Heinz Tobien

Heinz Tobien
Biografia
Naixement	8 abril 1911 ; Brunsvic (Alemanya)
Mort	14 març 1993 (81 anys); Magúncia (Alemanya)
Activitat
Lloc de treball	Magúncia
Ocupació	paleontòleg, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Magúncia
Membre de	Paläontologische Gesellschaft ; Acadèmia Bavaresa de Ciències
Obra
Abrev. zoologia	Tobien

Aquest autor és citat en taxonomia animal amb el nom «Tobien».

Heinz Tobien (Braunschweig, 8 d'abril del 1911 – Magúncia, 14 de març del 1993) fou un paleontòleg alemany, notable pel seu treball al jaciment de Messel, on fou el principal impulsor del treball d'investigació durant els anys seixanta. Aleshores ocupava el càrrec de director de l'Institut für Geowissenschaften de la Johannes Gutenberg-Universität Mainz. La seva especialitat eren els mamífers del període Cenozoic.

Estudià nombrosos jaciments cenozoics de la regió de Magúncia. En aquestes excavacions, per exemple, presentà les primeres descripcions detallades dels insectívors i rosegadors del jaciment de Tomerdingen. A Neuleiningen excavà, juntament amb Malec, diversos exemplars de mamífers de les famílies Erinaceidae, Soricidae i Talpidae.^[1]

El 1984 fou nomenat membre honorífic de la Rheinische Naturforschende Gesellschaft. El 1987, en honor del seu 75è aniversari, Gerhard Storch i Wighart von Koenigswald li dedicaren una nova espècie de Leptictidium, anomenada L. tobieni.

Entre d'altres, descrigué els següents gèneres i espècies:

Bibliografia

Aquestes són algunes de les obres de Tobien:

Die Insektenfresser und Nagetiere aus den aquitanen Spaltenfüllung bei Tomerdingen (Ulmer Alb). Friburg: Berichte der Naturforschenden Gesellschaft, 1939.
Die oberpliozäne Säugerfauna von Wölfersheim / Wetterau. Zeitschrift der deutschen geologischen Gesellschaft, 1953.
Zur Geschichte der Pferdeartigen Unpaarhufer im Tertiär Europas. Zeitschrift der deutschen geologischen Gesellschaft, 1960.
Insectivoren (Mammalia) aus dem Mitteleozän (Lutetium) von Messel bei Darmstadt. Wiesbaden: Notizbl. hess. Landesamt. Bodenforsch., 1962.
Insecten-Frasspüren an tertiän und pleistozänen Säugertier-Knochen. Senckenbergiana Lethaea, 1965.
On the evolution of Mastodonts (Proboscidea, Mammalia). Wiesbaden: Hessisches Landesamt für Bodenforschung, 1973. OCLC 30821866.
Die Säugerreste-führenden Spalltenfüllungen des älteren Pleistozäns von Neuleiningen bei Grünstadt (Pfalz) (Vorläufige Mitteilung) (amb F. Malec). Magúncia: Mainzer Geowissenschaftliche Mitteilungen, 1976.
Säugerfauna von der Grenze Pliozän / Pleistozän in Rheinhessen. 1. Die Spaltenfüllungen von Gundersheim bei Worms. Magúncia: Mainzer Geowissenschaftliche Mitteilungen, 1980.
Taxonomic status of some Cenozoic mammalian faunas from the Mainz Basin. Magúncia: Mainzer Geowissenschaftliche Mitteilungen, 1980.
Mastodons (Proboscidea, Mammalia) from the Late Neogene and Early Pleistocene of the People’s Republic of China. Part I, Historical Account (amb G. F. Chen, i Y. Q. Li). Magúncia: Mainzer Geowissenschaftliche Mitteilungen, 1986.
Nordwestdeutschland im Tertiär. Berlin: Gebr. Borntraeger, 1986. ISBN 34431101859783443110185.
Bemerkungen zur Altersstellung der altmiozänen Säugerfauna von Frankfurt / Nordbassin und der präbasaltichen Sedimentfolgen im Untergrund von Frankfurt am Main. Geologisches Jahrbuch von Hessen, 1987.

Referències

↑ Malec, F.; Tobien, H. «Die Säugerreste-führenden Spaltenfüllungen des älteren Pleistozäns von Neuleiningen bei Grünstadt (Pfalz) (Vorläufige Mitteilung)» (en alemany). Mainzer geowissenschaftliche Mitteilungen, 5, 1976, pàg. 129–134.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Haaramo, Mikko. «Mikko's Phylogeny Archive». Mikko's Phylogeny Archive. Mikko Haaramo, 2007. Arxivat de l'original el 2005-11-05. [Consulta: 30 desembre 2007].

Enllaços externs

Perfil de Tobien a Museum Digital (alemany)

[1] Malec, F.; Tobien, H. «Die Säugerreste-führenden Spaltenfüllungen des älteren Pleistozäns von Neuleiningen bei Grünstadt (Pfalz) (Vorläufige Mitteilung)» (en alemany). Mainzer geowissenschaftliche Mitteilungen, 5, 1976, pàg. 129–134.

[Mikko's-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Haaramo, Mikko. «Mikko's Phylogeny Archive». Mikko's Phylogeny Archive. Mikko Haaramo, 2007. Arxivat de l'original el 2005-11-05. [Consulta: 30 desembre 2007].

[1]

[2]