Guam

Guam

Guåhån (ch)
Bandera
Tipus	àrea insular dels EUA, illa, territori no incorporat dels Estats Units, territoris dels Estats Units i país esportiu
Himne	Stand Ye Guamanians
Lema	«Tånó I' Man CHamoru»
Símbol oficial	Rascló de Guam (ocell)
Sobrenom	Tånó y CHamoru
Epònim	valor desconegut
Localització
13° 30′ N, 144° 48′ E
Estat	Estats Units d'Amèrica
Capital	Hagåtña
Conté la subdivisió	Agana Heights (en) Asan-Maina Barrigada (en) Chalan Pago-Ordot (en) Dededo (en) Hagåtña Hågat (en) Inalåhan (en) Mangilao (en) Merizo (en) Mongmong-Toto-Maite (en) Piti (en) Sinajana (en) Sånta Rita-Sumai (en) Talofofo (en) Tamuning (en) Umatac Yigo (en) Yona
Població humana
Població	153.836 (2020) (282,79 hab./km²)
Idioma oficial	anglès chamorro
Geografia
Part de	Micronèsia llista negra dels paradisos fiscals de la Unió Europea
Superfície	544 km²
Aigua	63,23 %
Banyat per	oceà Pacífic
Punt més alt	Mount Lamlam (en) (406 m)
Punt més baix	oceà Pacífic (0 m)
Limita amb	illes Mariannes Septentrionals Estats Federats de Micronèsia
Creació	1898
Organització política
Òrgan executiu	Govern de Guam
Òrgan legislatiu	Parlament de Guam , (Escó: 15)
• Governadora	Lou Leon Guerrero (2019–)
Màxima autoritat judicial	Tribunal Suprem de Guam
PIB nominal	6.123.000.000 $ (2021)
Moneda	dòlar dels Estats Units
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC 10:00
Domini de primer nivell	.gu
Prefix telefònic	1671
Telèfon d'emergències	911
Codi país	GU
ISO 3166-2	US-GU
Codi de departament INSEE	66010
Codi GNIS	1802705
Altres
Agermanament amb	Seül Riga Manila Olongapo Taipei (1973–)
Lloc web	guam.gov

Guam és una illa al Pacífic occidental que forma part de l'arxipèlag de les Mariannes. Oficialment és un territori no incorporat dels Estats Units d'Amèrica. Té una superfície de 541 km² i una població de 159.547 habitants (2002). És a mig camí entre Hawaii i les Filipines, dins de la Micronèsia. És l'illa més meridional, més gran i més poblada de les Mariannes. Hi predominen els turons i a la part nord hi ha espadats, amb moltes coves, que s'alcen 150 metres sobre el nivell del mar. L'illa és estreta al centre i s'eixampla cap al sud, on hi ha muntanyes i valls travessades per rierols i cascades. Les platges més arrecerades són les de l'oest. L'economia de Guam es fonamenta en la presència de la base naval, les plantacions de cocoters, la pesca i el turisme. S'hi parlen els idiomes anglès, chamorro i japonès, aquest últim només entre la gent més gran.

Història

Mapa de Guam

El primer assentament de Guam i la resta de les illes Mariannes té lloc al voltant de 1500 aC de les Filipines. Els descendents d'aquesta migració són els indígenes de Guam, els chamorros.

Descoberta per Magalhães el 1521, va ser una possessió espanyola fins a la pèrdua de les darreres colònies el 1898, quan va passar a ser governada pels Estats Units. L'any 1528, Álvaro de Saavedra Cerón va prendre possessió d'una part de l’arxipèlag de les Mariannes en nom del rei d'Espanya. L'any 1565, Miguel López de Legazpi va plantar una creu a l'illa que mostrava la seva pertinença a la corona castellana, que va durar fins al 1898, quan va ser cedida als Estats Units després de la Guerra hispano-estatunidenca.

Durant la Segona Guerra Mundial, Guam va ser atacada per l’Imperi Japonès i conquerida tres dies després de l’atac a Pearl Harbor, després de la Primera Batalla de Guam el desembre de 1941. Com a part de la campanya de les Illes Mariannes i Palau durant l'estiu de 1944, l'illa va ser reconquerida pels Estats Units en la Segona Batalla de Guam just després de la invasió de Tinian.

Guam, des de 1982, va adquirir una certa autonomia i des d'aleshores disposa de cambra legislativa pròpia. Continua sent una base important per a les forces armades dels Estats Units al Pacífic. La base de la Força Aèria Andersen s'ha utilitzat per a bombardeigs estratègics i altres propòsits des d'aleshores, i la base naval de Guam és una de les tres que poden allotjar portaavions de la Marina dels EUA a la regió.

El 5 de juny de 2015, Guam es converteix en el primer territori dels Estats Units a adoptar el matrimoni entre persones del mateix sexe, i els primers matrimonis es van celebrar el dia 9 de juny de 2015.

El 8 d'agost de 2017, a mesura que les tensions entre els Estats Units i Corea del Nord augmentaven, aquest últim va amenaçar d'atacar l'illa de Guam. Detalla el seu pla uns dies després: dispara simultàniament 4 míssils que passaran per sobre del Japó i s'estavellaran a 30 o 40 km de la costa. El governador de Guam, però, explica a CNN que no està preocupat per l'amenaça dels míssils nord-coreans perquè, segons ell, l'illa està equipada amb l'últim escut de protecció antimíssils disponible fins ara.

• 
  Placa commemorativa de l'arribada de Magalhaes a la badia d'Umatac.
• 
  Guam va formar part de les Indies orientals espanyoles des del 1565 fins al 1898.
• 
  Representació d'un artista francès de la pesca de poblacions Chamorro (1819).

La capital va ser anomenada pels espanyols Agaña, més tard els nord-americans en digueren Agana i actualment la forma oficial en chamorro és Hagåtña (1.200 habitants).

Al seu port, anomenat Apra, els americans hi instal·laren una base naval. Actualment, és el centre administratiu i de transport (hi ha l'aeroport), mentre que el centre comercial és a la ciutat de Tamuning (10.800 habitants).

Geografia

Situat al mar de les Filipines, Guam limita amb l’oceà Pacífic. Es troba a 217 km al sud-sud-oest de Capitol Hill (Illa de Saipan), Illes Mariannes Septentrionals, i a 845 km a l'est-nord-est de Colònia, a l'illa de Yap, Micronèsia. Guam cobreix una àrea de 541,3 km². La seva part nord està formada per un atol elevat. Hagåtña és la capital (antic nom Agaña). Segons el cens de 2010 tenia uns 1.051 habitants.

• 
  Mapa de Guam.
• 
  El nord de Guam vist des de l'espai.
• 
  El sud de Guam vist des de l'espai.
• 
  Catedral de Sweet Name of Mary i una estàtua del papa Joan Pau II presa a Hagåtña (Guam).
• 
  Port d'Apra.
• 
  Una platja a Guam.

Política

El governador de Guam és elegit per un mandat de quatre anys. El demòcrata Lou Leon Guerrero ocupa el càrrec des de gener de 2019.

El poder legislatiu està en mans de la legislatura de Guam, anomenada I Liheslaturan Guåhan en chamorro. A diferència de gairebé totes les legislatures estatals dels Estats Units, es tracta d'un parlament unicameral, format per 15 senadors elegits per dos anys d'una sola circumscripció electoral que abasta tota l'illa.

Com a territori no incorporat i encara que els seus habitants són ciutadans nord-americans, Guam no vota a les eleccions presidencials dels Estats Units, no tria un senador al Senat dels Estats Units i només elegeix un delegat, sense vot, a la Cambra de Representants dels EUA. Però si un resident de Guam es trasllada a un estat dels Estats Units, té els mateixos drets de vot que un resident d'aquest estat.

Michael San Nicolas ha exercit com a delegat de Guam a la Cambra de Representants des de gener de 2019.

Economia

Guam té, sobretot gràcies al turisme, una economia pròspera. El país té un PIB de 3,2 mil milions de dòlars. La renda per càpita anual és de 22.000 dòlars el 2005, 26 vegades més alta que a Indonèsia i lleugerament més alta que a Corea del Sud.

Guam té importants dipòsits de bauxita.

L'exèrcit nord-americà hi té una base aèria important i una base naval, que és una gran contribuïdora a l'economia de l'illa. Els bombarders B1 estan estacionats a Guam. El Japó, Corea del Sud, la Xina i Corea del Nord es troben a l'abast d'aquests avions militars.

Síndrome de Guam

A mitjan segle xx, s'ha observat una incidència anormalment alta (de 50 a 100 vegades superior a la normal) d'una síndrome suggerent de malalties neurodegeneratives conegudes, amb casos esporàdics entre els joves (com per a les malalties priòniques), en la població indígena chamorro, molt intrigant i preocupant per als epidemiòlegs.

Aquesta síndrome de vegades s'anomena síndrome de Guam. Combina els símptomes de l'esclerosi lateral amiotròfica i els de la demència parkinsoniana, constituint una malaltia neurodegenerativa, que apareix uns trenta anys després de l'inici de la intoxicació per fruits de Cycas micronesica.

Demografia

Evolució demogràfica

1960	1961	1962	1963	1964	1965	1966	1967	1968	1969	1970	1971	1972	1973	1974	1975	1976	1977	1978	1979	1980	1981	1982	1983	1984	1985	1986	1987	1988	1989	1990	1991	1992	1993	1994	1995	1996	1997	1998	1999	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	2012	2013	juliol 2015	2016	juliol 2018	2020
66.741	68.073	69.607	71.289	73.048	74.827	76.611	78.409	80.219	82.042	83.880	85.728	87.585	89.463	91.381	93.354	95.386	97.476	99.628	101.846	104.131	106.486	108.911	111.405	113.961	116.576	119.232	121.924	124.677	127.525	130.482	133.553	136.696	139.820	142.806	145.562	148.060	150.306	152.275	153.951	155.328	156.417	157.241	157.823	158.194	158.401	158.429	158.331	158.310	158.621	159.440	160.858	162.810	165.124	161.785	162.742	167.772	153.836

Segons el cens de 2010, Guam tenia 159.358 habitants, incloent:

• 49,3 % dels oceanoamericans

• • 37,3 % de Chamoros

• • 7,0 % de Chuukois

• • 5,0 % altres

• 32,2 % d’asiàtics americans

• • 26,3 % de filipins americans

• • 2,2 % de coreans-americans

• • 1,5 % dels xinesos americans

• • 1,4 % de japonesos americans

• • 0,8 % altres

• 7,1 % de blancs americans

• 1,0 % d'afroamericans

• 0,8 % d’hispans i llatins

• 9,4 % de raça mixta

• 0,3 % altres.

Religió

Segons el Pew Research Center, l'any 2010, el 94,2% dels residents de Guam són cristians, principalment catòlics (75%) i en menor mesura protestants (17,7%). A més, l'1,1% de la població són budistes, l'1,5% practica una religió popular i un 3,2% practica una altra religió o no en practica cap.

Esport

L’equip de futbol de Guam va patir una aclaparadora derrota contra Corea del Nord l'11 de març de 2005 amb el marcador de 21-0. Després va guanyar un partit contra Turkmenistan en un partit que comptava per a les eliminatòries de la Copa del Món de 2018 per un marcador d'1-0 l'11 de juny de 2015. Va ser la primera victòria de la seva història en un partit que comptava per a una eliminatòria per al Mundial. I quatre dies després, el 15 de juny, van guanyar l'Índia per 2-1.

La Federació d'Esgrima de Guam està afiliada a la Federació Internacional d'Esgrima de manera provisional des del 5 d'abril de 2011.

També hi és present una federació XV.

L'equip EuroCyclingTrips–CMI Pro Cycling}}, participant als Circuits Continentals de Ciclisme té la seu a Guam.

Personalitats

• Sant Pere Calungsod (1654-1672), catequista filipí

• Beat Diego Luis de San Vitores (1627-1672), sacerdot jesuïta espanyol, missioner

Ecologia

L'illa està infestada de serps de l'espècie Boiga irregularis, que eliminen diverses espècies d'ocells endèmics de Guam, inclòs l’alció de Guam (Todiramphus cinnamominus). A més d'haver provocat l'extinció de dotze dee les catorze espècies d'ocells endèmics a l'illa, també és responsable de la desaparició de dues de les tres espècies de ratpenats endèmiques i sis espècies de sargantanes. Aquesta serp hauria estat introduïda uns anys després de la Segona Guerra Mundial, probablement per un vaixell de càrrega militar o comercial de Papua Nova Guinea.

A principis de 2013, l'illa tenia dos milions d'aquestes serps.

Després de la desaparició dels ocells, l'illa també està experimentant una explosió en el d'aranyes. El març de 2013, les autoritats decideixen fer front al problema de la superpoblació de serps. Per això, milers de ratolins morts que es llancen al bosc amb petits paracaigudes de cartró. Les serps tenen una al·lèrgia mortal al paracetamol. Les autoritats esperen així limitar significativament aquests rèptils, que no tenen depredadors a l'illa.

Vegeu també

• Bandera de Guam.
• Segell de Guam.

Enllaços externs

• Parc Històric Nacional de la Guerra al Pacífic (anglès) (castellà).