Vés al contingut

Jacques Rogge

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJacques Rogge

(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 maig 1942 Modifica el valor a Wikidata
Gant (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 agost 2021 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Deinze (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
President del Comitè Olímpic Internacional
16 juliol 2001 – 10 setembre 2013
← Joan Antoni Samaranch i TorellóThomas Bach ⊟ Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica i catolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Gant
Escola Santa Bàrbara, Gant Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge, jugador de rugbi a 15, cirurgià, polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Gant Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Esportrugbi a 15 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
21 gener 2004Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2004
1968Jocs Olímpics d'Estiu de 1968 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte
Gran Creu de l'orde de la Corona Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAnne Rogge Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Papers de Panamà Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm2203384 TMDB.org: 2921077
Olympics.com: jacques-rogge Modifica el valor a Wikidata

Jacques Rogge, I comte de Rogge, (Gant, 2 de maig de 1942 - 29 d'agost de 2021) fou un esportista d'elit, metge i dirigent esportiu belga, president del Comitè Olímpic Internacional (COI) del 2001 al 2013.[1]

Biografia

[modifica]

Nascut a Gant, Rogge fou cirurgià ortopèdic de professió. Estudià a la Universitat de Gant. El pare de Jacques, Charles Rogge, era un industrial flamenc de Gant, de dretes i francòfon, el que li induïa a parlar en francès amb la família. Era el propietari de Roggelec, una pròspera fàbrica de material elèctric. Fou esportista i representà a Bèlgica en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1968, 1972 i 1976 en vela esportiva, mentre que a títol individual, va ser campió del món de la classe Finn dues vegades subcampió i 16 vegades campió belga. Igualment, Rogge va jugar 10 partits com a internacional en l'equip nacional belga de rugbi. Rogge va exercir com a president del Comitè Olímpic belga des de 1989 fins a 1992, i com a president dels Comitès Olímpics Europeus des de 1989 fins al 2001. Es va convertir en un membre del COI el 1991 i es va unir a la seva Junta Executiva el 1998. Va ser nomenat cavaller, i més tard elevat a Comte, pel rei Albert II de Bèlgica. Estava casat i tenia dos fills adults. El seu fill Philippe és el cap de la delegació actual del Comitè Olímpic belga.[2] Parlava neerlandès, francès, anglès, alemany i espanyol, i fins i tot xampurrejava el català que va aprendre de les seves estades estivals a la Costa Brava. Charles Rogge es va fer construir una casa a Cadaqués,[3] casa que ha heretat el seu fill gran. Philip, el germà d'aquest últim, l'ha imitat i té també l'habitatge en propietat a la localitat empordanesa, on practica també la vela com el seu ja famós germà.[2]

Presidència del Comitè Olímpic Internacional

[modifica]

Rogge va ser elegit com a president del COI el 16 de juliol de 2001 a la 112a Sessió del COI a Moscou com el successor de Joan Antoni Samaranch, que havia dirigit el COI des de 1980. Sota el seu lideratge, el COI va tenir com a missió crear més possibilitats de negoci en països en desenvolupament per buscar-hi una seu per als Jocs Olímpics, com finalment succeí en els Jocs Olímpics de 2016 a Rio de Janeiro.[4] Durant els Jocs Olímpics d'Hivern de 2002 a Salt Lake City, Rogge va esdevenir el primer president del COI en romandre a la vila olímpica, per gaudir d'un contacte més estret amb els atletes.[5] L'octubre de 2009 va ser reelegit per a un nou mandat com a President de la COI. Durant les cerimònies d'inauguració dels Jocs Olímpics de Vancouver 2010, Rogge va viure un dels moments més durs quan hagué de recordar la mort de Nodar Kumaritashvili, un atleta georgià practicant de luge que el 12 de febrer de 2010 patí un accident mortal durant la pràctica d'aquest esport al Whistler Sliding Center.

Referències

[modifica]