Vés al contingut

Isabel del Brasil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIsabel del Brasil
Imatge
Biografia
Naixement29 juliol 1846 Modifica el valor a Wikidata
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 novembre 1921 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
castell d'Eu (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacatedral de Petròpolis Modifica el valor a Wikidata
Senadora del Brasil
1871 – 1889
Princesa Imperial del Brasil
1846 – 1889 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata, regent Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrincesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Bragança Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGastó d'Orleans (1864–1921), mort Modifica el valor a Wikidata
FillsLluïsa Victòria d'Orleans-Bragança, Pierre d'Orléans-Bragance, Louis d'Orléans-Bragance, Antoine d'Orléans-Bragance Modifica el valor a Wikidata
ParesPere II del Brasil Modifica el valor a Wikidata  i Teresa de Borbó-Dues Sicílies Modifica el valor a Wikidata
GermansPierre-Alphonse du Brésil
Alphonse du Brésil
Léopoldine du Brésil Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Facebook: isabeldebragancadobrasil Modifica el valor a Wikidata

Isabel del Brasil, cap de la casa imperial del Brasil (Rio de Janeiro, Imperi de Brasil 1846 - Castell d'Eu, França 1921). Princesa imperial del Brasil amb el tractament d'altesa imperial que des de la mort del seu pare, l'any 1891, ostentà fins a la seva mort la màxima representació de la casa imperial brasilera.

Orígens familiars

[modifica]

Nascuda a la ciutat de Rio de Janeiro el dia 29 de juliol de l'any 1846 sent filla de l'emperador Pere II del Brasil i de la princesa Teresa de Borbó-Dues Sicílies. Isabel era neta per via paterna del rei Pere IV de Portugal i de l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'Àustria, i per via materna del rei Francesc I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya.[1]

Núpcies i descendents

[modifica]

Isabel es casà a Rio de Janeiro el dia 1 d'octubre de 1864 amb el príncep Gastó d'Orleans, fill del príncep Lluís d'Orleans i de la princesa Victòria de Saxònia-Coburg Gotha.[2] La parella tingué tres fills i una filla:[3]

Govern

[modifica]

Durant el llarg regnat del seu pare, l'emperador Pere II del Brasil, i com a conseqüència dels diferents viatges que realitzà, la princesa Isabel exercí diverses regències.[4][5] Exercí la regència durant els períodes: 1871 - 1872, 1875 - 1876, 1887 - 1888. Al llarg d'aquestes regències promulgà: la llei de llibertat de ventres (allibera fills d'esclaus nascuts al Brasil), una amnistia als bisbes sentenciats i fets presoners i la famosa llei Àuria per la qual s'abolia l'esclavitud. Per aquest motiu passà a la història col·loquialment amb el sobrenom de la Redemptora.[6][7]

L'abolició de l'esclavitud contribuí de forma important a la caiguda de la monarquia un any després de la promulgació de la llei, ja que suports tradicionals favorables a la monarquia deixaren de fer-li costat, com ara els terratinents majoritàriament esclavistes.[8]

El dia 15 de novembre de l'any 1889 prengué el camí de l'exili instal·lant-se al Castell d'Eu propietat dels Orleans a França,[9] on morí l'any 1921.[10] Des de 1891 era la cap de la dinastia imperial brasilera i, a la seva mort, aquests drets passaren al seu net, el príncep Pere Enric d'Orleans-Bragança.[11]

Referències

[modifica]
  1. Barman, 2002, p. 19-22.
  2. Barman, 2002, p. 63.
  3. Oliveira, Anna Bia. «Isabel e Gastão tiveram casamento longo e 4 filhos: morreram com 1 ano de diferença» (en portuguès brasiler). Vix, 28-12-2021. Arxivat de l'original el 2024-05-27. [Consulta: 22 gener 2022].
  4. Barman, 2002, p. 111-113.
  5. Barman, 2002, p. 140.
  6. Barman, 2002, p. 117.
  7. Haag, Carlos «Una “Redentora” en busca de redención» (en castellà). Pesquisa FAPESP, 10-2008. Arxivat de l'original el 2024-05-27 [Consulta: 22 gener 2022].
  8. Schwarcz, 1998, p. 438.
  9. Barman, 2002, p. 223.
  10. Barman, 2002, p. 234.
  11. Ribeiro, 2012, p. 87.

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]