Jacques de Menou de Boussay

Jacques de Menou de Boussay
	;
Biografia
Naixement	3 setembre 1750 ; Boussay (França)
Mort	13 agost 1810 (59 anys); Carpenedo (Itàlia) (en)
Tribunat (en)
	17 maig 1802 – desembre 1802
President of the State-General and the National Constituent Assembly (en)
	27 març 1790 – 11 abril 1790 ; ← Jean-Paul Rabaut de Saint-Étienne – Charles-François de Bonnay ⊟
Diputat a l'Assemblea Nacional
	17 juny 1789 – 30 setembre 1791
États généraux de 1789
	29 març 1789 – 17 juny 1789
Dades personals
Religió	Catolicisme i islam
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	polític, militar
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1803–)
Carrera militar
Lleialtat	Regne de França, Monarquia constitucional de França, Primera República Francesa i Primer Imperi Francès
Branca militar	Cavalleria
Rang militar	general de divisió
Comandant de (OBSOLET)	12th Horse Chasseurs Regiment (en)
Conflicte	Guerres de la Revolució Francesa ; Batalla de Saumur ; campanya napoleònica d'Egipte i Síria
Obra
Localització dels arxius	Servei Històric de Defensa [ GR 7 YD 51] ;
Altres
Títol	Comte
Premis
	Gran Oficial de la Legió d'Honor; Nobility of the First French Empire (en) ; Noms inscrits sota l'Arc del Triomf; Orde de la Corona de Ferro ;
	Signatura

Jacques-François de Menou, baron de Boussay, dit Abdallah Menou, nascut a Boussay el 3 de setembre de 1750 i mort a Carpenedo di Mestre (Venècia) el 13 d'agost de 1810, va ser un general francès.

Biografia

De família noble,va entrar aviat a la carrera de les armes i el 1789 ja era mariscal de camp va ser diputat de la noblesa als Estats generals de 1789. Es va unir a la Revolució francesa

El 1798, va comandar una de les cinc divisions de l'exèrcit d'Orient durant la Campanya d'Egipte, es va casar amb una musulmana acabalada i es va convertir a l'islam ^[1] i va agafar el nom d'Abdallah.

Després de l'assassinat de Kléber, el va succeir a Egipte com a general en cap.^[2]

El 21 de març de 1801, va comandar el cos expedicionari francès en la segona batalla d'Abukir. Després de la batalla es retirà a Alexandria on capitulà el mes d'agost.

En haver de sortir d'Egipte va deixar la pedra de Roseta als anglesos.

Va ser nomenat administrador del Piemont el 1802, governador de la Toscana el 1805 i finalment governador de Venècia.

Menou va ser creat comte de l'Empire el 1808.^[3]

El nom del general Menou està inscrit sobre l'arc de triomf de l'Étoile en la banda sud.

Del seu matrimoni amb Zobeïda El Bahouad, va tenir un fill, Jacques Mourad Soliman.

Va tenir la Légion d'honneur

Notes i referències

↑ Las Cases, Mémorial de Sainte-Hélène
↑ Las Cases, Mémorial de Sainte-Hélène.
↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». [Consulta: 31 juliol 2011].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacques de Menou de Boussay

«Jacques François de Menou». [Consulta: 31 juliol 2011].

[1] Las Cases, Mémorial de Sainte-Hélène

[2] Las Cases, Mémorial de Sainte-Hélène.

[3] Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». [Consulta: 31 juliol 2011].

[1]

[2]

[3]