Vés al contingut

Isetta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'automòbilIsetta
Tipusmodel d'automòbil i sèrie de models d'automòbils Modifica el valor a Wikidata
FabricantIso Rivolta Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensions1.370 (amplada) × 2.290 (longitud) mm
Pes770 lb Modifica el valor a Wikidata

L'Isetta va ser un dels microcotxes amb més èxit dels que es van produir al període de post guerra, de disseny italià construït sota llicència a diversos països diferents, inclosa Argentina,[1] Espanya,[2] Bèlgica,[3] França, [4] Brasil,[5] Alemanya,[6] i el Regne Unit.[7] La seua forma d'ou o bombolla va fer que rebés distints noms simpàtics allà on es comercialitzava. Al Brasil se'l coneixia com a "la pilota de futbol dels camions", a Xile com al huevito ("ouet") o a Gran Bretanya com a bubble car ("cotxe bombolla"), denominació que després es va estendre a vehicles de característiques semblants.[8]

L'originalitat i la senzillesa defineixen les característiques tècniques de l'Isetta, a mig camí entre una motocicleta i un cotxe. El motor era un bicilíndric de dos temps i 236 cc que transmetia la força a l'eix posterior mitjançant una cadena. La via posterior era considerablement més estreta que l'anterior per tal que pogués funcionar sense diferencial. La refrigeració era per aire forçat i la potència estava al voltant dels 10CV. El pes total estava per sota dels 330 kg i la velocitat màxima fregava els 80 km/h.La caixa de canvis, la palanca de la qual es troba al costat esquerre de la carrosseria, era de quatre velocitats.[9]

Un dels trets més destacats de la Isetta era la forma d'accés a l'interior. L'única porta estava ubicada en el frontal del vehicle i en obrir-se es desplaçava el volant de la direcció per a facilitar l'entrada dels passatgers.[10]

La producció a Itàlia a penes va superar el miler d'exemplars,[11] però va ser el fabricant alemany BMW el que més va popularitzar aquest vehicle, que va ajudar a superar un període difícil en què les gammes esportives i de luxe no tenien eixida al mercat. En total es van produir unes 160.000 unitats, de les quals unes 136.000 corresponen a BMW.[12]

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «De Carlo - Argentina» (en castellà). cocheargentino.com.ar. [Consulta: 18 maig 2009].
  2. «Borgward – Iso España» (en castellà). vehiculosclasicos.com. Arxivat de l'original el 19 August 2017. [Consulta: 26 desembre 2011].
  3. «The Year's cars». Automobile Year. Edita S.A., 1953, pàg. 37. ISSN: 0084-7674. OCLC: 1230860432.
  4. «Étude technique et pratique Velam Isetta» (en francès). Revue Technique Automobile. Régie Automobile Industrie Publicité. [Paris], 119, 3-1956, pàg. 163. ISSN: 0017-307X. OCLC: 647972462.
  5. «A brief history of Indústrias Romi S.A.». Indústrias Romi S.A, 2010. Arxivat de l'original el 26 April 2012. [Consulta: 26 desembre 2011].
  6. «BMW Historie – BMW Isetta 250/300 Standard» (en alemany). BMW.com. [Consulta: 26 desembre 2011].[Enllaç no actiu]
  7. Watson, David. «Isetta of Great Britain, Ltd. Brighton Works». Isetta Owners Club of Great Britain. [Consulta: 26 desembre 2011].
  8. Motorcycle Mechanics. Mercury House Consumer Publications. ISSN: 0262-5822. OCLC: 215410417. «Aquest cotxe de bombolles té un contorn semblant a un escarabat»
  9. «Automobiles des années 50 - L'Isetta»..
  10. «BMW's Famous Bubble Car». Forbes, 19-11-2001..
  11. (anglès) «The Rolling Egg»..
  12. (polonès) «Mint két tojás»..