Vés al contingut

Guillem I de Bures

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGuillem I de Bures
Nom original(fr) Guillaume Ier de Bures Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XI Modifica el valor a Wikidata
Mort1142 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Conestable del regne de Jerusalem
1123 – 1141
← Eustaqui de GrenierManassès de Hierges ⊟
Bailiff of the kingdom of Jerusalem (en) Tradueix
1123 – 1124
← Eustaqui de Grenier Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCroat Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep de Galilea i senyor de Tiberíades (1120–1141) Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEschive of Saint-Omer Modifica el valor a Wikidata
PareHugh of Crécy Modifica el valor a Wikidata
GermansGodefroy de Bures Modifica el valor a Wikidata
ParentsElinard de Bures, nebot
Guillaume II de Bures, nebot
Agnès de Bures, neboda Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Guillem I de Bures (mort en 1142), originari de Bures-sud-Yvette a l'Illa de França, fou príncep de Galilea i regent del Regne de Jerusalem. va arribar al Regne de Jerusalem, al costat del seu germà Godofreu, abans de 1115.

Tots dos eren vassalls de Joscelí de Courtenay. El 1119 van participar en una incursió en terra musulmana a l'altre costat del Riu Jordà, durant el qual Godofredo va morir. Quan Joscelí va rebre el comtat de Edesa, va deixar el Principat de Galilea a Guillem.

Amb la mort d'Eustaqui de Grenier el 1123 i la captivitat de Balduí II de Jerusalem, va esdevenir Conestable i Regent del Regne de Jerusalem. El 1128, va ser enviat a França, al costat d'Hug de Payens, per triar un marit a Melisenda de Jerusalem, filla i hereva de Balduí.

Va morir el 1142. No va tenir fills, i el seu nebot Elinard de Bures, probablement fill del seu germà Godofreu, el va succeir.

Notes

[modifica]
  • Steven Runciman, Història de les Croades (3 vols.), Madrid, Aliança, 1973.
  • Piers Paul Read, The Templars: The Dramatic History of the Knights Temperar, the Most Powerful Military Order of the Crusades (1999).