Vés al contingut

Jean-Étienne Portalis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJean-Étienne Portalis

Jean-Étienne Portalis, retrat realitzat per Pierre Gautherot. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Jean-Étienne-Marie Portalis Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r abril 1746 Modifica el valor a Wikidata
Lo Baucet (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 agost 1807 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó de París 48° 50′ 46″ N, 2° 20′ 46″ E / 48.846198°N,2.3461054°E / 48.846198; 2.3461054 Modifica el valor a Wikidata
Minister of Religious Affairs (en) Tradueix
9 juliol 1804 – 25 agost 1807 – Joseph-Marie Portalis ⊟
Seient 25 de l'Académie française
28 gener 1803 – 25 agost 1807
← Marie-Gabriel-Florent-Auguste Choiseul-GouffierPierre Laujon ⊟
Conseller d'Estat de França
1800 – 9 juliol 1804
Président du Conseil des Anciens (fr) Tradueix
19 juny 1796 – 19 juliol 1796
← Charles-François LebrunJean Dussaulx ⊟ Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Ais-Marsella
Universitat Paul Cézanne Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójurista, polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FamíliaFamille Portalis (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsJoseph-Marie Portalis Modifica el valor a Wikidata
GermansJean-Baptiste-David Portalis Modifica el valor a Wikidata
ParentsPaul-Thérèse-David d'Astros, nebot
Léon d'Astros, nebot
Auguste Portalis, nebot
Joseph Ernest Portalis, net
Jules Joseph Portalis, net
Frédéric Portalis, net
Edouard Albert Portalis, besnet Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 21617 Modifica el valor a Wikidata

Jean-Étienne Portalis (Lo Baucet, Var, Provença 1746 - París 1807) fou un jurista francès. Com a advocat, defensà els drets dels protestants i l'escriptor Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais, alhora que va obtenir una sentència de divorci per a l'esposa de Honoré Gabriel Riqueti de Mirabeau, cosa que li va guanyar la seva enemistat.

Tingué una important intervenció moderada en la Revolució Francesa quan el 1796 fou nomenat president del Consell dels Cinc-Cents, raó per la qual fou considerat un enemic del Directori francès, havent de fugir cap a Suïssa i Holstein (Alemanya). Tornà posteriorment per ocupar un càrrec al Conseil d'État i en la redacció del Codi de Napoleó amb Jean-Jacques de Cambàceres, Félix Julien Jean Bigot de Preameneu, François Denis Tronchet i Jacques de Maleville on defensà el dret escrit i les institucions occitanes. Col·laborà activament amb Napoleó Bonaparte, amb qui fou ministre de cultes el 1804.

Obres

[modifica]
  • De l'Usage et de l'abus de l'esprit philosophique durant le XVIIIe siècle (2 volumes, 1820)
  • Écrits et discours juridiques et politiques, Aix-en-Provence : Presses universitaires d'Aix-Marseille, 1988
  • Discours préliminaire au premier projet de Code civil édité aux éditions confluences et paru le 22 décembre 1998