Vés al contingut

Henri Gatien Bertrand

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHenri Gatien Bertrand

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 març 1773 Modifica el valor a Wikidata
Châteauroux (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 gener 1844 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Châteauroux (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEls Invàlids (1847–) Modifica el valor a Wikidata
Diputat a l'Assemblea Nacional
1831 – 1834
Circumscripció electoral: Indre
Grand Marshal of the Palace (en) Tradueix
1813 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióPrytanée National Militaire
Reial Escola d'Enginyers de Mézières Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, enginyer militar, militar, comte Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarGrande Armée Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral de divisió Modifica el valor a Wikidata
Comandant de (OBSOLET)4th Army Corps (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerres Napoleòniques Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Altres
TítolComte (1808–) Modifica el valor a Wikidata
CònjugeÉlisabeth-Françoise Dillon Modifica el valor a Wikidata
FillsHenri Bertrand Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 1355 Modifica el valor a Wikidata

Henri Gatien Bertrand (Châteauroux, 28 de març de 1773 - Châteauroux, 31 de gener de 1844) fou un militar francès.

Estava estudiant la carrera d'enginyer civil, quan el 1792 s'allistà en un dels batallons de la Guàrdia Nacional i poc temps després fou destinat a l'exèrcit dels Pirineus, on tingué ocasió de distingir-se. Prengué part en la Campanya d'Egipte, assolint cridar l'atenció de Napoleó el qual l'ascendí, primer a coronel i després a general de brigada. El seu brillant comportament a Austerlitz li'n valgué la sencera confiança de l'emperador, que el nomenà el seu ajudant de camp.

Posteriorment Bertrand continuà donant proves del seu talent i valor, distingint-se en nombroses accions com a militar i com enginyer. Fou ajudant de Napoleó a Elba i després de Waterloo, es negà a abandonar l'emperador i l'acompanyà a Santa Helena, no abandonant-lo mentre aquest va viure. El 1816 fou condemnat a mort per contumàcia, però Lluís XVIII l'indultà i li retornà la seva graduació en l'exèrcit. El 1830 fou elegit diputat i el 1840 formà part de la comissió nomenada per a conduir a França les restes de Napoleó.

Els seus fills publicaren Campagnes d'Egypte et de Syrie, mémoires pour servir à l'histoire de Napoleón, dictés par lui-méme, à Sainte-Héléne, au general Bertrand (París, 1847).

Bibliografia

[modifica]