Isolda

Tristany i Isolda, representats per Herbert Draper (1863-1920)

Isolda (altres versions del nom són Iseult, Isolde, Yseult, Isode, Isoude, Isotta, etc.) és el nom d'un personatge de la narració artúrica Tristany i Isolda. El nom deriva d'Adsiltia, que significa 'la que és contemplada'. La més coneguda és Isolda la blonda, d'Irlanda, esposa de Marc de Cornualla i amant de Tristany. La seva mare, la reina d'Irlanda, també s'anomenava Isolda. La tercera és Isolda de les blanques mans, filla d'Hoel, duc de Bretanya, germana de Kaherdi, i finalment esposa de Tristany.

Isolda la blonda (Irlanda)

La princesa d'Irlanda, Isolda la blonda (coneguda també com a Isolda la Justa i Isolda la Bella), és filla del rei Anguish d'Irlanda i d'Isolda, la reina mare. És un dels personatges principals de la poesia Tristany de Béroul, Tomàs de Bretanya i Gottfried von Strassburg.

Isolda apareix per primer cop com a jove princesa que guareix Tristany de les ferides rebudes en lluitar amb l'oncle d'ella, Morholt. Quan es descobreix la identitat d'Isolda, Tristany fuig cap a la seva terra, però més endavant torna a Irlanda per tal de demanar la mà d'Isolda al seu oncle, el rei Marc de Cornualla. Ella està promesa a un malvat senescal que afirma haver occit un drac, però, quan Tristany demostra que realment ha estat ell qui ha matat la bèstia, els pares d'Isolda accepten que es casi amb Marc. Durant el viatge de tornada a Cornualla, Isolda i Tristany prenen accidentalment un beuratge d'amor, custodiat per Brangaine, donzella de la princesa, que la reina mare havia preparat per a Isolda i Marc. Tristany i Isolda s'enamoren perdudament i inicien un idil·li que acaba quan Marc desterra Tristany de Cornualla.

En la poesia, els amants no es retroben fins que Tristany és en el seu llit de mort (vegeu més avall), però en la versió en prosa, més tardana, i en les obres que s'hi deriven, Tristany torna de Bretanya i reprenen el seu idil·li. En aquestes versions, Marc és molt menys compassiu, i els amants acaben havent de fugir de la seva ira. Lancelot els refugia en les seves terres i viuen diverses aventures. En parts anteriors de la narració també s'hi integren altres episodis, incloent alguns en què apareix el cavaller sarraí Palamedes, enamorat d'Isolda i, en algunes versions, la parella arriba a tenir fills. En la versió en prosa, l'amor dels amants arriba a la fi quan Marc els troba mentre Tristany està tocant l'arpa per a Isolda sota un arbre; el cruel rei apunyala el seu nebot per l'esquena i, com a acte final, Tristany, a instàncies d'Isolda, l'abraça tan fort que li causa la mort.

Un dels llocs en què podrien reposar les restes d'Isolda és Chapelizod, a Dublín, Irlanda.

Isolda de les blanques mans (Bretanya)

Quan el rei Marc s'assabenta de l'idil·li secret entre Tristany i Isolda, desterra Tristany a Bretanya, on, després de ser ferit, el duc Hoel de Bretanya en té cura. Coneix i es casa amb la filla d'Hoel, Isolda, la qual té el mateix nom que la seva estimada, però mai no consumen el matrimoni a causa de l'amor que Tristany sent encara per Isolda la blonda.

Durant una aventura a Bretanya, Tristany rep una ferida enverinada que només Isolda la blonda, la metgessa més sàvia del món, pot guarir. Envia un vaixell a buscar-la, demanant a la tripulació que, a la tornada, hissin veles blanques si Isolda és a bord, o negres en cas contrari. Isolda la blonda accepta d'anar-hi i el vaixell torna cap a casa amb les veles blanques desplegades. Tanmateix, Tristany està massa feble per a poder mirar per la finestra i veure el senyal, i demana a la seva esposa que li digui de quin color són les veles. En un moment de gelosia, Isolda de les blanques mans li diu que les veles són negres i, perduda tot esperança, Tristany expira immediatament. Quan Isolda la blonda arriba i troba mort el seu amant, el dolor l'aclapara i mor al seu costat.

Aquesta seqüència de mort no apareix en la versió en prosa. De fet, tot i que Isolda de les blanques mans apareix en alguns dels nous episodis, no se la torna a esmentar des que Tristany torna a Cornualla. El seu germà Kaherdi, en canvi, segueix sent un personatge important.

Representacions modernes

Sophia Myles va fer el paper d'Isolda d'Irlanda en l'adaptació de 2006 per al cinema Tristan Isolde.

Vegeu també

• Llista de llibres sobre el rei Artús.

Referències

Viccionari