IRIS-T

IRIS-T
	IRIS-T
Tipus	míssil aire-aire
País d'origen	Alemanya i altres
Història de servei
En servei	Des de Desembre de 2005
Operadors	Luftwaffe, Força Aèria Sueca, Força Aèria Ucraïnesa i Norwegian Army Short Range Air Defense Battery (en)
Història de producció
Fabricant	Diehl BGT Defence
Cost per unitat	380.000 €
Especificacions
Pes	87.4 kg
Longitud	2.936 mm
Amplada	447 mm
Diàmetre	127 mm
Abast efectiu	~25 km Alemanya: Typhoon, Tornado, F-4 Phantom II Grècia: F-16, F-4 Phantom II; Itàlia: Typhoon; Noruega: F-16; Suècia: Saab 39 Gripen; Àustria: Typhoon; Espanya: F/A-18 Hornet, Typhoon; Sud-àfrica: Saab 39 Gripen; Aràbia Saudita: Typhoon, Tornado;
Explosiu	Explosiu d'alta potència de fragmentació
Detonació	Impacte i espoleta radar de proximitat
Propulsor	Coet de combustible sòlid
Altitud	Des del nivell del mar fins a 20.000 m
Velocitat màxima	Mach 3
Sistema de guiatge	Infraroja

El míssil IRIS-T (Infra Red Imaging System Tail/Thrust Vector-Controlled) és un míssil aire-aire de curt abast i guiatge per infrarojos. És un disseny recent desenvolupat per un programa liderat per Alemanya. El seu objectiu és substituir al conegut AIM-9 Sidewinder tot millorant-ne les capacitats però mantenint la compatibilitat de les plataformes de llançament del míssil.

Història

A principis de la dècada del 1980 els països de l'OTAN signaren un acord pel qual els Estats Units desenvoluparien un míssil aire-aire d'abast mitjà per substituir l'AIM-7 Sparrow, mentre que el Regne Unit i Alemanya desenvoluparien un míssil aire-aire de curt abast per substituir l'AIM-9 Sidewinder. El disseny americà desembocà en l'AIM-120 AMRAAM, mentre que l'europeu en l'AIM-132 ASRAAM.

Després de la reunificació alemanya l'any 1990 la força aèria alemanya tingué accés a un ampli estoc de míssil aire-aire soviètics Vímpel R-73 (denominació OTAN AA-11 Archer) i descobriren que tenia una maniobrabilitat i cercadors notablement millors que els equivalents occidentals. Això portà a Alemanya a abandonar el projecte ASRAAM i iniciar el desenvolupament d'un nou míssil amb toveres orientables per aconseguir una alta maniobrabilitat. Aquest és el projecte que donà com a resultat l'IRIS-T.

El desenvolupament del míssil s'inicià el 1998 amb un consorci de 8 països europeus: Alemanya, Grècia, Noruega, Itàlia, Espanya i Suècia. El projecte s'encarregà a l'empresa alemanya Diehl BGT Defence amb la participació de múltiples proveïdors d'aquests països. La primera prova de llançament en vol d'un míssil es va realitzar el 2002 i a finals de 2004 en comença la producció.^[2]

Després de tot el procés de desenvolupament i proves operatives la Luftwaffe va rebre els primers míssils el 5 de desembre de 2005.

Rendiment de combat

Gran resistència a les contramesures electròniques (ECM), alta discriminació d'objectius i supressió de bengales, extrema maniobrabilitat(60 g, 60°/s) i de 5 a 8 vegades més abast màxim que un AIM-9L Sidewinder. Fins i tot objectius situats darrere de l'avió llançador poden ser destruïts per l'IRIS-T.

Socis de desenvolupament

L'any 1995 Alemanya va anunciar el programa de desenvolupament i producció de l'IRIS-T. Si uniren diversos països amb les participacions indicades a la llista següent. El 2003 Espanya s'associà com a soci comprador. El repartiment de la producció serà:

Alemanya 46%
Itàlia 19%
Suècia 18%
Grècia 13%
4% dividit entre Canadà i Noruega.

Variants

IDAS

L'IDAS és una versió navalitzada del míssil, que pot ser disparada des d'un submarí gràcies a la càpsula i sistema de llançament específic. Està dissenyada per a destruir amenaces aèries (com a avions o helicòpters), vaixells de superfície o fins i tot objectius terrestres propers a la costa. S'està desenvolupant específicament pels nous submarins de combat Tipus 212 de la Marina Alemanya.

IRIS-T SL

L'IRIS-T SL és una versió antiaèria disparada des de plataformes de llançament terrestres (és míssil terra-aire) i guiada per radar.

Carregant un IRIS-T a un Eurofighter Typhoon
Components del míssil
Maqueta de la variant IDAS
Míssil IRIS-T SL

Moviment del cap cercador.

Usuaris

Alemanya: 1.250^[3]
Espanya: 770, amb un pressupost original de 247 milions de € i un final de 291 milions.^[1]
Grècia: 350^[3]
Àustria: 25
Suècia: 400
Noruega: 150^[4]
Itàlia: 450
Bèlgica: 500
Països Baixos: 500
Aràbia Saudita: 1.400^[5]
Sud-àfrica: 10 (únics entregats d'una ordre de compra original de 30)
Tailàndia: En entrega, 220 encarregats^[4]