Vés al contingut

Hell's Hinges

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaHell's Hinges

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióWilliam S. Hart, Charles Swickard i Clifford Smith Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióThomas H. Ince Modifica el valor a Wikidata
GuióC. Gardner Sullivan Modifica el valor a Wikidata
MúsicaVictor Schertzinger Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJoseph H. August Modifica el valor a Wikidata
ProductoraTriangle Film Corporation Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorTriangle Film Corporation Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1916 Modifica el valor a Wikidata
Durada64 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerewestern i cinema mut Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0006780 FilmAffinity: 270782 Letterboxd: hells-hinges TCM: 344160 AFI: 14128 Archive.org: silent-hells-hinges TMDB.org: 84772 Modifica el valor a Wikidata

Hell's Hinges és una pel·lícula muda estatunidenca dirigida per Charles Swickard i William S. Hart (no consta però als crèdits) i protagonitzada pel mateix Hart i Clara Williams.[1] Es va estrenar el 5 de març de 1916.[2] Considerada, juntament amb “The Virginian” (1914), de Cecil B. DeMille, un dels millors westerns de l’època del cinema mut,[3] el 1994 el National Film Registry de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units la va seleccionar per a la seva preservació degut al seu interès cultural, històric o estètic.[4]

Argument

[modifica]

El reverend Bob Henley, un home de caràcter feble, arriba a Hell’s Hnges, una ciutat fronterera salvatge i desenfrenada, amb la seva germana, Faith per instal·lar-hi una església. El propietari del saloon, Silk Miller i els seus còmplices veuen que això els portarà problemes i animen l gent del poble a impedir els intents evangelitzadors de la parella. Tanmateix, l’home més perillós del poble, Blaze Tracy se sent atret per la sinceritat de Faith, intervé per expulsar els còmplices de Silk de l'església.

Silk canvia d’estratègia. Encoratja Dolly, una de les noies del saloon, a seduir el reverend Henley. Ella l'emborratxa i ell passa la nit a la seva habitació. L'endemà al matí tota la ciutat s’assabenta de la seva caiguda en desgràcia. Blaze surt a buscar un metge per Henley que es troba proper a la bogeria.

Henley cau ràpidament a l’alcoholisme i es veu empès a ajudar els altres a cremar l'església. Els assistents a l'església intenten defensar l'església, i esclata un tiroteig en què el Henley és assassinat i l'església cremada. Blaze torna massa tard per aturar la destrucció i, en venjança, mata Silk i crema tota la ciutat, començant pel saloon. Ell i Faith marxen per començar una nova vida.

Repartiment

[modifica]
  • William S. Hart (Blaze Tracy)
  • Clara Williams (Faith Henley)
  • Jack Standing (reverend Robert Henley)
  • Alfred Hollingsworth (Silk Miller)
  • Robert McKim (clergue)
  • J. Frank Burke (Zeb Taylor)
  • Louise Glaum (Dolly)
  • Olin Francis (propietari del bar)
  • John Gilbert (cowboy, no surt als crèdits)
  • Jean Hersholt (vilatà contra l'església)

Producció

[modifica]

La pel·lícula va ser produïda per Thomas H. Ince en una col·laboració entre la New York Motion Picture Corp. i la Triangle i distribuïda per la Kay-Bee. Va suposar la construcció i posterior crema d’un poble de 38 cases als estudis Inceville del productor a Culver City.[5] El cost de la producció va ser de 32676 dòlars.[6]

Referències

[modifica]
  1. Rowan, Terry. The American Western A Complete Film Guide (en anglès). Lulu.com, 2013, p. 188. ISBN 978-1-300-41858-0. 
  2. «Complete record of corrent films». Motography XV, 14, 1 d’abril 1916, pàg. 778.
  3. «National Film Preservation Foundation: Hell’s Hinges (1916)». [Consulta: 1r octubre 2021].
  4. «Complete National Film Registry Listing | Film Registry | National Film Preservation Board | Programs | Library of Congress». [Consulta: 1r octubre 2021].
  5. «“Big comers” on Ince Kay-Bee list number six: “d’Artagnan” and “Hell’s Hinges” among them». Motion Picture News 13, 2, 15-01-1916, pàg. 227.
  6. Taves, Brian. Thomas Ince: Hollywood's Independent Pioneer (en anglès). University Press of Kentucky, 2012-01-06. ISBN 978-0-8131-3998-2.