Vés al contingut

Hallaca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula menjarHallaca
Característiques
País d'origenVeneçuela Modifica el valor a Wikidata
Gastronomiagastronomia de Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipustamal i cornmeal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalsdacsa, Banana Leaves (en) Tradueix, carn, pebrot morro de bou, ceba, all, tomàquet, pansa, oliva, tàpera, ametlla, bixa, vi, vinagre, llavor de comí, black pepper (en) Tradueix, sal, llorer, pebre roig, ueu borit (oc) Tradueix, xoriço i oli vegetal Modifica el valor a Wikidata
Procés d'elaboració de la hallaca

La hallaca[1] és un tamal[2][3] tradicional de Veneçuela.[4][5][6][7][8][9] Consisteix en una pasta de farina de blat de moro assaonada amb brou de gallina o de pollastre i pigmentada amb onoto o arxiota, farcida amb cuinat de carn de cap de bestiar, porc i gallina o pollastre. Algunes versions de les hallacas, tradicionalment en zones costaneres, porten una presa sencera.[10] Porten també olives, panses, tàperes, patata, pastanaga, pebre roig i ceba, i són embolicades de forma rectangular en fulles de plàtan, per a finalment ser lligades amb pabilo o pita i bullides en aigua.[11] És un dels plats nacionals de Veneçuela, malgrat que és típic de la temporada nadalenca, es pot servir en qualsevol moment de l'any.[12]

La hallaca també és preparada amb farina de blat de moro processada de manera industrial. Anteriorment, es preparava de pasta casolana, pelant el blat de moro, és a dir, sense concha ni pela, i mòlta en un molí de taula. El tipus de pasta pot variar segons la regió, essent en regions més rurals usada la manera tradicional amb blat de moro picat o mòlt.[10] Els ingredients de la hallaca varien d'acord amb les regions del país com els Andes, Centre, Orient i Occident.

Origen

[modifica]

La hallaca va néixer en les comunitats marginades durant l'època colonial de Veneçuela. Els esclaus negres i indígenes preparaven el plat amb les sobres de menjar que deixaven els seus amos, i es preparava més que tot en els camps de recol·lecció de cacau, blat de moro i plàtan. Després del festí dels amos blancs, els esclaus negres i els indígenes es reunien al voltant de fogueres, ajuntaven les sobres de menjar, feien un menjar cuinat i l'embolicaven en fulles de plàtan fumades, essent això un símbol d'unió en comú entre les races que perdura avui dia i es manifesta en les famílies veneçolanes en èpoques nadalenques com una tradició.

La hallaca continua de ser fonamentalment la mateixa d'ençà mitjan segle xviii, almenys en la seva versió de Caracas.[11]

"Les hallacas nadalenques són el símbol central de les festes de desembre dels veneçolans; una representació col·lectiva que agrupa les famílies veneçolanes en un esdeveniment familiar que se situa fora de l'espai-temps de la vida quotidiana. Les hallacas nadalenques constitueixen per als veneçolans una representació simbòlica que els caracteritza, cohesiona i identifica culturalment; la qual cosa es manifesta per mitjà d'un ritu de comensalitat". (Gómez, Jorge Enrique. 2018:1)

Etimologia

[modifica]
Ingredients per a la preparació de hallacas, un plat clàssicament vinculat amb l'època de Nadal.

En el llibre Lexicón o Vocabulari de la llengua general espanyola del Perú, escrit per fra Domingo de Sant Tomàs i publicat a Valladolid en 1560, s'exposa la paraula hallaca com d'origen quítxua i definida com un pollastre tendre «d'aviram, generalment, abans que tingui ploma».[13] En vista de la trajectòria de la paraula, no sembla versemblant que sigui la precursora de l'actual paraula, evidenciat a més per les anotacions de Marcos Augusto Morínigo en el seu Diccionari d'americanismes (1985), que relaciona el mot hallaca amb el terme 'ayacá' de les llengües tupí-guaraní, que significa embolcall, farcell i últimament cistella en l'idioma guaraní sud-occidental.[13]

La denominació hayaca o hallaca també s'usa en ciutats colombianes com Barranquilla i Cúcuta, així com en els Plans Orientals (Arauca, Casanare i Meta), i a l'Equador per a designar un plat similar.[14]

Quan els ingredients del farciment són barrejats amb la pasta els donen el nom de bollos de hallaca o encara bollos navideños o simplement bollos).[15]

En algunes regions de Veneçuela se'n diu també tungas, principalment en zones andines.[16]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «laguia.com.ve - Guía Gastronómica». vhost-003117.vhost.cantv.net. Arxivat de l'original el 4 de març de 2016. [Consulta: 20 gener 2016].
  2. ↑ «Ángel Rosenblat, Hallaca», 05-03-2007. Arxivat de l'original el 5 de març de 2007. [Consulta: 23 desembre 2017].
  3. ↑ Canelón, Luis Heraclio Medina. «La verdadera historia de la hallaca – Venezuela Inmortal» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2021-01-03. [Consulta: 4 gener 2021].
  4. ↑ «De lo que se ha escrito sobre la hallaca». Arxivat de l'original el 4 de març de 2016. [Consulta: 19 setembre 2015].
  5. ↑ «La Hallaca». Venezuelatuya.com. [Consulta: 17 desembre 2013].
  6. ↑ «Hallacas distintas y sabrosas para todos los gustos». Arxivat de l'original el 19 de desembre de 2016. [Consulta: 19 desembre 2016].
  7. ↑ «La hallaca según Scannone». www.el-nacional.com. Arxivat de l'original el 27 de gener de 2016. [Consulta: 20 gener 2016].
  8. ↑ «History of the Hallacas» (en anglès). www.thehallacafactory.com. Arxivat de l'original el 16 de gener de 2016. [Consulta: 20 gener 2016].
  9. ↑ González, Jorge M. «¡La hallaca no es un tamal!» (en castellà). Wall Street International, 30-11-2020. [Consulta: 3 febrer 2022].
  10. ↑ 10,0 10,1 Cartay Angulo, Rafael. Diccionario de cocina venezolana (en castellà). Editorial Alfa, 2005, p. 129. ISBN 9803541552. 
  11. ↑ 11,0 11,1 Cartay Angulo, Rafael. La hallaca en Venezuela (en castellà). Fundación Bigott, 2003. ISBN 9806428420. 
  12. ↑ Rosenblat, Ángel. Buenas y malas palabras en el castellano de Venezuela (en castellà). 2da. Ediciones Edime, 1960, p. 130-131. ISBN 9806428420. 
  13. ↑ 13,0 13,1 Rosenblat, Ángel. Estudios sobre el habla de Venezuela: buenas y malas palabras (en castellà). Monte Ávila Editores, 1987, p. 101. ISBN 9800100385. 
  14. ↑ EDITOR. «Hallacas o Hayacas ecuatorianas» (en castellà). Recetas de Comida Ecuatoriana, 10-01-2018. [Consulta: 23 desembre 2019].
  15. ↑ Rafael Díaz Casanova. «La Hallaca». Analitica.com, 14-11-2003. Arxivat de l'original el 17 de desembre de 2013. [Consulta: 17 desembre 2013].
  16. ↑ Doc, Luis. «CENA NAVIDEÑA DE GUERRA (ECONÓMICA)» (en castellà). Supuesto Negado, 23-12-2017. Arxivat de l'original el 2022-11-28. [Consulta: 22 setembre 2020].

Bibliografia

[modifica]
  • 20.↑«Gómez, Jorge Enrique. 2018. Representaciones Colectivas de las Hallacas Navideña: Rito de comensalidad de los venezolanos. UPEL, Barquisimeto-Venezuela». Editorial ACADÉMICA ESPAÑOLA.
  • Atlas de tradiciones venezolanas. 1998. “Gastronomía: Pabellón criollo”. Editorial el Nacional y Fundación Biggott. Caracas – Veneçuela.
  • Scannone, Armant. 1986. “Mi cocina a la manera de Caracas”. Estimant Scannone T. Caracas – Veneçuela. ISBN 980-07-1074-4

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hallaca&oldid=32875615»