Vés al contingut

Javanès (argot)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El javanès o llengua de foc (javanais i langue de feu en francès) apareix a França durant la segona meitat del segle xix.[1] És un procés de codificació jergal que utilitza una fonologia parasitària en què s'incorpora una síl·laba addicional entre vocals i consonants per tal de fer aquest text menys comprensible per als que no hi estiguin familiaritzats.[2] Aquesta síl·laba té un so relacionat amb el nom de la variant: «ja» o «av» a la variant «javanesa» i una síl·laba amb «f» a la variant «llengua de foc».[3]

La dificultat rau tant en la capacitat de col·locar les síl·labes addicionals de forma natural a la conversa, com en la comprensió oral.

Història

[modifica]

«D'on ve aquesta estranya denominació de javanès? Probablement de l'extracció de la síl·laba av de j'avais [del francès], pres com un “model generatiu”, sense excloure, per descomptat, un joc de paraules, sobre el javanès, en el sentit suggerit d'una llengua llunyana, per tant, estranya i incomprensible», segons Jean-Paul Colin,[4] Jean-Pierre Mével [5] i Christian Leclère (del Centre Nacional per a la Recerca Científica) al seu Dictionnaire de l'argot français et de ses origines (Diccionari de l'argot francès i els seus orígens) [6]. No obstant això, Jean-Pierre Minaudier, a Poésie du gérondif (Poesia del gerundi) [7], assenyala que el javanès, la llengua parlada per 85 milions de persones, és una llengua amb infixes: els elements se situen al centre de la arrel duna paraula en lloc d'abans (prefixos) o després (sufixos). Segons ell, és aquesta particularitat la que dona l'origen del nom javanès.[8]

El javanès era un argot principalment parlat, «més una diversió de col·legials que un codi real. […] Esnault remunta aquest procés lingüístic al 1857: hauria estat practicat per prostitutes i delinqüents… Pierre Guiraud creu que és originari de l'Extrem Orient, nascut entre certs anamites professionals. Però Albert Dauzat no ho esmenta en el seu llibre Les Argots, publicat en 1929» [6]. En 1878, Rigaud[9] va escriure: «En una època, va haver-hi tal furor pel javanès que va aparèixer un diari completament escrit en aquest estúpid llenguatge» [6] .

El Diccionari enciclopèdic Quillet diu: «Llenguatge inventat a França al voltant de 1875».[10]

Regles

[modifica]
  • "av" s'afegeix després de cada consonant (o grup de consonants com ch, cl, ph, ph, ph, tr, ...) d'una paraula, és a dir, abans de cada vocal.
  • Si la paraula comença amb una vocal, s'hi afegeix «av» davant d'aquesta.
  • «av» mai no s'afegeix després de la consonant final d'una paraula.

«I»

[modifica]

Si va seguida d'una vocal, la i es considera com una consonant. La paraula moyen es codifica com mavoyaven (no mavoyen). Si aquesta es pronuncia com a «i», es considera com una consonant seguida de la vocal «i». La paraula pays [pei] es codifica pavayavis (no pavays).

Al començament de les paraules

[modifica]

Els monosíl·labs (a, à, en, un en francès) així com les paraules que comencen amb una vocal adquireixen una síl·laba inicial addicional. Així, abricot es codifica com avabravicavot .

«E» muda

[modifica]

La «e» muda no requereix la presència de síl·labes addicionals: tarte «tarta» es codifica tavar-te. La síl·laba addicional es pot afegir com una forma d'èmfasi. Així, espècie de tarte es codifica avespavec AV i dave tavarTAVE.

Exemples[11]

[modifica]
  • allumettes → avallavumavettes. Forma completa: avallavumavettaves.
  • train → travain.
  • bonjour → bavonjavour.
  • gros → gravos.
  • bon → bavon.
  • cul → cavul.
  • bicrave → bavicravave. Forma completa: bavicravavave.
  • immeuble → avimmaveuble. Forma completa: avimmaveublave.
  • champion → chavampavion.
  • plans → plavans.
  • Jésus Christ → Javésavus Chravist.
  • François Hollande → Fravançavois Havollavande. Forma completa: Fravançavois Havollavandave.
  • supermarché → savupavermavarchavé.
  • poirier → pavoiravier.
  • Peugeot 406 → Paveugeavot quavatre-cavent-savix.

Altres usos

[modifica]
  • Raymond Queneau dona un exemple fantasiós en els seus Exercicis d'estil (1947): «Deveux heuveureuves pluvus tavard jeveu leveu reveuvivis deveuvanvant lava gavare Sainvingt-Lavazavareveu (trad.: dues heures més tard hores més tard el vaig re-veure devant l'estació Saint-Lazare» [6] .
  • A la pel·lícula de Jean Boyer, Les Vignes du Seigneur (1958), el productor de xampany Henri Levrier (Fernandel) ensenya el seu amant a parlar javanès afegint «gde» a cada síl·laba.
  • A la cançó La Javanaise (1963) de Serge Gainsbourg, la repetició sistemàtica de la síl·laba «av» o simplement de la consonant «v» a cada vers (d'aquesta manera, J'av ou'j'en ai b av é p as v ous / Mon amour / Av ant d' av oir eu v ent de v ous / Mon amour) fa al·lusió a l'ús del codi javanès, i explica l'elecció del títol.
  • El raper Nèpal utilitza el javanès en algunes paraules de les seves cançons per aconseguir un efecte d'estil. Per exemple: «Tout mes gavars disent youpi».
  • A la sèrie The Blacklist, Raymond Redington treballa amb antics treballadors de la fira que parlen javanès. Ell mateix ho entén i ho fa servir amb ells.

Referències

[modifica]
  1. Plénat, Marc. «Le javanais : concurrence et haplologie». A: Les Javanais (en francès). 25. París: Larousse, 1991, p. 95-117. 
  2. Albert Valdman, La Langue des faubourgs et des banlieues : de l'argot au français populaire, The French Review, vol. 73, numéro 6 (May, 2000), pp. 1179-1192.
  3. Marguerite A. Mahler, Le Phénomène de l'abréviation : une première approximation. The French Review, vol. 60, numéro 5 (Apr., 1987), pp. 592-603.
  4. Professeur honoraire de l'Université de Franche-Comté (Besançon).
  5. Rédacteur aux Éditions Larousse.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 ; Mével; Leclère Larousse. Dictionnaire de l'argot français et de ses origines (en francès). Éditions Larousse, 1999, p. 908. ISBN 2035349192. BNF 37056081. 
  7. Éditions Le Tripode, 2014
  8. Müller, Peter O.; Ohnheiser, Ingeborg; Olsen, Susan; Rainer, Franz. Word-Formation: An International Handbook of the Languages of Europe. Walter de Gruyter, 1 juliol 2015, p. 953–955. ISBN 9783110246278. 
  9. Dictionnaire du jargon parisien (en francès), 1878. 
  10. Dictionnaire encyclopédique Quillet (en francès). París: Librairie Aristide Quillet, 1962. 
  11. «Tout sur le langage verlan, javanais, louchébem et largonji» (en francès), 06-02-2018. [Consulta: 10 febrer 2023].