Jeanne Perdriel-Vaissière
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Jeanne Lucie Sidonie Vaissière 17 gener 1870 Ajaccio (Còrsega) |
| Mort | 23 març 1951 (81 anys) Paimpol (Bretanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | poetessa, novel·lista, escriptora |
| Membre de | |
| Nom de ploma | Saint-Cygne |
| Premis | |
| |
| |
Jeanne Lucie Sidonie Vaissière, més coneguda com a Jeanne Perdriel-Vaissière (Ajaccio, 17 de gener de 1870 - Paimpol, 23 de març de 1951) o pel pseudònim de Saint-Cygne, fou una poetessa i novel·lista francesa.
Nascuda a Ajaccio,[1] visqué sobretot a Brest. Després es traslladà a Paimpol, on morí. Esposa d'Eugène Perdriel, capità de navili, fou l'amiga de Victor Segalen, Jules Romains, Théodore Botrel, Anatole Le Braz, Charles Chassé, Saint-Pol-Roux i també de Charles Le Goffic, al que visitava sovint tant al saló literari que ella organitzava entre 1900 i 1920 al número 13 del carrer Voltaire de Brest, com a la Société académique de Brest en la qual va participar del 1893 al 1920.
Bibliografia
[modifica]- Les Rêves qui passent. Alphonse Lemerre, 1899
- Le Sourire de Joconde. Librairie de la Plume, 1902
- Celles qui attendent. Sansot et Cie, 1907. Coronada per l'Académie française
- Vigile de Noël Mystère en 1 tableau pour le 24 décembre 1917. 1917
- La Complainte des jeunes filles qui ne seront pas épousées, seguida d'uns altres poemes. Les Éditions françaises, 1918
- Le Bois de buis. Bloud et Gay, 1923
- Le Toit sur la hauteur, poèmes. R. Chiberre, 1923
- C'est votre histoire.[2] Coll. La Liseuse, Ed. Plon, París 1927
- Suis-moi. 1928
- Trois Poètes bretons. 1929
- Feuillages, poemari, seguit de Italia bella, novel·la. A. Messein, 1930
- Fumée du soir.[3] Marsyas (Aigues-Vives, Gard), 1939
- Mylène au cœur secret,[4] novel·la. 1948
- Sous les lilas Bluette en un acte i en vers
- Histoire d'Afrique nouvelle, seguida de À mon premier-né poema