Jean Barbier

Jean Barbier

Biografia
Naixement	9 juliol 1875 Sant Joan de Peu de Port (França)
Mort	31 octubre 1931 (56 anys) Senpere (França)
Religió	Catolicisme
Activitat
Ocupació	lingüista, escriptor, traductor, sacerdot
Nom de ploma	Nehor Ganitx

Jean Barbier, també conegut com a Ganich, Haurmaite o Nehor (Sant Joan de Peu de Port, Baixa Navarra, 9 de juliol de 1875 - Senpere, Lapurdi, 31 d'octubre de 1931) fou un sacerdot, professor i escriptor basc en euskera.

Format a Hasparren, Larresoro i Baiona, el 1897 obté el primer premi en el certamen literari de Sara (Lapurdi). L'any 1898, després d'acabar els seus estudis, s'ordena sacerdot, i en anys successius guanya premis als certàmens d'Hendaia, Urruña i Buenos Aires. El 1900 es doctora en teologia a l'Institut Catòlic de Tolosa (ICT). Posteriorment, és nomenat professor del Seminari de Larresoro i vicari de la Catedral de Baiona. A partir de 1908 les seves publicacions literàries en basc són cada vegada més nombroses: Gure amaxo; Nere kantuak (1910), i Mestressa Birjiña Lurden (1920). El 1913 és nomenat rector de Senpere (Lapurdi) i el 1921 funda amb altres amics, a casa seva, la revista "Gure Herria". És autor de les obres teatrals Sorgiñak, Zubietako Debrua, Kauserak eta Kruchpetak, Gauden Eskualdun, publicats a "Gure Herria" entre 1921 i 1926. El 1924 publicà a Baiona Suspazter chokoan, un recull de 25 contes, un poema i cinc obres de teatre. Altres obres seves són la novel·la Piarres (1926-1929), Légendes du Pays Basque d'aprés la tradition, en francès, i èuscar el 1931. També és seu l'estudi "El poeta Charles Bécas". Gran part de la seva prolífica producció es troba a la revista "Gure Herria".