Vés al contingut

In Flames

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióIn Flames
lang=ca
(2017) Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1990, Göteborg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1990 Modifica el valor a Wikidata –
Segell discogràficFerret Music
Entertainment One Music
Nuclear Blast Modifica el valor a Wikidata
GènereMetal alternatiu i death metal melòdic Modifica el valor a Wikidata
MovimentDeath metal suec Modifica el valor a Wikidata
Format per
Anders Fridén
Daniel Svensson
Peter Iwers
Joe Rickard
Tanner Wayne
Chris Broderick
Glenn Ljungström
Jesper Strömblad
Björn Gelotte
Anders Iwers
Niclas Engelin
Johan Larsson
Bryce Paul (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis
Lloc webinflames.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: inflames X: InFlames_SWE Instagram: inflames VK: inflameswelove Youtube: UC9qjDzIQoyW3USlw__qdmnQ Vimeo: inflames Bandcamp: inflamesoffical Soundcloud: in-flames-official Spotify: 57ylwQTnFnIhJh4nu4rxCs Apple Music: 15866128 Last fm: In Flames Musicbrainz: 31745282-b1ea-4d62-939f-226b14d68e7c Songkick: 494866 Discogs: 244819 Allmusic: mn0000096977 Deezer: 120 Modifica el valor a Wikidata

In Flames és un grup de death metal melòdic provinent de la ciutat de Göteborg, Suècia, considerat un dels pioners d'aquest gènere del metall, juntament amb At the Gates i Dark Tranquillity. Des de la concepció de la banda en 1990, han rebut nombrosos premis, publicat nou àlbums d'estudi i un DVD en viu. La banda ha gaudit de major popularitat en els últims anys, tant en el seu nativa Suècia com internacionalment. Fins a la data la banda ha venut més de 2 milions de discos en tot el món.[1]

Història

[modifica]

1990–1996

[modifica]

In Flames va nàixer de la mà de Jesper Strömblad, aleshores guitarrista del grup Ceremonial Oath,[2] amb la intenció de fer allò que no li estava permès fer amb els altres companys, una música amb més càrrega melòdica. En 1993 va decidir deixar Ceremonial Oath per diferències internes i començà a dedicar-li més temps a In Flames. Eixe mateix any, Glenn Ljungström (guitarra) i Johann Larsson (baix) s'uniren al projecte per formar la primera línia oficial del grup. Gravaren una demo i poc després va sortir a la llum Lunar Strain, amb el suport de la discogràfica Wrong Again Records. L'àlbum va ser un clàssic dins la creixent escena death metal escandinava. Mentres a In Flames li mancava encara un vocalista, Mikael Stanne de Dark Tranquillity col·laborava amb el grup.

Durant l'any 1994, gravaren i s'autoproduiren el seu primer EP, Subterranean, amb Henke Forss com a vocalista provisional. Aquest disc va permetre al grup trencar qualsevol barrera underground i els va llençar directament a firmar un contracte amb la important discogràfica europea Nuclear Blast.

En 1996, Björn Gelotte s'uní al grup com a bateria, i 6 mesos més tard Anders Fridén com a cantant. Eixe mateix any, el segon àlbum d'estudi veuria la llum amb el nom de The Jester Race, co-produït per Fredrik Nordström. In Flames començaren a girar amb grups de la talla dels alemanys Kreator.

1997–2001

[modifica]

L'any 1997, In Flames realitzaren el seu tercer treball d'estudi, Whoracle, també coproduït per Fredrik Nordström, i poc després tant Glenn Ljungström com Johan Larsson deixaven el grup de manera inesperada. Niklas Engelin (guitarra) i Peter Iwers (baix) s'encarregarien de substituir-los almenys durant la gira amb la banda de black metal simfònic provinent de Noruega, Dimmu Borgir.

Finalitzats els concerts per Europa i Japó en 1998, Niklas Engelin abandonava definitivament In Flames, mentre Björn Gelotte s'incorporava com a nou guitarrista i seria Daniel Svensson el nou bateria del grup. Aquest mateix any gravaren el quart disc, Colony, i en 1999 es posà a la venda. Giraren per Europa, Japó i per primer cop tocaren als Estats Units al Milwaukee Metal Fest.

Un any més tard, en 2000, tingué lloc la gravació del seu següent disc, Clayman, el que per molts analistes ha estat l'àlbum ròtula, el disc que marcaria un abans i un després en la trajectòria d'In Flames. L'èxit és abrumador. Durant aquests mesos tocaren amb grups com els nord-americans Dream Theater, Slipknot i Testament. L'agost de 2001, realitzaren The Tokio Showdown, l'àlbum en directe durant la gira japonesa de novembre de 2000.

2002-Present

[modifica]

En 2002, s'edità el sisè treball en estudi del grup, Reroute to Remain, produït per Daniel Bergstrand. Aquest disc tingué una gran repercussió entre els mitjans de comunicació i el mateix públic, aplaudit per molts, rebutjat per molts altres. Amb un so més modern que començava a pronunciar-se amb el Clayman i amb una clara intenció d'obrir-se a nous horitzons, In Flames aconsegueixen consolidar un dels llocs privilegiats en l'escena metàl·lica com una de les grans bandes de reconeixement mundial amb milions de seguidors. Eixe any recorregueren les carreteres amb artistes com Slayer, Soulfly o Mudvayne.

L'any següent, Soundtrack to your Escape fou el nom que tingué el seu setè disc d'estudi, gravat en una casa que el grup llogà a Dinamarca, llevat de la bateria que sí que fou en l'estudi Dug-Out. En 2004 el podíem trobar a la venda i poc després el grup inicià la gira mundial. Austràlia fou una de les destinacions, amb un públic entregat i unes sales plenes de gom a gom. In Flames també va tenir l'oportunitat de girar juntament amb Judas Priest, Mötley Crüe i Motörhead, així com actuar en l'Ozzfest 2005.

En 2005, gravaren i s'autoproduïren el vuitè treball en estudi anomenat Come Clarity i en acabat, es posaren amb la realització del seu primer DVD, Used and Abused: In Live We Trust, amb material filmat durant diversos concerts de la gira de 2004. Come Clarity estigué acabat en 2006 i de seguida giraren acompanyats pels brasilers Sepultura.

El 4 d'abril de 2008, el nové disc d'In Flames fins ara es posà a la venda amb el nom de A Sense of Purpose. The Mirror's Truth ha estat el primer single. Han col·laborat amb el Gigantour 3 de Nord-amèrica amb Megadeth, Children of Bodom, Job for a Cowboy i High on Fire. A més a més, el grup manté una llarga llista d'intervencions en festivals de rock arreu del món durant els propers mesos.

Membres

[modifica]
Formacions de In Flames
(1990–1993)
DEMO '93
Lunar Strain
(1994)
Subterranean
(1995-1997)
The Jester Race
Black-Ash Inheritance
Whoracle
(1997-1998)
(1998-2010)
Colony
Clayman
The Tokyo Showdown
Reroute To Remain Fourteen Songs of Conscious Insanity
Trigger
Soundtrack to Your Escape
Used & Abused In Live We Trust
Come Clarity
Come Clarity - EP
A Sense of Purpose
(2010-2016)

8 Songs

Sounds Of A Playground Fading

Siren Charms

Sounds from the Heart of Gothenburg

(2016)

Battles

(2017-2018)
(2018-actualitat)

Down, Wicked & No Good

I, the Mask

Membres actuals

[modifica]
Nom Instrument Ocupació Informació addicional
Anders Fridén vocals 1995–present
Niklas Engelin guitarra 1997–1998, 2011–actualitat Va marxar per centrar-se amb Gardenian. Després va tocar també en el grup Engel.[2]
Björn Gelotte guitarra 1995–actualitat En un principi tocava la bateria del 1995–1998.
Bryce Paul baixista 2017–actualitat
Tanner Wayne bateria 2018–actualitat

Membres anteriors

[modifica]
Nom Instrument Ocupació Raó de la sortida
Glenn Ljungström guitarra 1990–1997 Va marxar per estar amb la família.[3]
Johan Larsson baixista 1990–1997 No se sap.
Jesper Strömblad guitarra 1990–2010
Daniel Svensson bateria 1998–2015
Peter Iwers baixista 1997–2016
Joe Rickard bateria 2016-2018

Membres de sessió

[modifica]
Nom Instrument Àlbum(s)
Mikael Stanne cantant Lunar Strain (1994)
Carl Näslund guitarra Lunar Strain (1994)
Henke Forss cantant Subterranean (1994)
Anders Jivarp bateria Subterranean (1994)
Daniel Erlandsson bateria Subterranean (1994)
Fredrik Nordström teclat The Jester Race (1995), Colony (1999) i Clayman (2000)
Charlie Storm teclat Colony (1999) i Clayman (2000)
Örjan Örnkloo teclat De Reroute to Remain (2002) en endavant.
Javin “ØRÍØN” Sousa guitarra i lletres De Down, Wiked, & No Good (2018) en edavant.

Discografia

[modifica]

Àlbums d'estudi

[modifica]

Àlbums en directe

[modifica]

DVD

[modifica]

EP

[modifica]

Singles

[modifica]
  • 2002 - Cloud Connected
  • 2004 - The Quiet Place
  • 2005 - Take This Life / Leeches
  • 2006 - Come Clarity
  • 2008 - The Mirror's Truth
  • 2009 - Alias
  • 2009 - Delight and Angers
  • 2011 - Deliver Us
  • 2011 - Where the Dead Ships Dwell
  • 2013 - Ropes
  • 2014 - Rusted Nail
  • 2014 - Through Oblivion
  • 2015 - Paralyzed
  • 2016 - The End
  • 2016 - The Truth
  • 2016 - Through My Eyes
  • 2016 - Save Me
  • 2017 - Here Until Forever
  • 2018 - I Am Above
  • 2018 - This Is Our House
  • 2019 - I, the Mask
  • 2019 - Burn
  • 2019 - Call My Name
  • 2019 - Follow Me

Referències

[modifica]
  1. ↑ «In Flames descubré 'Un Nuevo Proposito' en Ámerica >> Fechas e información de boletos >> LiveDaily». Arxivat de l'original el 2008-12-16. [Consulta: 19 març 2009].
  2. ↑ 2,0 2,1 «In Flames Biography». In Flames, 30-03-2004. Arxivat de l'original el 2005-12-12. [Consulta: 8 juny 2007].
  3. ↑ Lady Enslain. «Interview with Jesper Strömblad». Enslain, 1999. Arxivat de l'original el 2002-12-26. [Consulta: 8 juny 2007].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: In Flames
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=In_Flames&oldid=32986822»