Camallarga comú
Himantopus himantopus  | |
|---|---|
 Camallarga fotografiat a Camarles, Baix Ebre, Principat de Catalunya. | |
| Enregistrament | |
| |
| |
| Dades | |
| Pes | 21,8 g 160 g |
| Nombre de cries | 0 |
| Període d'incubació de l'ou | 25 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22727969 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Recurvirostridae |
| Gènere | Himantopus |
| Espècie | Himantopus himantopus Linnaeus, 1758 |
| Tipus taxonòmic | Himantopus |
| Subespècies | |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
_I_IMG_9021.jpg)
El camallarga, camallonga, cames llargues, avisador, xerraire, cames de jonc, (cegall de) mosson Guillem o cagatero[1] (cadell al gironès) (Himantopus himantopus),[a] és un ocell que sembla una cigonya en miniatura. Esvelt i d'aspecte fràgil, és nombrós per totes les zones humides dels Països Catalans en la subespècie himantopus.
Morfologia
[modifica]Fa 37 cm de llargària.
Té ales negres, bec negre i potes vermelles o de color rosat, exageradament llargues.[3]
El coll és llarg.
El coll i el cap són blancs amb més o menys dibuix negre, i tot i que els mascles tendeixen la tenir-los més negres i la femella més blancs, aquest tret és massa variable per permetre identificar els sexes amb seguretat.[3]
En vol se'l distingeix per les ales punxegudes, negres tant per sobre com per sota, el coll estirat i les potes que sobresurten molt pel darrere.[3]
Alimentació
[modifica]Es nodreix amb cucs, mol·luscs i insectes. Les cames llargues li permeten alimentar-se en aigües més fondes que altres limícoles.[3]
Costums
[modifica]Vola amb el coll i les potes (que, com el seu nom indica, són d'una llargada desacostumada) estirats.
Els progenitors avisen de la presència d'algun estrany o d'algun perill amb uns xiscles aguts i insistents, raó per la qual al delta de l'Ebre i a zones de les Balears els anomenen avisadors.[4]
Als Països Catalans és estival nidificant regular (arriba durant els mesos de març-abril i emigra a partir del mes d'agost fins a l'octubre) i n'hi ha uns pocs que hivernen, especialment al sud del País Valencià i a les Balears.[5]
Reproducció
[modifica]
Nia en llocs diferents: al delta de l'Ebre, al delta del Llobregat, a l'Empordà i al Segrià. Ho fan en colònies, junt amb altres ocells o també amb tortugues ninja.
La nidificació té lloc a partir de maig i acaba pel juliol.
Entreteixeix un niu amb herbes i el situa a l'aigua, dolça o salada, de les basses poc fondes, o bé al sòl. A l'abril-maig fa la posta de 3-4 ous, verdosos i clapejats de terrós i negre, que ambdós pares escalfaran durant 25 dies, al terme dels quals encara faltaran 30 dies perquè els pollets volin.[6]
Taxonomia
[modifica]No hi ha consens en la sistemàtica d'aquests ocells. Alguns autors consideren que són en realitat quatre espècies diferents [7] mentre altres els redueixen a una única espècie amb cinc subespècies:[8]
- H. h. himantopus (Linnaeus, 1758). Estès pel Vell Mon.
- H. h. leucocephalus Gould, 1837. (= H. leucocephalus). De la zona australiana.
- H. h. melanurus Vieillot, 1817 (= H. melanurus). Des del Perú i nord-est del Brasil fins al sud de l'Argentina.
- H. h. mexicanus (Statius Müller, PL, 1776) (= H. mexicanus mexicanus). Des de l'oest i sud dels EUA i Antilles, fins Perú i nord-est del Brasil.
- H. h. knudseni Stejneger, 1887. (= H. mexicanus knudseni), de les illes Hawaii.
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «GLOSSARI» (en espanyol europeu). [Consulta: 16 febrer 2023].
- ↑ Comitè Avifaunístic de Catalunya, ICO. Llista Patró dels ocells de Catalunya. 4.1. Institut Català d'Ornitologia, agost 2015 [Consulta: 2 maig 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Svensson, Lars. Guia d'ocells : Europa i regió mediterrània. 2a ed. Barcelona: Omega, 2010. ISBN 978-84-282-1534-3.
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 106-107. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
- ↑ Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears. Bellaterra: Lynx Edicions, 2010, p. 98. ISBN 978-84-06553-54-5 [Consulta: 2 maig 2017].
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 47. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ F. Gill i D Donsker (Eds). 2018. IOC World Bird List (v8.1). doi : 10.14344/IOC.ML.8.1.
- ↑ R.J. Pierce i A. Bonan. (2018). Avocets, Stilts (Recurvirostridae). J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, DA. Christie i E. de Juana, E. (editors). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona.
Enllaços externs
[modifica]
- Estudi de la població d'aquest ocell al Principat de Catalunya. (català)
- Estudi de la població d'aquesta espècie a Portugal. (portuguès)
- Fotografies i enregistraments sonors d'aquesta au. (anglès)
- Reproducció i comportament social d'aquesta espècie animal. (francès) i (anglès)
- BirdLife International (2004). Camallarga. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 23 de maig del 2008 (en anglès).