Iota d'Orió
Iota d'Orió (ι Orionis) és un sistema estel·lar múltiple a la constel·lació d'Orió. És el vuitè membre més brillant de la constel·lació i el més brillant dels que conformen l'espasa d'Orió, amb magnitud aparent 2,75. El component principal, Iota d'Orió Aa1, s'anomena oficialment Hatysa. Tradicionalment el sistema també és conegut pel nom àrab Na’ir al Saif,[8] que significa precisament «la brillant de l'espasa».
Situat a una incerta distància de 1.300 anys llum —però que pot arribar a ser de fins a 2.000 anys llum—, Hatysa és un gegant blau de tipus espectral O9III molt calent. Amb una temperatura efectiva de 31.500 K, 25.000 K més calent que el Sol.
Hatysa és, a més, una estrella binària espectroscòpica.[9] Al costat del gegant blau, amb un període orbital de només 29 dies, es mou un estel blanc-blavós de tipus B1 en una òrbita molt excèntrica que fa que la separació entre els dos estels oscil·li entre 0,11 i 0,8 ua. La gran excentricitat del sistema pot explicar-se sobre la base de dos estels fugitius de tipus espectral gairebé idèntic, AE del Cotxer i Mi de la Coloma. El càlcul de les trajectòries dels estels suggereix que fa 2,5 milions d'anys, una trobada propera entre dos sistemes binaris va resultar en l'expulsió a gran velocitat de dos dels estels —AE del Cotxer i Mi de la Coloma— mentre que els altres dos van aconseguir romandre units en una òrbita molt excèntrica.
Altres dos estels molt més allunyats, a 50 i 11 segons d'arc, completen el sistema estel·lar de Iota d'Orió.
Referències
[modifica]- ↑ E. J. Alfaro «The Galactic O-Star Spectroscopic Survey. I. Classification system and bright northern stars in the blue-violet at R ~ 2500». The Astrophysical Journal Supplement Series, 2, 10-03-2011, pàg. 24. DOI: 10.1088/0067-0049/193/2/24.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ «The determination of T_eff_ of B, A and F main sequence stars from the continuum between 3200 A and 3600 A». Astronomy and Astrophysics, 1995, pàg. 553–564.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ Norberto Castro «The IACOB project. III. New observational clues to understand macroturbulent broadening in massive O- and B-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 19-12-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201628541.
- ↑ Dimitri Pourbaix «SB9: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 9-2004, pàg. 727–732. DOI: 10.1051/0004-6361:20041213.
- ↑ 7,0 7,1 «Coarse analysis of the helium weak B star iota Ori B» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1970, pàg. 197–203.
- ↑ «Na'anar al Saif» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 24 desembre 2020].
- ↑ «Iota Orionis» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 24 desembre 2020].
