Vés al contingut

Haplogines

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuHaplogines
Haplogynae Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseArachnida
OrdreAraneae
Cap valorHaplogynae Modifica el valor a Wikidata

Les haplogines (Haplogynae) són un tipus d'aranyes araneomorfes. Les haplogines són un dels dos principals grups en què es van dividir tradicionalment les aranyes araneomorfes; l'altre, són les entelegines. A diferència de les entelegines, les haplogines no tenen genitals femenins endurits o esclerotitzats (epigí). La majoria de les aranyes d'aquest grup tenen sis ulls a diferència de les altres aranyes. Alguns membres de la família Caponiidae (Caponioidea) tenen només quatre, o dos ulls.

Les cribel·lades de la família Filistatidae són aparentment germanes de la majoria de les acribel·lades restants.[1] El 2005, Jonathan A. Coddington va resumir les relacions d'haplogines i entelegines segons els estudis morfològics filogenètics:[2]

Araneomorphae
Paleocribellatae

Hypochilidae


Neocribellatae

Austrochiloidea


Araneoclada

Haplogynae



Entelegynae





Els estudis filogenètics moleculars posteriors han confirmat el monofiletisme d'alguns dels grups suggerits per estudis morfològics, tot rebutjant-ne molts d'altres.[3][4][5] Un estudi publicat el 2015 va suggerir que dues famílies antigament ubicades dins les haplogines no pertanyen aquí. Les famílies Filistatidae i Hypochilidae estaven a la base de les haplogines; Leptonetidae és a la base de les entelegines.[4] També s'ha observat la similitud d'algunes característiques morfològiques de les Leptonetidae amb les de les entelegines.[6]

Araneomorphae



Hypochilidae



Filistatidae




resten com a Haplogynae





Leptonetidae



Entelegynae




Haplogynae sensu Coddington (2005)

El 2016 es va publicar un gran estudi filogenètic molecular que incloïa 932 espècies d'aranyes, que representaven a totes les famílies. L'estudi refuta importants grups de nivell superior,[5] que inclou Paleocribellatae, Neocribellatae, Araneoclada i Haplogynae. En el cladograma fonamental, les Haplogynae es divideixen en una sèrie de clades basals a les Entelegynae. Les haplogines, en el sentit de Coddington (2005), apareixen en groc ombrejat en el següent cladograma; les entelegines, en el mateix sentit, tenen l'ombra blava. El clade Synspermiata comprèn totes les haplogines acribel·lades.[5]

Araneomorphae



Hypochilidae



Filistatidae




Synspermiata (haplogines acribel·lades)







Hickmania (Austrochilidae)



Archoleptoneta (Leptonetidae)




Gradungulidae






Leptoneta (Leptonetidae)



Austrochilus Thaida (Austrochilidae)





Palpimanoidea (parafilètic en una anàlisi molecular)




Neoleptoneta Calileptoneta (Leptonetidae)



Entelegynae sensu Wheeler et al. (2017)







Famílies

[modifica]

Com es mostra a dalt, en l'anàlisi de Wheeler et al. (2017), Filistatidae i Leptonetidae se situen fora de les haplogines tradicionals. Les famílies haplogines tradicionals que apareixen en el clade de les Synspermiata són:

Els telèmids, tradicionalment ubicats dintres de les aranyes haplogines, no van ser inclosos en l'anàlisi de Wheeler et al.[5] No obstant això, en altres estudis se'ls col·loca dins el clade de les Synspermiata.[7] La família Trogloraptoridae[8] recentment considerada com a haplogina, també s'ha ubicat en les Synspermiata.[5]

Segons el World Spider Catalog, es reconeixen les següents famílies:[9]

Referències

[modifica]
  1. Coddington, J.A. & Levi, H.W. (1991). Systematics and Evolution of Spiders (Araneae). Annu. Rev. Ecol. Syst. 22.565-592; p.576
  2. Coddington, Jonathan A. Spiders of North America: an identification manual. American Arachnological Society, 2005, p. 18–24 [Consulta: 24 setembre 2015]. «Phylogeny and classification of spiders» 
  3. Agnarsson, Ingi; Coddington, Jonathan A.; Kuntner, Matjaž. Spider research in the 21st century: trends & perspectives. Manchester, UK: Siri Scientific Press, 2013. ISBN 978-0-9574530-1-2. «Systematics : Progress in the study of spider diversity and evolution»  pp. 82–83.
  4. 4,0 4,1 Garrison, Nicole L.; Rodriguez, Juanita; Agnarsson, Ingi; Coddington, Jonathan A.; Griswold, Charles E.; Hamilton, Christopher A.; Hedin, Marshal; Kocot, Kevin M.; Ledford, Joel M. «Spider phylogenomics: untangling the Spider Tree of Life». PeerJ PrePrints, 3, 2015, pàg. e1852. DOI: 10.7287/peerj.preprints.1482v1.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Wheeler, Ward C.; Coddington, Jonathan A.; Crowley, Louise M.; Dimitrov, Dimitar «The spider tree of life: phylogeny of Araneae based on target-gene analyses from an extensive taxon sampling». Cladistics, 33, 2017, p. 574–616. DOI: 10.1111/cla.12182.
  6. Ledford, Joel M.; Griswold, Charles E. «A study of the subfamily Archoleptonetinae (Araneae, Leptonetidae) with a review of the morphology and relationships for the Leptonetidae». Zootaxa, 2391, 2010, p. 1–32 [Consulta: 9 gener 2016].
  7. Michalik, Peter; Ramírez, Martín J. «Evolutionary morphology of the male reproductive system, spermatozoa and seminal fluid of spiders (Araneae, Arachnida)–Current knowledge and future directions». Arthropod Structure & Development, 43, 4, 2014, p. 291–322. DOI: 10.1016/j.asd.2014.05.005 [Consulta: 24 setembre 2015].
  8. Griswold, C.; Audisio, T.; Ledford, J. «An extraordinary new family of spiders from caves in the Pacific Northwest (Araneae, Trogloraptoridae, new family)». ZooKeys, 215, 2012, pàg. 77–102. DOI: 10.3897/zookeys.215.3547.
  9. Dunlop, Penney & Jekel, 2016 : A summary list of fossil spiders and their relatives. in The world spider catalog, Naturhistorisches Museum der Burgergemeinde Bern, version 16.5