Harry Nyquist
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (sv) Harry Theodor Nyqvist  7 febrer 1889 |
| Mort | 4 abril 1976 (87 anys) Harlingen (Texas) |
| Residència | Pharr (1954–1976) Estats Units d'Amèrica (1907–) |
| Grup ètnic | Suecs americans |
| Formació | Universitat de Dakota del Nord - electrotècnia (1912–1915) Universitat Yale - física |
| Director de tesi | Henry Andrews Bumstead |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de la informació |
| Ocupació | físic, estadístic, matemàtic, inventor, informàtic, enginyer |
| Ocupador | Bell Labs (1934–1954) AT&T (1917–1934) |
| Premis | |
| |
Harry Nyquist (pron. [nʏ:kvɪst], no [naɪkwɪst]) (Nilsby, Värmland, 7 de febrer de 1889 - Harlingen, Texas, 4 d'abril de 1976) fou un enginyer nord-americà d'origen suec que va contribuir de forma important al desenvolupament de la teoria de la informació.[1]
Biografia
[modifica]Tot i néixer a Suècia va emigrar als Estats Units d'Amèrica el 1907. Va començar els seus estudis a la Universitat de Dakota del Nord el 1912. Va realitzar un doctorat en Física a la Universitat Yale el 1917. Va treballar per a AT&T des del 1917 fins al 1934 i després va passar a Bell Telephone Laboratories.[2]
Com a enginyer en els laboratoris de Bell, va descriure el soroll de Johnson-Nyquist i va desenvolupar la teoria matemàtica de l'estabilitat dels amplificadors realimentats.[3]
Juntament amb Herbert E. Ives, va ajudar a desenvolupar les primeres màquines facsímil d'AT&T que es van fer públiques el 1924. El 1932, va publicar un article clàssic sobre l'estabilitat dels amplificadors de retroalimentació.[4] El criteri d'estabilitat de Nyquist ara es pot trobar en molts llibres de text sobre teoria de control de retroalimentació.[4]
El seu treball teòric en la determinació dels requeriments de l'amplada de banda per a la transmissió de la informació, va ser publicat a "Certain factors affecting telegraph speed" (Bell System Technical Journal, 3, 324-346, 1924), va contribuir a la fundació dels avenços posteriors realitzats per Claude Shannon, el qual va conduir al desenvolupament de la Teoria de la Informació.[5][6]
El 1927, Nyquist va determinar que un senyal analògic limitat en banda hauria de ser mostrejat com a mínim amb una freqüència doble que l'amplada de banda del senyal per a ser convertit en una representació adequada en forma digital. Nyquist va publicar els seus resultats a l'article "Certain temes en Telegraph Transmission Theory" (1928). Aquesta regla ara és coneguda com el Teorema de mostreig de Nyquist-Shannon.[7]
Es va retirar de Bell Labs a 1954 i va morir a Harlingen, Texas.
Referències
[modifica]- ↑ Markowsky, George. «Harry Nyquist» (en anglès). Encyclopaedia .Britannica, 03-02-2023. [Consulta: 25 març 2023].
- ↑ «Harry Nyquist». Physics Today, 29, 6, 01-06-1976, pàg. 64–64. DOI: 10.1063/1.3023534. ISSN: 0031-9228.
- ↑ Nyquist, H. «Thermal Agitation of Electric Charge in Conductors». Physical Review, 32, 1, 01-07-1928, pàg. 110–113. DOI: 10.1103/PhysRev.32.110.
- ↑ 4,0 4,1 Nyquist, H. «Regeneration theory». The Bell System Technical Journal, 11, 1, 1-1932, pàg. 126–147. DOI: 10.1002/j.1538-7305.1932.tb02344.x. ISSN: 0005-8580.
- ↑ Sengupta, Debapriya «Review of Modern Sampling Theory». Sankhyā: The Indian Journal of Statistics (2003-2007), 65, 4, 2003, pàg. 849–851. ISSN: 0972-7671.
- ↑ Danesi, Marcel. Encyclopedia of Media and Communication (en anglès). University of Toronto Press, 2013, p. 351. ISBN 978-1-4426-1169-6.
- ↑ Tzafestas, Spyros G. Energy, Information, Feedback, Adaptation, and Self-organization: The Fundamental Elements of Life and Society (en anglès). Springer, 2018-01-03, p. 205. ISBN 978-3-319-66999-1.