawrence» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 29 gener 2016. [Consulta: 19 maig 2021].
  6. ↑ «The Hunger Games' Jennifer Lawrence Covers the September Issue» (en anglès). , 12-08-2013 [Consulta: 19 maig 2021].Arxivat 2014-08-28 a Wayback Machine.
  7. ↑ Eells, Josh. «Oscar nominee: I was a tomboy» (en anglès). CNN, 09-02-2011. Arxivat de l'original el 21 febrer 2020. [Consulta: 19 maig 2021].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 «Jennifer Lawrence: America's Kick-Ass Sweetheart» (en anglès). Rolling Stone, 12-04-2012 [Consulta: 19 maig 2021].Arxivat 2016-06-04 a Wayback Machine.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Jennifer Lawrence, la muse de Hollywood» (en francès). , 15-11-2013 [Consulta: 19 maig 2021].
  10. ↑ «Jennifer Lawrence Exclusive Interview!» (en anglès). Seventeen, 07-03-2012 [Consulta: 19 maig 2021].
  11. ↑ Heyman, Jessie «5 Things You Didn't Know About Jennifer Lawrence» (en anglès). Vogue, 04-11-2015 [Consulta: 19 maig 2021]. Arxivat 1 de març 2016 a Wayback Machine.
  12. ↑ Rodriguez, Javy «30 Things You Didn't Know About Jennifer Lawrence» (en anglès). Complex, 07-03-2013 [Consulta: 19 maig 2021].
  13. ↑ Windolf, Jim; Diehl, Jessica «Girl, Uninterruptible». Vanity Fair, 2-2013.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 «Interview with Winter's Bone star Jennifer Lawrence» (en anglès). The Globe and Mail, 11-06-2010, p. 1–2 [Consulta: 19 maig 2021].
  15. ↑ Weichselbaum, Simone «Family and friends say Oscar winner Jennifer Lawrence is still a down-home Kentucky girl» (en anglès). New York Daily News, 03-03-2013 [Consulta: 19 maig 2021].
  16. ↑ Whitaker, Bill «Jennifer Lawrence says she dropped out of middle school» (en anglès). CBS News [Consulta: 19 maig 2021].
  17. ↑ Johnson, Reed «Jennifer Lawrence, playing to strength» (en anglès). Los Angeles Times, 11-11-2010 [Consulta: 19 maig 2021].
  18. ↑ Robb, Brian J. «A Brief Guide to The Hunger Games» (en anglès). , 21-08-2014 [Consulta: 19 maig 2021].
  19. ↑ «Jennifer Lawrence's Career Journey, from 'Bill Engvall' to 'Hunger Games'» (en anglès). The Hollywood Reporter, 22-03-2012 [Consulta: 19 maig 2021].
  20. ↑ Sassone, Bob. «Will you miss The Bill Engvall Show?». AOL, 25-09-2009. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 29 març 2014].
  21. ↑ Tom Shales «TBS's 'Bill Engvall': Leave It to a Father Who Knows Best» (en anglès). The Washington Post, 17-07-2007 [Consulta: 19 maig 2021].
  22. ↑ «Another family sitcom, no joke» (en anglès). New York Daily News, 18-07-2007 [Consulta: 19 maig 2021].
  23. ↑ Nemetz, Dave. «Jennifer Lawrence's TV past: See her on 'The Bill Engvall Show'» (en anglès). Yahoo!, 14-01-2013. Arxivat de l'original el 31 març 2014. [Consulta: 19 maig 2021].
  24. ↑ «88th Annual Oscar nominees in their first film role» (en anglès). New York Daily News [Consulta: 28 desembre 2016].
  25. ↑ Feeney, Mark «The Burning Plain» (en anglès). The Boston Globe, 18-09-2009 [Consulta: 20 maig 2016].
  26. ↑ Elley, Derek «Review: 'The Burning Plain'» (en anglès). Variety, 29-08-2008 [Consulta: 20 maig 2016].
  27. ↑ «Lawrence holds Marcello Mastroianni Award at Venice» (en anglès). Sina Corp. Arxivat de l'original el 28 agost 2013. [Consulta: 24 abril 2012].
  28. ↑ 28,0 28,1 Reynolds, Simon. «Jennifer Lawrence: 'The Hunger Games' star's career in pictures» (en anglès). Digital Spy p. 2; 5, 05-03-2012. Arxivat de l'original el 31 març 2014. [Consulta: 29 març 2014].
  29. ↑ Kirkland, Bruce «Jennifer Lawrence's 5 best performances» (en anglès). Toronto Sun, 20-11-2014 [Consulta: 25 maig 2016].
  30. ↑ Roberts, Sheila. «Interview: Jennifer Lawrence and Director Lori Petty on The Poker House» (en anglès). collider.com, 17-07-2009. Arxivat de l'original el 26 març 2012. [Consulta: 23 març 2012].
  31. ↑ Farber, Stephen (en anglès) , 20-06-2008 [Consulta: 24 març 2016].
  32. ↑ «Los Angeles Film Festival Timeline: 2000–2009» (en anglès). Los Angeles Film Festival. Arxivat de l'original el 14 octubre 2014. [Consulta: 29 març 2014].
  33. ↑ Rodriquez, Alberto «Winter's Bone to Hunger Games: Jennifer Lawrence's rise» (en anglès). The Week, 23-03-2012 [Consulta: 2 maig 2016].
  34. ↑ «Survival of the Fittest: Jennifer Lawrence and Winter's Bone» (en anglès). Interview, 14-06-2010 [Consulta: 20 maig 2016].
  35. ↑ Denby, David «Current Cinema: Thrills and Chills» (en anglès). The New Yorker, 05-07-2010, p. 78–79 [Consulta: 12 maig 2011].
  36. ↑ Travers, Peter. «Winter's Bone Review». Rolling Stone, 03-06-2010. Arxivat de l'original el 2012-04-28. [Consulta: 2 gener 2021].
  37. ↑ Medina, Jeremy. «Jennifer Lawrence dishes on 'Winter's Bone' and stripping for 'Esquire'» (en anglès). BlackBook, 28-06-2010. Arxivat de l'original el 16 desembre 2013. [Consulta: 4 juny 2011].
  38. ↑ Renfro, Kim. «The 31 youngest Oscar nominees of all time» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 23 juny 2021. [Consulta: 17 abril 2021].
  39. ↑ «Oscar Nominations List 2011» (en anglès). MTV, 25-01-2010. Arxivat de l'original el 21 gener 2014. [Consulta: 4 juny 2011].
  40. ↑ Balfour, Brad. «Best Actress Nominee Jennifer Lawrence Heats Up Winter's Bone» (en anglès). The Huffington Post, 25-02-2011. Arxivat de l'original el 4 agost 2016. [Consulta: 21 maig 2016].
  41. ↑ «Sundance 2011: 'Like Crazy' is bought, and will be released by, Paramount Pictures» (en anglès). , 23-01-2011 [Consulta: 1r febrer 2011].
  42. ↑ Kenneth Turan «Movie review: 'Like Crazy'» (en anglès). , 28-10-2011 [Consulta: 20 maig 2016].
  43. ↑ «Mel Gibson's flop 'The Beaver': What went wrong?» (en anglès). , 10-05-2011 [Consulta: 29 març 2014].
  44. ↑ «The Beaver» (en anglès). Box Office Mojo. Arxivat de l'original el 19 abril 2017. [Consulta: 6 desembre 2016].
  45. ↑ Tilly, Chris. «X-Men: First Class – Mystique Interview» (en anglès). IGN, 11-05-2011. Arxivat de l'original el 1 agost 2012. [Consulta: 29 novembre 2016].
  46. ↑ O'Brien, Steve. «Jennifer Lawrence talks shape-shifting character Mystique in X-Men: Days of Future Past» (en anglès). Cineworld, 13-11-2013. Arxivat de l'original el 30 març 2014. [Consulta: 29 març 2014].
  47. ↑ Dehn, Georgia «X-Men: Jennifer Lawrence interview» (en anglès). , 23-05-2011 [Consulta: 29 novembre 2016].
  48. ↑ «Jennifer Lawrence Talks Blue Body Paint And Yoga Training At 'X-Men' Premiere» (en anglès). Entertainment Tonight [Consulta: 28 juny 2018].
  49. ↑ X-Men First Class MakeUp Jennifer Lawrence/Mystique a YouTube«Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 27 de desembre 2020. [Consulta: 2 gener 2021].
  50. ↑ «Jennifer Lawrence on Being Painted Naked Daily for 'X-Men: First Class'» (en anglès). The Hollywood Reporter, 19-01-2011. Arxivat de l'original el 3 juliol 2011. [Consulta: 29 novembre 2016].
  51. ↑ Ditzian, Eric. «'X-Men' Star Jennifer Lawrence Was Intimidated by 'Gorgeous' Rebecca Romijn». MTV, 20-05-2011. Arxivat de l'original el 24 juny 2011. [Consulta: 25 desembre 2011].
  52. ↑ Puig, Claudia «New 'X-Men': A 'First Class' action movie». USA Today, 02-06-2011 [Consulta: 20 maig 2016].
  53. ↑ 53,0 53,1 53,2 53,3 53,4 «Jennifer Lawrence Movie Box Office Results» (en anglès). Box Office Mojo. Arxivat de l'original el 4 agost 2016. [Consulta: 24 agost 2019].
  54. ↑ 54,0 54,1 54,2 Radish, Christina. «Jennifer Lawrence Talks Silver Linings Playbook, The Hunger Games, Catching Fire, Her Early Work, Wanting to Direct, Oscar Nominations, and More». Collider.com, 05-02-2013. Arxivat de l'original el 27 abril 2014. [Consulta: 29 març 2014].
  55. ↑ Still, Jennifer «Hunger Games Training Fun». , 26-05-2011 [Consulta: 28 abril 2012].
  56. ↑ Listfield, Emily. «Jennifer Lawrence on How the Kardashians Are Like 'The Hunger Games'». Parade, 14-03-2012. Arxivat de l'original el 12 novembre 2013. [Consulta: 22 maig 2012].
  57. ↑ 57,0 57,1 Plumb, Ali «Jennifer Lawrence on Hunger Games: Catching Fire». Empire [Consulta: 21 maig 2016].Arxivat 2014-08-07 a Wayback Machine.
  58. ↑ «The Hunger Games (2012)». Rotten Tomatoes. Arxivat de l'original el 17 maig 2016. [Consulta: 20 maig 2016].
  59. ↑ McCarthy, Todd «The Hunger Games: Film Review». The Hollywood Reporter [Consulta: 24 març 2012].
  60. ↑ Ebert, Roger «The Hunger Games». , 20-03-2012 [Consulta: 24 març 2012].
  61. ↑ «Hungering for a female hero: 'Hunger Games' may break new ground». World News Network, 22-03-2012. Arxivat de l'original el 31 març 2014. [Consulta: 30 març 2014].
  62. ↑ «Action Heroine Movies at the Box Office» (en anglès). Box Office Mojo. Arxivat de l'original el 28 març 2012. [Consulta: 21 maig 2021].
  63. ↑ 63,0 63,1 «Jennifer Lawrence interview: 'I feel normal, so I expect to be treated normally'». The Daily Telegraph, 13-12-2013 [Consulta: 20 maig 2016].
  64. ↑ LeBeau, Richard. «"Silver Linings Playbook" Makes a Hit Film Out of a Risky Concept: A Romantic Comedy about the Mentally Ill» (en anglès). Psychology in Action, 26-01-2013. Arxivat de l'original el 19 de juliol 2019. [Consulta: 24 maig 2021].
  65. ↑ Nester, Daniel «The Sound of Philadelphia Fades Out» (en anglès). The New York Times, 01-03-2014 [Consulta: 24 maig 2021].
  66. ↑ Dargis, Manohla «'Silver Linings Playbook,' Directed by David O. Russell» (en anglès). , 15-11-2012 [Consulta: 24 maig 2021].
  67. ↑ Ford, Rebecca «'Silver Linings Playbook': Jennifer Lawrence Wins Her Role via Skype, Learns to Dance Like an Amateur» (en anglès). The Hollywood Reporter, 21-11-2012 [Consulta: 24 maig 2021].
  68. ↑ Corliss, Richard «Silver Linings Playbook Review» (en anglès). , 11-09-2012 [Consulta: 24 maig 2021].
  69. ↑ Travers, Peter. «Silver Linings Playbook Review» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-08-19. [Consulta: 2 gener 2021].
  70. ↑ «Nominees for the 85th Academy Awards». Academy of Motion Picture Arts and Sciences. Arxivat de l'original el 21 setembre 2013. [Consulta: 31 març 2014].
    «2013 Golden Globe Awards». Hollywood Foreign Press Association. Arxivat de l'original el 16 desembre 2013. [Consulta: 31 març 2014].
    Lang, Brant «Oscar Nominations: Jennifer Lawrence Youngest Ever 3-Time Oscar Acting Nominee» (en anglès). , 16-01-2014 [Consulta: 24 maig 2021].
  71. ↑ «House at the End of the Street (2012)». Rotten Tomatoes. Arxivat de l'original el 10 juny 2016. [Consulta: 20 maig 2016].
  72. ↑ «Jennifer Lawrence to Host 'Saturday Night Live'». The Hollywood Reporter, 12-12-2012 [Consulta: 1r desembre 2013].
  73. ↑ O'Sullivan, Michael; Hornaday, Ann; Merry, Stephanie «Watch online: 'Devil You Know,' 'The Typewriter,' 'The Fruit Hunters'». The Washington Post, 23-07-2013 [Consulta: 29 novembre 2016].
  74. ↑ Goldberg, Matt. «First Look at The Hunger Games: Catching Fire Starring Jennifer Lawrence, Josh Hutcherson, and Sam Claflin». Collider.com, 14-09-2012. Arxivat de l'original el 16 setembre 2012. [Consulta: 14 setembre 2012].
  75. ↑ «The Hunger Games: Catching Fire Is a Delicious Middle Course». The Village Voice, 15-11-2014 [Consulta: 1r desembre 2013]. Arxivat 3 de desembre 2013 a Wayback Machine.
  76. ↑ Macnab, Geoffrey. «American Hustle, review: 'Jennifer Lawrence is brilliant as the neurotic housewife' – Reviews – Films». The Independent, 19-12-2013. Arxivat de l'original el 2013-12-23. [Consulta: 2 gener 2021].
  77. ↑ Pond, Steve. «Jennifer Lawrence Steals the Show in 'American Hustle' First Screening». TheWrap, 25-11-2013. Arxivat de l'original el 3 agost 2016. [Consulta: 29 març 2014].
  78. ↑ «2014 Oscar Nominees». Academy of Motion Picture Arts and Sciences, 16-01-2014. Arxivat de l'original el 6 octubre 2014. [Consulta: 10 desembre 2016].
    Lombardi, Ken. «Jennifer Lawrence shakes as she accepts Golden Globe for best supporting actress». CBS News, 12-01-2014. Arxivat de l'original el 24 març 2016. [Consulta: 14 gener 2014].
    Tartaglione, Nancy. «BAFTA Awards: '12 Years a Slave' Wins Best Film but 'Gravity' Carries Most Weight with Six Total Nods; Chiwetel Ejiofor & Cate Blanchett Take Actor Wins; 'American Hustle' Scores 3 Including for Jennifer Lawrence». Deadline Hollywood, 16-02-2014. Arxivat de l'original el 16 juliol 2014. [Consulta: 3 març 2014].
  79. ↑ «Toby Jones talks working with Jennifer Lawrence again in 'The Falling'». IFC, 18-04-2012. Arxivat de l'original el 5 maig 2012. [Consulta: 22 maig 2012].
  80. ↑ Jensen, Jorn Rossing «New Susanne Bier project revealed». Screen International, 30-10-2013 [Consulta: 4 desembre 2013].
  81. ↑ «Serena (2013)». Rotten Tomatoes. Arxivat de l'original el 7 octubre 2014. [Consulta: 20 gener 2015].
  82. ↑ «X-Men: Days of Future Past». Rotten Tomatoes. Arxivat de l'original el 18 maig 2016. [Consulta: 20 maig 2016].
  83. ↑ «X-Men: Days of Future Past (2014)». Box Office Mojo. Arxivat de l'original el 12 març 2017. [Consulta: 20 maig 2016].
  84. ↑ «Film Review: 'X-Men: Days of Future Past'». Variety, 12-05-2014 [Consulta: 20 maig 2016].
  85. ↑ «'Mockingjay' director on Philip Seymour Hoffman's death». USA Today, 07-03-2014 [Consulta: 29 març 2014].
  86. ↑ Caulfield, Keith «Jennifer Lawrence's 'Hanging Tree' Heading for Hot 100 Chart Debut». Billboard, 29-11-2014 [Consulta: 30 novembre 2014].
  87. ↑ Referències per a les posicions dels gràfics de "The Hanging Tree":
  88. ↑ «Review: 'The Hunger Games: Mockingjay Part 2,' Katniss's Final Battle». The New York Times, 19-11-2015 [Consulta: 20 maig 2016].
  89. ↑ Child, Ben «David O Russell and Jennifer Lawrence aim to clean up at 2016 Oscars with mop biopic». The Guardian, 09-06-2014 [Consulta: 15 juny 2014].
  90. ↑ 90,0 90,1 Van Meter, Jonathan «Jennifer Lawrence Is Determined, Hilarious, and – Above All – Real». Vogue, 11-11-2015 [Consulta: 20 maig 2016].Arxivat 2016-05-21 a Wayback Machine.
  91. ↑ «Joy (2015)». Rotten Tomatoes. Arxivat de l'original el 17 maig 2016. [Consulta: 20 maig 2016].
  92. ↑ Roeper, Richard. «It's a Cinderella story, complete with mop.». RichardRoeper.com, 20-12-2015. Arxivat de l'original el 28 gener 2016. [Consulta: 27 gener 2016].
  93. ↑ Bahr, Lindsey «Jennifer Lawrence Wins Golden Globe for Best Comedy Actress». , 10-01-2016 [Consulta: 14 gener 2016].
    «Oscar Nominations: Surprising Factoids About 2016's Contenders». Variety [Consulta: 14 gener 2016].
  94. ↑ Myers, Toni «Review: 'A Beautiful Planet' Shows a Dazzling Earth From Space». The New York Times, 28-04-2016 [Consulta: 30 abril 2016].
  95. ↑ «X-Men: Apocalypse (2016)». Rotten Tomatoes. Arxivat de l'original el 31 desembre 2016. [Consulta: 1r gener 2017].
  96. ↑ O'Hara, Helen «X-Men Apocalypse Review». Empire, 18-05-2016 [Consulta: 22 maig 2016].
  97. ↑ «People's Choice Awards 2017: See the Full List of Winners». Billboard, 19-01-2017 [Consulta: 19 gener 2017].
  98. ↑ Orr, Christopher. «Passengers Is a Journey Best Skipped». The Atlantic, 21-12-2016. Arxivat de l'original el 2 gener 2017. [Consulta: 1r gener 2017].
  99. ↑ Mendelson, Scott. «Why Jennifer Lawrence's $20M (and Chris Pratt's $12M) 'Passengers' Payday Was a Trap». Forbes, 29-12-2016. Arxivat de l'original el 22 març 2017. [Consulta: 3 març 2017].
  100. ↑ Galloway, Stephen «Jennifer Lawrence, Cate Blanchett and Six More Top Actresses on Pay Gap, Sex Scenes and the Price of Speaking Frankly: "There Is Always a Backlash"». , 18-11-2015 [Consulta: 18 febrer 2018].
  101. ↑ «Passengers (2016)». Rotten Tomatoes. Arxivat de l'original el 18 desembre 2016. [Consulta: 19 desembre 2016].
  102. ↑ Romano, Nick. «Jennifer Lawrence Gets Candid About 'Passengers' Criticism». Entertainment Weekly, 09-08-2017. Arxivat de l'original el 27 desembre 2020. [Consulta: 24 octubre 2017].
  103. ↑ Buchanan, Kyle «Who Is Jennifer Lawrence Now?». The New York Times, 02-11-2022 [Consulta: 2 novembre 2022].
  104. ↑ Gay, Jason «Jennifer Lawrence on Her New Movie, New Relationship, and How She Stays So Damn Relatable». Vogue, 09-08-2017 [Consulta: 9 setembre 2017].
  105. ↑ «Mother! of all flops: Jennifer Lawrence horror leads to walkouts, F grade from audiences». The Daily Telegraph, 18-09-2017 [Consulta: 18 setembre 2017].
  106. ↑ «Is Darren Aronofsky's latest the year's most controversial movie?». Rotten Tomatoes, 05-09-2017. Arxivat de l'original el 18 octubre 2017. [Consulta: 9 setembre 2017].
  107. ↑ Addiego, Walter «Lawrence under siege in Aronofsky's latest extravaganza». , 14-09-2017 [Consulta: 18 setembre 2017].
  108. ↑ Lang, Brent «Steven Spielberg Pentagon Papers Drama Gets 2017 Oscar Season Release». Variety, 22-04-2017. Arxivat de l'original el 23 abril 2017 [Consulta: 6 maig 2017].
  109. ↑ Calvario, Liz «Jennifer Lawrence Reveals Which Kardashian Would Make a Great Spy» (en anglès). , 15-02-2018 [Consulta: 18 febrer 2018].
  110. ↑ Murray, Daisy «The Nude Scenes In 'Red Sparrow' Helped Jennifer Lawrence Reclaim Her Sexuality» (en anglès). , 09-02-2018 [Consulta: 18 febrer 2018].
  111. ↑ Kohn, Eric. «'Red Sparrow' Review: Jennifer Lawrence Is a Badass Russian Spy Who Uses Her Sexuality Like a Weapon in Solid Thriller». IndieWire, 16-02-2018. Arxivat de l'original el 17 febrer 2018. [Consulta: 18 febrer 2018].
  112. ↑ «Dark Phoenix (2019)». Rotten Tomatoes. Arxivat de l'original el 4 juny 2019. [Consulta: 8 juny 2019].
  113. ↑ Mendelson, Scott. «Box Office: 'Toy Story 4' Crosses $600 Million, 'Aladdin' Passes $900 Million And 'John Wick 3' Tops 'Jason Bourne'». Forbes, 06-07-2019. Arxivat de l'original el 9 juliol 2019. [Consulta: 9 juliol 2019].
  114. ↑ 114,0 114,1 Valby, Karen «Jennifer Lawrence: "I Didn't Have a Life. I Thought I Should Go Get One"» (en anglès). Vanity Fair, 22-11-2021. Arxivat de l'original el 30 novembre 2021 [Consulta: 14 juliol 2022].
  115. ↑ Bradshaw, Peter «Don't Look Up review – slapstick apocalypse according to DiCaprio and Lawrence» (en anglès). The Guardian, 08-12-2021. Arxivat de l'original el 5 gener 2022 [Consulta: 14 juliol 2022].
  116. ↑ Okwodu, Janelle «How Jennifer Lawrence, Timothée Chalamet, Ariana Grande, and More Transformed for 'Don't Look Up'» (en anglès). Vogue, 28-12-2021. Arxivat de l'original el 31 desembre 2021 [Consulta: 14 juliol 2022].
  117. ↑ Guevara, Jorge «"Don't look up" movie Netflix: Why are mixed reviews the center of critics about the movie?» (en anglès). Marca, 30-12-2021. Arxivat de l'original el 30 desembre 2021 [Consulta: 14 juliol 2022].
  118. ↑ Sandwell, Ian. «Don't Look Up review - is Jennifer Lawrence's Netflix movie good?». Digital Spy, 24-12-2021. Arxivat de l'original el 30 desembre 2021. [Consulta: 8 gener 2022].
  119. ↑ «Don't Look Up Review: Leonardo DiCaprio And Jennifer Lawrence's Film Hits The Right Buttons». NDTV, 25-12-2021. Arxivat de l'original el 7 gener 2022. [Consulta: 8 gener 2022].
  120. ↑ «Golden Globes 2022: The Complete Nominations List». Variety. 2021-12-13. Arxivat de l'original el 2021-12-13. 
  121. ↑ Yossman, K. J. (2022-01-06). «Adam McKay's 'Don't Look Up' Smashes Netflix Viewing Records With Over 150 Million Hours Viewed». Variety. Arxivat de l'original el 2022-01-07. 
  122. ↑ Solsman, Joan E. «Netflix's most popular shows and movies ever, ranked (according to Netflix)». CNET, 25-01-2022 [Consulta: 26 gener 2022].
  123. ↑ Fleming Jr, Mike. «Jennifer Lawrence Sets Big-Screen Return Aligned With Theater Director Lila Neugebauer, A24 & IAC Films». Deadline Hollywood, 16-04-2019. Arxivat de l'original el 16 abril 2019. [Consulta: 16 abril 2019].
  124. ↑ Kroll, Justin. «Jennifer Lawrence to Star in Paolo Sorrentino's 'Mob Girl'». Variety, 24-07-2019. Arxivat de l'original el 15 febrer 2020. [Consulta: 6 febrer 2020].
  125. ↑ 125,0 125,1 Mia, Galuppo «Cannes: Behind the Jennifer Lawrence-Produced Doc 'Bread and Roses' About Women in Taliban-Controlled Afghanistan». The Hollywood Reporter, 19-05-2023 [Consulta: 21 maig 2023].
  126. ↑ Ryan, Patrick «Jennifer Lawrence says new movie 'No Hard Feelings' is 'so offensive and so wrong'». USA Today, 21-06-2023 [Consulta: 22 juny 2023].
  127. ↑ «No Hard Feelings». Rotten Tomatoes. [Consulta: 22 juny 2023].
  128. ↑ «Golden Globe Nominations: 'Barbie', 'Oppenheimer' Top Movie List; 'Succession' Leads Way In TV», 11-12-2023. [Consulta: 11 desembre 2023].
  129. ↑ Lang, Brent; Lang, Brent. «Jennifer Lawrence to Star in Luca Guadagnino’s ‘Burial Rites’ (EXCLUSIVE)» (en anglès americà), 12-12-2017. [Consulta: 2 gener 2021].
  130. ↑ Fleming, Mike Jr. «Sony Pictures Wins 'No Hard Feelings,' R-Rated Comedy Vehicle For Jennifer Lawrence; Gene Stupnitsky Directing His Script», 12-10-2021. Arxivat de l'original el 13 octubre 2021. [Consulta: 13 octubre 2021].
  131. ↑ Lang, Brent (2021-12-07). «Apple, Adam McKay, Jennifer Lawrence Team on Elizabeth Holmes Movie 'Bad Blood'». Variety. Arxivat de l'original el 2021-12-09. 
  132. ↑ Dubroff, Josh «Jennifer Lawrence Discusses Her Split from Nicholas Hoult». Vanity Fair, 13-11-2015 [Consulta: 22 novembre 2017].
  133. ↑ Ensor, Josie «Nude Jennifer Lawrence photos leaked by hacker who claims to have 'private pictures of 100 A-listers'». The Daily Telegraph, 01-09-2014 [Consulta: 6 gener 2017].
  134. ↑ «Cover Exclusive: Jennifer Lawrence Calls Photo Hacking a 'Sex Crime'». Vanity Fair, 07-10-2014 [Consulta: 7 octubre 2014].
  135. ↑ «'Awards Chatter' Podcast — Jennifer Lawrence ('Mother!') | Hollywood Reporter», 22-11-2017. Arxivat de l'original el 2017-11-21. [Consulta: 2 gener 2021].
  136. ↑ Guglielmi, Jodi «Jennifer Lawrence on Dating Darren Aronofsky: 'I Had Energy for Him. I Don't Know How He Felt About Me'». People, 09-08-2017 [Consulta: 21 agost 2017].
  137. ↑ Riseman, Abraham. «Darren Aronofsky Doesn't Want You to Know Anything About Mother!». Vulture.com, 21-08-2017. Arxivat de l'original el 22 agost 2017. [Consulta: 22 agost 2017].
  138. ↑ Russian, Ale «Jennifer Lawrence and Darren Aronofsky Split After a Year Together». People, 22-11-2017 [Consulta: 22 novembre 2017].
  139. ↑ Keveney, Bill «Jennifer Lawrence is officially engaged to art gallery director Cooke Maroney». USA Today, 06-02-2019 [Consulta: 6 febrer 2019].
  140. ↑ «Jennifer Lawrence and Cooke Maroney Are Engaged». [Consulta: 6 febrer 2019].
  141. ↑ «Jennifer Lawrence and Cooke Maroney Tie the Knot in Rhode Island Wedding». People, 19-10-2019. Arxivat de l'original el 20 octubre 2019. [Consulta: 20 octubre 2019].
  142. ↑ David, Mark; David, Mark. «Jennifer Lawrence House-Hunting in New York City» (en anglès americà), 07-05-2019. Arxivat de l'original el 24 agost 2019. [Consulta: 2 gener 2021].
  143. ↑ White, Chelsea; Juneau, Jen «Jennifer Lawrence Is Pregnant, Expecting First Baby with Husband Cooke Maroney» (en anglès). People. Arxivat de l'original el 9 setembre 2021 [Consulta: 12 octubre 2021].
  144. ↑ Blair, Olivia (2021-11-23). «Jennifer Lawrence Gives First Major Interview About Marriage, Pregnancy And Her Baby's Future». Elle. Arxivat de l'original el 2021-12-07. 
  145. ↑ Owoseje, Toyin «Pregnant Jennifer Lawrence dazzles at 'Don't Look Up' premiere». CNN [Consulta: 7 desembre 2021].
  146. ↑ «Jennifer Lawrence Spotted Out on Hike with Her Newborn and Husband». Harper's Bazaar, 14-04-2022 [Consulta: 14 abril 2022].
  147. ↑ Aguirre, Abby (2022-09-06). «Jennifer Lawrence Talks Motherhood, Causeway, and the End of Roe v. Wade». Vogue. Arxivat de l'original el 2022-09-06. 
  148. ↑ «La maternitat de Jennifer Lawrence». La Vanguardia, 11-09-2022. [Consulta: 21 setembre 2022].
  149. ↑ «Jennifer Lawrence Gives the No-Filter, No-B.S. Interview of Your Dreams» (en anglès). [Consulta: 24 maig 2021].
  150. ↑ Foy, Kenya «7 Feminist Jennifer Lawrence Quotes, Because J. Law's All About Female Empowerment». Bustle, 03-06-2015 [Consulta: 1r gener 2017].
  151. ↑ Smith, Nigel M «Jennifer Lawrence expresses anger at Hollywood's gender pay gap». The Guardian, 13-10-2015 [Consulta: 6 gener 2016].
  152. ↑ Shoard, Catherine. «Jennifer Lawrence: I voted for John McCain rather than Barack Obama». The Guardian, 22-10-2020. Arxivat de l'original el 22 octubre 2020. [Consulta: 22 octubre 2020].
  153. ↑ Robinson, Joanna «Jennifer Lawrence: President Trump would be 'the end of the world'». Vanity Fair, 01-10-2015 [Consulta: 9 setembre 2017].
  154. ↑ Myers, Owen «The Thought Leaders Issue: Jennifer Lawrence». V, 07-10-2020. Arxivat de l'original el 14 octubre 2020 [Consulta: 19 octubre 2020].
  155. ↑ Juneau, Jen «Jennifer Lawrence Endorses Joe Biden and Kamala Harris: Trump 'Does Not Represent My Values'» (en anglès). People, 08-10-2020 [Consulta: 25 maig 2021].
  156. ↑ Kilday, Gregg «Academy Invites 178 Artists and Execs as New Members» (en anglès). The Hollywood Reporter, 17-06-2011 [Consulta: 25 maig 2021].
  157. ↑ 157,0 157,1 157,2 Cornet, Roth. «10 Reasons Jennifer Lawrence is Awesome». IGN, 11-11-2013. Arxivat de l'original el 30 març 2014. [Consulta: 29 març 2014].
  158. ↑ «The World Food Programme and Feeding America Partner with The Hunger Games». World Food Program, 23-02-2012. Arxivat de l'original el 10 juny 2016. [Consulta: 25 maig 2016].
  159. ↑ «Louisville 'Catching Fire' premiere promotes Jennifer Lawrence & charity». WDRB, 21-11-2013. Arxivat de l'original el 24 novembre 2013. [Consulta: 29 març 2014].
  160. ↑ «Oscar Winner Jennifer Lawrence Joins Chideo's All-star Line-up of Celebrity Ambassadors, Teams Up with Bradley Cooper to Support Special Olympics World Games and Charles J. Cooper Patient Support Fund». PR Newswire, 27-01-2015. Arxivat de l'original el 24 juny 2016. [Consulta: 25 maig 2016].
  161. ↑ Macatee, Rebecca. «Jennifer Lawrence Wants to Be BFFs, Take Selfies and Party for a Purpose – With You!». E!, 31-10-2014. Arxivat de l'original el 13 agost 2016. [Consulta: 25 maig 2016].
  162. ↑ Miller, Julie «Watch Jennifer Lawrence Struggle to Act Unfriendly in Hunger Games Cast Prank». Vanity Fair, 16-11-2015 [Consulta: 25 maig 2016].
  163. ↑ Whitten, Sarah. «Jennifer Lawrence is changing Hollywood's game». CNBC, 14-08-2015. Arxivat de l'original el 3 agost 2016. [Consulta: 25 maig 2016].
  164. ↑ Bell, Flora «Philanthropic Jennifer Lawrence donates $2 million to children's charity». , 13-02-2016 [Consulta: 25 maig 2016].
  165. ↑ Gay, Jason «Jennifer Lawrence on Her New Movie, New Relationship, and How She Stays So Damn Relatable». , 09-08-2017 [Consulta: 15 agost 2017].
  166. ↑ «Over 300 top women in Hollywood launch anti-harassment initiative». Daily Sabah, 01-01-2018 [Consulta: 20 gener 2023].
  167. ↑ Drysdale, Jennifer «Jennifer Lawrence Celebrates Women's March 2018 with Cameron Diaz and Adele». , 20-01-2018 [Consulta: 21 febrer 2018].
  168. ↑ Ungerman, Alex «Jennifer Lawrence Plans to Take the Next Year off from Acting: Here's why». , 16-02-2018 [Consulta: 21 febrer 2018].
  169. ↑ Fleming, Mike Jr. «Jennifer Lawrence Launches Excellent Cadaver Producing Shingle, Sets First Look Deal With Makeready». Deadline Hollywood, 30-10-2018. Arxivat de l'original el 3 juny 2019. [Consulta: 3 juny 2019].
  170. ↑ «Jennifer Lawrence Launches Production Company Excellent Cadaver | Hollywood Reporter». [Consulta: 2 gener 2021].
  171. ↑ Tupitsyn, Masha. «The Acting Personality: Just How "Authentic" Is Jennifer Lawrence?». IndieWire, 04-03-2013. Arxivat de l'original el 5 setembre 2016. [Consulta: 13 setembre 2016].
  172. ↑ «Jennifer Lawrence on How Acting "Is Stupid," and the Time She Almost Shot Suspected Home Invaders with Her Bow and Arrow». Vanity Fair, 02-01-2013 [Consulta: 28 novembre 2016].
  173. ↑ «Jennifer Lawrence compared to Laurence Olivier by 'Hunger Games' Donald Sutherland (Video)». On the Red Carpet, 22-03-2012. Arxivat de l'original el 29 octubre 2013. [Consulta: 22 agost 2013].
  174. ↑ «Jennifer Lawrence, David O. Russell teaming up again for 'The Ends of the Earth'». New York Daily News, 19-02-2013 [Consulta: 22 agost 2013].
  175. ↑ Pond, Steve. «'Silver Linings Playbook' Oscar Nominee Jennifer Lawrence Shares Her Acting Secret: Never Sweat». Yahoo!, 15-02-2013. Arxivat de l'original el 29 octubre 2013. [Consulta: 24 maig 2016].
  176. ↑ Hiscock, Josh «Jennifer Lawrence interview: 'Why I shop at Ikea'». The Daily Telegraph, 15-11-2014 [Consulta: 27 novembre 2016].
  177. ↑ «Jennifer Lawrence». Time, 20-04-2013. Arxivat de l'original el 20 abril 2013 [Consulta: 20 abril 2013].
  178. ↑ Vineyard, Jennifer. «Hollywood Power List 2013», 14-10-2013. Arxivat de l'original el 4 novembre 2013. [Consulta: 17 octubre 2013].
  179. ↑ «Forbes Lists Top 100 Most Powerful Celebrities in 2013: Oprah Winfrey Takes Number One Spot [Full List]». , 26-06-2013 [Consulta: 30 novembre 2016].
  180. ↑ Pomerantz, Dorothy «Sandra Bullock Tops Forbes' List of Highest Earning Actresses with $51M». , 04-08-2014 [Consulta: 13 juny 2021].
  181. ↑ Pomerantz, Dorothy. «Jennifer Lawrence Tops Our List of the Most Powerful Actresses». Forbes, 30-06-2014. Arxivat de l'original el 1 juliol 2014. [Consulta: 30 juny 2014].
  182. ↑ «The World's Highest-Paid Celebrities» (en anglès). Forbes. Arxivat de l'original el 31 desembre 2015 [Consulta: 13 juny 2021].
  183. ↑ Zack O'Malley Greenburg «Full List: The World's Highest-Paid Celebrities Of 2016» (en anglès). Forbes. Forbes [Consulta: 13 juny 2021].
  184. ↑ Vilkomerson, Sara. «This Week's Cover: Jennifer Lawrence is EW's Entertainer of the Year». Entertainment Weekly, 24-11-2015. Arxivat de l'original el 25 novembre 2015. [Consulta: 25 novembre 2015].
  185. ↑ Valby, Karen «Entertainers of the Year: Jennifer Lawrence». , 30-11-2012 [Consulta: 21 maig 2016].
  186. ↑ «Jennifer Lawrence Is the Highest-Grossing Action Heroine». , 04-09-2014 [Consulta: 5 setembre 2014].
  187. ↑ Robehmed, Natalie «The World's Highest-Paid Actresses 2015: Jennifer Lawrence Leads with $52 Million». , 20-08-2015 [Consulta: 21 maig 2016].
  188. ↑ «The World's Highest-Paid Actresses 2016: Jennifer Lawrence Banks $46 Million Payday Ahead of Melissa McCarthy». , 23-08-2016 [Consulta: 23 agost 2016].
  189. ↑ «The World's Highest-Paid Actresses 2017: Emma Stone Leads With $26 Million». , 16-08-2017 [Consulta: 17 agost 2017].
  190. ↑ «NextAdvisor with TIME» (en anglès americà). [Consulta: 2 gener 2021].
  191. ↑ Derschowitz, Jessica. «Emma Stone, Rihanna top Victoria's Secret's "What is Sexy?" list». CBS News, 12-05-2011. Arxivat de l'original el 20 abril 2016. [Consulta: 21 maig 2016].
  192. ↑ «People's Most Beautiful 2011: Jennifer Lopez» (en anglès). , 12-04-2011 [Consulta: 26 maig 2021].
  193. ↑ «People's Most Beautiful 2011: Jennifer Lopez» (en anglès). People, 24-04-2013 [Consulta: 25 maig 2021].
  194. ↑ «People's Most Beautiful 2013: Gwyneth Paltrow, Jennifer Lawrence, Halle Berry» (en anglès). People, 24-04-2013. Arxivat de l'original el 16 agost 2017 [Consulta: 25 maig 2021].
  195. ↑ «2011 Hot 100 List». Maxim, 03-05-2011 [Consulta: 4 juliol 2016].
  196. ↑ «2012 Hot 100 List». , 27-04-2012 [Consulta: 4 juliol 2016].
  197. ↑ Brukman, Jesse «2013 Hot 100 List». Maxim, 29-09-2013 [Consulta: 4 juliol 2016].
  198. ↑ James, Richard «2014 Hot 100 List». Maxim, 28-09-2014 [Consulta: 4 juliol 2016].
  199. ↑ Waller, Jordan «The Official 100 Sexiest Women in the World 2014: The full list». FHM, 30-04-2014. Arxivat de l'original el 5 maig 2014 [Consulta: 10 juliol 2014].Arxivat 2014-05-05 a Wayback Machine.
  200. ↑ «50 Best Dressed Women 2013». Glamour [Consulta: 21 maig 2016].Arxivat 2016-04-19 a Wayback Machine.
  201. ↑ «50 Best Dressed Women of 2014». Glamour [Consulta: 21 maig 2016].Arxivat 2016-06-03 a Wayback Machine.
  202. ↑ «30 Best Dressed Women of 2015». Glamour [Consulta: 21 maig 2016].Arxivat 2016-04-15 a Wayback Machine.
  203. ↑ Eckardt, Stephanie. «The More Famous Jennifer Lawrence Got, the More Dior She Wore» (en anglès). The Cut, 22-10-2015. [Consulta: 26 maig 2021].
  204. ↑ Okwodu, Janelle «At 30, Jennifer Lawrence Remains Hollywood's Cool Girl Next Door» (en anglès). Vogue, 15-08-2020 [Consulta: 26 maig 2021].
  205. ↑ «2014 Oscar Nominees». Academy of Motion Picture Arts and Sciences, 16-01-2014. Arxivat de l'original el 6 octubre 2014. [Consulta: 10 desembre 2016].Lombardi, Ken. «Jennifer Lawrence shakes as she accepts Golden Globe for best supporting actress». CBS News, 12-01-2014. Arxivat de l'original el 24 març 2016. [Consulta: 14 gener 2014].Tartaglione, Nancy. «BAFTA Awards: '12 Years a Slave' Wins Best Film but 'Gravity' Carries Most Weight with Six Total Nods; Chiwetel Ejiofor & Cate Blanchett Take Actor Wins; 'American Hustle' Scores 3 Including for Jennifer Lawrence», 16-02-2014. Arxivat de l'original el 16 juliol 2014. [Consulta: 3 març 2014].
  206. ↑ Bahr, Lindsey «Jennifer Lawrence Wins Golden Globe for Best Comedy Actress». ABC News, 10-01-2016 [Consulta: 14 gener 2016]. «Oscar Nominations: Surprising Factoids About 2016's Contenders». Variety [Consulta: 14 gener 2016].
  207. ↑ Premis MTV Movie per a Jennifer Lawrence:
  208. ↑ Premis People's Choice per a Jennifer Lawrence:
  209. ↑ «Satellite Awards for 2012». International Press Academy. Arxivat de l'original el 22 març 2016. [Consulta: 5 febrer 2014].
  210. ↑ «People's Choice Awards 2017: See the Full List of Winners». Billboard, 19-01-2017 [Consulta: 19 gener 2017].
  211. ↑ Truitt, Brian «'Avengers,' 'Breaking Bad' top Saturn Award winners». USA Today, 27-06-2013 [Consulta: 27 juny 2013].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jennifer_Lawrence&oldid=34013015»