Vés al contingut

I tre volti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaI tre volti
Fitxa
DireccióMichelangelo Antonioni, Mauro Bolognini i Franco Indovina Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióDino De Laurentiis Modifica el valor a Wikidata
GuióFranco Indovina, Rodolfo Sonego, Alberto Sordi, Tullio Pinelli, Michelangelo Antonioni i Clive Exton Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPiero Piccioni Modifica el valor a Wikidata
FotografiaCarlo Di Palma i Otello Martelli Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeEraldo Da Roma Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1965 Modifica el valor a Wikidata
Durada115 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia i drama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0058681 FilmAffinity: 612738 Allocine: 36593 Letterboxd: the-three-faces TCM: 93079 TMDB.org: 85830 Modifica el valor a Wikidata

I tre volti és una pel·lícula col·lectiva de comèdia italiana del 1965 dirigida per Michelangelo Antonioni, Mauro Bolognini i Franco Indovina.[1][2][3]

Argument

[modifica]

Primer Episodi: "Il provino"

[modifica]

Un periodista descobreix que Soraya, la exesposa del Xa de Pèrsia, vol convertir-se en actriu i tracta de convèncer al director del periòdic que li deixi cobrir aquesta notícia. En aquest episodi s'inclouen també les proves de càmera, maquillatge, pentinats i vestuari fetes en la vida real a Soraya per a aquesta pel·lícula.

Segon Episodi: "Gli amanti celebri"

[modifica]

Linda (Soraya) és una dona infeliçment casada amb Robert (Richard Harris), un escriptor vingut a menys, fins que un bon dia ella es retroba amb el seu ex-xicot Rodolph (José Lluís de Vilallonga), a qui li proposa divorciar-se del seu espòs per escapolir-se amb ell.

Tercer Episodi: "Latin Lover"

[modifica]

La Sra. Neville (Soraya), una pròspera i important empresària estatunidenca, arriba a Roma per a la signatura d'un important contracte amb una multinacional; només que no contava que l'agència encarregada del seu establiment en la capital italiana també li va facilitar un acompanyant (Alberto Sordi), qui no la deixa ni a sol ni a ombra.

Aquest és considerat com el millor episodi de la pel·lícula.

Referències

[modifica]
  1. Paolo Mereghetti, Dizionario dei film, ed. 1994.
  2. I tre volti, cineuropa.org
  3. Crítica de la pel·lícula escrita per Gabriel García Espina a ABC, publicada l'11 d'abril de 1965, p. 119

Enllaços externs

[modifica]