Harald Sverdrup (oceanògraf)
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 novembre 1888 Sogndal (Noruega) |
Mort | 21 agost 1957 (68 anys) Oslo (Noruega) |
Formació | Universitat d'Oslo Universitat de Leipzig |
Director de tesi | Vilhelm Bjerknes |
Activitat | |
Camp de treball | Physical oceanography (en) i meteorologia |
Ocupació | oceanògraf, meteoròleg, professor d'universitat |
Ocupador | University of Bergen, Geophysical Institute (en) Universitat de Bergen Scripps Institution of Oceanography Institut Polar Noruec |
Membre de | Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1952–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (1945–1951) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres |
Alumnes | Robert O. Reid (en) |
Obra | |
Estudiant doctoral | Walter Munk |
Família | |
Pare | Edvard Sverdrup |
Germans | Mimi Sverdrup Lunden Einar Sverdrup Leif J. Sverdrup |
Premis | |
Harald Ulrik Sverdrup (15 novembre 1888 – 21 August 1957) fou un oceanògraf i meteoròleg noruec.
Fou director de Scripps Institution of Oceanography i director del Norwegian Polar Institute.[1][2]
Antecedents
[modifica]Va néixer a Sogndal en Sogn og Fjordane, Noruega. Fou el fill del teòleg Luterà Edvard Sverdrup (1861-1923) i Maria Vollan (1865-1891). La seva germana Mimi Sverdrup Lunden (1894-1955) era educadora i autora. El seu germà Leif Sverdrup (1898-1976) era un General amb el Cos d'Exèrcit dels EUA d'Enginyers. El seu germà Einar Sverdrup (1895–1942) era CEO de la Botiga Norske Spitsbergen Kulkompani.[3]
Sverdrup era estudiant a Bergen Cathedral School en 1901 abans de graduar-se en 1906 a Kongsgård en Stavanger. Va graduar cand. Real. Dins 1914 d'Universitari d'Oslo. Va estudiar sota Vilhelm Bjerknes i va guanyar el seu Dr. Philos. A la Universitat de Leipzig en 1917.[4]
Carrera
[modifica]Fou el director científic de l'expedició al Pol del nord de Roald Amundsen a bord la Maud de 1918 a 1925. Els seus mesuraments de profunditats de fons, corrents de marea, i alçades en les àrees de la vasta plataforma del Mar siberià de l'est. Descriví correctament la propagació de marees com ones de Poincare. Al seu retorn d'aquesta expedició llarga que explorà les plataformes continentals del nord de Sibèria, esdevingué catedràtic de meteorologia a la Universitat de Bergen.[5]
Va ser fet director de la Institució Scripps d'Oceanografia en 1936, inicialment per 3 anys però la intervenció en la Segona Guerra Mundial va significar mantenir el lloc fins 1948. Durant 33 expedicions amb el vaixell de recerca E. W. Scripps van permetre que els anys 1938-1941 elaborés una detallada base de dades oceanogràfiques de la costa de Califòrnia. Sverdrup també desenvolupà una teoria senzilla de la circulació general de l'oceà postulant un equilibri dinàmic de vorticitat entre la pressió dinàmica del vent sobre la superfície de l'aigua i el gradient meridional del paràmetre (acceleració) de Coriolis, l'equilibri Sverdrup. Aquest equilibri descriu els girs oceànics allunyats dels marges continentals de les costes asiàtiques.[6]
Després de deixar l'institut Scripps, esdevingué director de l'ens Norwegian Polar Institut en Oslo i continuà contribuint a la recerca en oceanografia, biologia d'oceànica i polar. En oceanografia biològica, la seva Hipòtesi de Profunditat Crítica que va publicar en 1953 fou significativa en l'explicació de l'explosió primaveral de fitoplàncton.[7]
Sverdrup Era un membre d'ambdues l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i les Acadèmies Noruegues de Ciència. Va exercir com a president de l'Associació Internacional d'Oceanografia Física i del Consell Internacional per l'Exploració del Mar (ICES). Les seves moltes publicacions inclouen el seu magnum opus Els Oceans: La seva Física, Química i Biologia General[1] per Sverdrup, Martin W. Johnson i Richard H. Fleming (1942, edició nova 1970) el qual va formar el currículum bàsic d'oceanografia pels següents 40 anys a tot arreu del món.[1][8][9][10]
Vida personal
[modifica]En 1928, va casar amb Gudrun (Vaumund) Bronn (1893–1983) i va adoptar la seva filla Anna Margrethe.[1]
Honors
[modifica]Li van ser atorgades la Medalla William Bowie per l'American Geophysical Union, la Medalla Alexander Agassiz de l'Acadèmia Nacional de Ciències, la Medalla del Royal Geographical Society, la Medalla Vega per la Societat sueca per l'Antropologia i Geografia i l'Ordre suec de l'Estrella Polar.[11]
Llegat
[modifica]L'Sverdrup (Sv) És utilitzat en oceanografia física com una abreviatura per un flux volumètric d'un milió de metres cúbics per segon.[12]
El Premi Medalla d'Or Sverdrup va ser anomenat així fent honor al científic per la Societat Meteorològica americana.[13]
El vaixell de recerca noruec M/S H.U. Sverdrup II és anomenat així en el seu honor.[14]
Precedit per T.Wayland Vaughan |
Director del Scripps Institution of Oceanography 1936–1948 |
Succeït per Carl Eckart |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Susan Barr. «H U Sverdrup». Norsk biografisk leksikon. [Consulta: 1r juny 2018].
- ↑ «Harald Ulrik Sverdrup (1936-1948)». Scripps Institution of Oceanography. Arxivat de l'original el de juny 13, 2018. [Consulta: 1r juny 2018].
- ↑ Jon Gunnar Arntzen. «Sverdrup». Store norske leksikon. [Consulta: 1r juny 2018].
- ↑ Elizabeth Noble Shor. «Sverdrup, Harald Ulrik». Oxford University Press. [Consulta: 1r juny 2018].
- ↑ Eric L. Mills. «Harald Ulrik Sverdrup (1888–1957)». American Geophysical Union. [Consulta: 1r juny 2018].
- ↑ William A. Nierenberg. «Harald Ulrik Sverdrup, biographical memoir». National Academy of Sciences, 1996. [Consulta: 1r juny 2018].
- ↑ Sverdrup, H. U. 1953. J. Contres. Perm. Int. Explor. Mer. 18:287-295
- ↑ H. Mosby. «Harald Ulrik Sverdrup». Tellus, 9:4, 429-431, DOI: 10.3402/ tellusa.v9i4.9137, 1957. [Consulta: 1r juny 2018].
- ↑ «International Cooperation In Geophysics To Benefit Society». EOS, Vol. 90, No. 51, 22 December 2009. Arxivat de l'original el 21 d’agost 2017. [Consulta: 1r juny 2018].
- ↑ Walter Lenz. «ICES Marine Science Symposia, 215: 132-137. 2002». ICES Marine Science Symposia, 215: 132-137. 2002. Arxivat de l'original el de juny 13, 2018. [Consulta: 1r juny 2018].
- ↑ «Harald Ulrik Sverdrup». Forsvarets forskningsinstitutt. Arxivat de l'original el de novembre 23, 2015. [Consulta: 1r juny 2018].
- ↑ «Sverdrup (Sv)». Ocean Current Glossary. [Consulta: 1r juny 2018].
- ↑ «The Sverdrup Gold Medal». American Meteorological Society. [Consulta: 1r juny 2018].
- ↑ «M/S H.U. Sverdrup II». Forsvarets Forskningsinstitutt. [Consulta: 1r juny 2018].
Bibliografia
[modifica]- Wordic, J.M. "Prof. H.U. Sverdrup." Naturalesa 180 (1957): 1023.
- Spjeldnaes, Nils. "Harald Ulrik Sverdrup," dins: Diccionari de Biografia Científica 13. Nova York: Scribner és, 1976, 166- 167.
- Sager, Gunther. "En Memoriam Prof. Harald Ulrik Sverdrup." Zeitschrift Pell Meteorologie 11, heft 9 (setembre 1957): 257-259.
- Revelle, Roger i Walter Munk. "Harald Ulrik Sverdrup - Un Agraïment." Revista de Recerca Marina 7, no. 3 (1948): 127-131.
- Nierenberg, William Un. "Harald Ulrik Sverdrup, 1888-1957." Biogràfic Memoirs de l'Acadèmia Nacional de Ciències 69 (1996): 3-38.
Enllaços externs
[modifica]- Pàgina web de la Institució Scripps d'Oceanografia
- Manuscrits d'Harald Sverdrup SMC 121. Special Collections & Archives, Biblioteca de San Diego de l'UC.
- H U Sverdrup II Vaixell de Mostreig/ Recerca
- Genealogia familiar