IRC 10420

IRC 10420
Tipus	Estel hipergegant groc, supergegant groga, estrella post-AGB, estrella variable, font submil·limètrica, màser astrofísic i font d'infrarojos
Tipus espectral (estel)	F8Ia e
Constel·lació	Àguila
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud aparent (V)	11,66 (banda V)
Paral·laxi	0,5824 mas
Moviment propi (declinació)	−7,412 mas/a
Moviment propi (ascensió recta)	−2,041 mas/a
Ascensió recta (α)	19h 26m 48.0981s
Declinació (δ)	11° 21' 16.7565''
Catàlegs astronòmics
	2MASS J19264809 1121167 (2MASS); AAVSO 1922 11 (Associació Americana d'Observadors d'Estrelles Variables); GSC 01063-02082 (GSC); IRAS 19244 1115 (IRAS); IRC 10420 (Two-Micron Sky Survey); RAFGL 2390 (RAFGL); TYC 1063-2082-1 (Catàleg Tycho); V1302 Aql (Catàleg General d'Estrelles Variables); DO 5752 (Dearborn Observatory Catalogue); UCAC2 35815593 (Second USNO CCD Astrograph Catalog); [LFO93] 1924 11 (CO and HCN observations of circumstellar envelopes. A catalogue - mass loss rates and distributions); [TVH89] 401 (A catalogue of stellar 1612 MHz maser sources (en) ); Gaia DR2 4315620595459907456 (Gaia Data Release 2)

IRC 10420, també coneguda com a V1302 Aql, és un estel hipergegant (que va ser inicialment classificat com una nebulosa protoplanetària per alguns autors) situat a la constel·lació de l'Àguila, a una distància de 3 i 5 kiloparsecs.

Propietats físiques

Malgrat ser una dels estrelles més lluminoses conegudes, amb una lluminositat de més de 500.000 vegades la del Sol, és invisible a ull nu i necessita un telescopi per ser observada.^[4]

Durant els últims 20 anys, el tipus espectral d'aquest estel ha variat des de F8 fins a A mantenint-se la seva lluminositat constant, cosa que al costat de la gran quantitat de matèria que ha expulsat ha portat a pensar que és un astre de 40 o 50 masses solars en una fase molt avançada de la seva vida, evolucionant des de la fase de supergegant vermella cap a la d'estel de Wolf-Rayet o la de variable lluminosa blava (LBV), o fins i tot a la de presupernova; d'acord amb alguns models, l'estel en si, que sembla tenir una temperatura superficial elevada i que estem veient des d'un dels seus pols, té amb prou feines 10 masses solars i està embolicada per 30 o 40 masses solars de material expulsat per potents vents solars. Aquest material l'oculta, arribant a formar una "pseudofotosfera" que la fa aparèixer com un estel hipergegant groc o blanca en comptes del que és en realitat.

Nebulosa

El material expulsat per IRC 10420 llueix il·luminat per aquesta com una nebulosa de reflexió, i és això el que es veu i no el propi astre.^[5] Imatges preses pel Telescopi Espacial Hubble han mostrat una complexa estructura en ella que inclou rajos, arcs, i condensacions de material brillant -els quals mostren evidències de forta pèrdua de massa estel·lar durant els últims segles-, i que ha estat comparada a la que envolta a VY Canis Majoris.

Referències

↑ Otmar Stahl «IRC 10420 : a cool hypergiant near the top of the H-R diagram» (en anglès). Astrophysical Journal, 7-1993, pàg. 323–335. DOI: 10.1086/172832.
↑ Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
↑ Tiffany, C.; Humphreys, R. M.; Jones, T. J.; Davidson, K. «THE MORPHOLOGY OF IRC 10420's CIRCUMSTELLAR EJECTA». The Astronomical Journal, 140, 2, 2010, pàg. 339. arXiv: 1006.0501. Bibcode: 2010AJ....140..339T. DOI: 10.1088/0004-6256/140/2/339.
↑ Volk, Bruce J.; Kwok, Sun; Volk, Kevin M. «A study of several F and G supergiant-like stars with infrared excesses as candidates for proto-planetary nebulae». Astrophysical Journal, 346, 1989, pàg. 265. Bibcode: 1989ApJ...346..265H. DOI: 10.1086/168007.