Vés al contingut

I pugni in tasca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaI pugni in tasca

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMarco Bellocchio Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióEnzo Doria Modifica el valor a Wikidata
GuióMarco Bellocchio i Silvano Agosti Modifica el valor a Wikidata
MúsicaEnnio Morricone Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAlbert Marrama Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeSilvano Agosti Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1965 Modifica el valor a Wikidata
Durada97 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióItàlia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0059619 FilmAffinity: 530972 Allocine: 2188 Rottentomatoes: m/fists_in_his_pocket Letterboxd: fists-in-the-pocket Allmovie: v91561 TCM: 75024 TV.com: movies/fists-in-the-pocket TMDB.org: 46591 Modifica el valor a Wikidata

I pugni in tasca és una pel·lícula dramàtica italiana del 1965, escrita i dirigida per Marco Bellocchio, en el que va ser el seu llargmetratge de debut. Es tracta d'una pel·lícula manifest, en alguns aspectes anticipadora de les protestes del maig de 1968.[1] Ha estat seleccionada entre els 100 film italiani da salvare[2]

Sinopsi

[modifica]

Quatre germans, una noia i tres nois, viuen amb la seva mare cega en una vil·la italiana. Tres dels germans pateixen epilèpsia; el fill gran, Augusto (Marino Mase) no. Augusto és l’únic proveïdor de la família. Un dels germans, Alessandro (Lou Castel), decideix que Augusto seria lliure de viure la seva vida com vulgués si es desfés de la mare i dels altres germans. Els convenç perquè se li permeti conduir la seva mare i els altres germans en el seu viatge periòdic a un cementiri. Després de marxar, Augusto llegeix la nota que Alessandro va deixar dient que els mataria a tots i a ell mateix. Alessandro tenia la intenció de llençar-los per un penya-segat, però no ho fa, i tots tornen a casa amb seguretat. Més tard, però, Alessandro porta la seva mare a conduir; s’aturen a un mirador i Alessandro empeny la seva mare del penya-segat i ella mor. Alessandro no és sospitós. Després del funeral de la seva mare, mata el seu germà epilèptic Leone (Pier Luigi Troglio) fent-li beure una sobredosi de medicaments. La germana, Giulia (Paola Pitagora), s’adona que Alessandro va matar Leone i la seva mare; Alessandro té un atac i Giulia no li acudeix.

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

El títol sobre el qual es treballava era Epilessia. La pel·lícula es va fer amb una gran economia i va circular amb distribució independent. La família Bellocchio va contribuir a la realització de la pel·lícula: el germà del director, Tonino, va finançar l'obra amb cinquanta milions; l'interior de la casa és la de la mare del director.[3]

Les escenes a l’aire lliure es van rodar entre Bobbio i Piacenza, mentre que l'edició va anar a càrrec de Silvano Agosti, que va utilitzar el pseudònim Aurelio Mangiarotti (un amic del seu paleta que vivia a França). Per completar el treball, Silvano Agosti va trigar 26 dies en total autonomia.[4]

Càsting

[modifica]

Per al paper principal, s'havia contactat amb Gianni Morandi que va acceptar interpretar el paper d'Alessandro, però la seva companyia discogràfica, RCA, es va oposar afirmant que aquesta elecció hauria arruïnat la seva carrera i, a contracor, Morandi es va veure obligat a abandonar.[5] Pel paper de Giulia, Bellocchio havia pensat en Susan Strasberg i Raffaella Carrà, en el d’Augusto en Maurice Ronet.

Lou Castel, en el paper d’Alessandro, ha aconseguit brillantment modificar el seu personatge, afegint una dolçor inesperada que el fa encara més cruel i incisiu. Són meravelloses les escenes en què es lliura totalment a si mateix pensant que no és vist (per exemple davant de la seva mare cega).

Durant el rodatge, Castel sovint va tenir reaccions hilarants o violentes, obligant a l'equip a deixar de rodar o al director a canviar d'escena; Masé va reaccionar malament a les provocacions de Castel, fins i tot arribant a donar-li una bufetada.[6] Mentre actuava en italià a la pel·lícula, Castel va ser doblat a causa del seu fort accent estranger.

Reconeixements

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. I pugni in tasca, 50 anni fa debutto shock Bellocchio
  2. Rete degli Spettatori
  3. Sandro Bernardi, Marco Bellocchio, Il Castoro, 1978, pag. 28
  4. dichiarazioni rilasciate al sito www.formacinema.it
  5. «I Pugni in tasca: un esordio sconvolgente».
  6. Sandro Bernardi, id.
  7. 1966[Enllaç no actiu] a l'Albo d'Oro dels Nastri d'Argento

Enllaços externs

[modifica]