Vés al contingut

Inducció del part

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La inducció del part és un conjunt de procediments dirigit a provocar contraccions uterines de manera artificial amb la intenció de desencadenar el part en el moment més adequat per a la mare i el fetus. L'avaluació de les característiques del coll uterí s'ha considerat un dels factors predictius del pronòstic de la inducció del treball de part.[1]

Indicacions

[modifica]

La inducció del part és indicada quan els beneficis de finalitzar la gestació per a la mare i fetus sobrepassen els beneficis potencials de continuar.[2] Fins fa poc, la pràctica més comuna ha estat el d'induir el part a finals de la 42a setmana de gestació. Aquesta pràctica és encara molt comuna. Estudis recents han demostrat un major risc de mortalitat infantil en els naixements a la 41a i en particular 42a setmana de gestació, així com un major risc de lesions a la mare i el nadó.[3] La data recomanada per a la inducció del part s'ha traslladat al final de la setmana 41 de gestació en molts països, entre ells Suècia i Canadà.

Predictors

[modifica]
Test de Bishop[4]
0 1 2 3
Dilatació 0 1-2 cm 3-4 cm > 5 cm
Esborrament 0-30% 40-50% 60-70% 80-100%
Consistència Ferm interm Tova
Posició Posterior Mitjana Anterior
Encaixament Lliure insinuat 1 er plànol 2 do pla

Com més grau de maduresa cervical, milloren les probabilitats d'aconseguir una inducció sense complicacions. Per això és fonamental fer una valoració de les condicions del coll uterí, basat fonamentalment en el Test de Bishop, un conegut sistema de puntuació que, quan suma un total igual o major a 7 les possibilitats d'èxit de la inducció són altes.[2] Una puntuació més de 9 indica que les probabilitats d'un part espontani són molt elevades.[5] Si la puntuació de Bishop suma 6 o menys, se sol recomanar l'administració d'un agent que contribueixi a la maduració cervical abans de la inducció del part.[5]

Hi ha enfocaments no farmacològics per a la maduració cervical i la inducció del treball, que han inclòs compostos d'herbes, oli de ricí, banys calents, els ènemes, l'acte sexual, l'estimulació de les mames, l'acupuntura, acupressió, estimulació nerviosa transcutània, així com modalitats mecàniques i quirúrgiques. De totes les no farmacològiques, només els enfocaments mecànics i mètodes quirúrgics han demostrat eficàcia per a la maduració cervical o la inducció del treball de part efectiva. Alguns agents farmacològics disponibles per a la maduració cervical i la inducció del treball inclouen les prostaglandines, el misoprostol, la mifepristona i relaxina. Quan el puntuació de Bishop produeix una puntuació favorable, el millor agent farmacològic és l'oxitocina.[5]

Contraindicacions

[modifica]

Abans d'iniciar una inducció del part s'ha de comprovar que no hi hagi circumstàncies que la contraindiquin i que indiquin en lloc a la realització d'una cesària electiva. Aquests casos són:

Referències

[modifica]
  1. BENITEZ-GUERRA, Gidder i DE CONN Alay, Alfonso. Inducció del treball de part amb misoprostol oral i vaginal. RFM. [En línia]. juny. 2007, vol.30, no.1 [citat 8 juny 2009], p.61-67. Disponible en la World Wide Web: «Enllaç».. ISSN 0798-0469.
  2. 2,0 2,1 Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia. Fonaments d'Obstetrícia (en espanyol). Gràfiques Mart, SL, 2007, p. 823. ISBN 978-84-690-5397-3. 
  3. Tim A. Bruckner et al, Increased neonatal Mortality among normal-weight births beyond 41 weeks of gestation in Califòrnia , October 2008, American Journal of Obstetrics and Gynecology, (08) 00558-9/abstract[Enllaç no actiu]
  4. Bishop EH. 1964. Pelvià scoring for elective Induction. Obstetrics and Gynecology 24:266. PMID: 14199536
  5. 5,0 5,1 5,2 Tenor J «Methods for cervical ripening and Induction of tasca». Am Fam Physician, 67, 2003, p. 2123-8.Article complet disponible a anglès Arxivat 2008-05-16 a Wayback Machine.