Vés al contingut

Giacomo F. Maraldi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGiacomo F. Maraldi
Nom original(fr) Jacques Philippe Maraldi
(fr) Giacomo Filippo Maraldi Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 agost 1665 Modifica el valor a Wikidata
Perinaldo (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r desembre 1729 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAstronomia i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastrònom, matemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorObservatori de París Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralJoseph-Nicolas Delisle Modifica el valor a Wikidata

Giacomo Filippo Maraldi, també es coneix com a Jacques Philippe Maraldi (Perinaldo, Itàlia, 21 d'agost de 1665 - París, 1 de desembre de 1729) va ser un astrònom i matemàtic franco-italià.

Nebot de Giovanni Cassini, va treballar la major part de la seva vida a l'Observatori de París (1687-1718). També és l'oncle de Jean-Dominique Maraldi.

Entre el 1700 i el 1718 va treballar en un catàleg d'estreles fixes, i des del 1672 fins al 1719 va estudiar a fons Mart. El seu descobriment astronòmic més famós va ser que les capes de gel de Mart no es troben exactament als pols de rotació d’aquest cos. També va reconèixer (el maig de 1724) que la corona solar visible durant un eclipsi solar pertany al Sol i no a la Lluna,[1] i va descobrir R Hydrae com una estrella variable. També va ajudar amb l'enquesta basada en el Meridià de París.

El 1723 [2] també va confirmar el descobriment anterior (1715) del seu alumne Joseph-Nicolas Delisle del que normalment es coneix com la taca de Poisson, una observació que Domènec Aragó no va reconèixer fins al seu redescobriment a principis del segle xix. En el moment del descobriment d'Aragó, el punt de Poisson donava proves convincents de la naturalesa d'ona de la llum en disputa.[3]

En matemàtiques és molt conegut per haver obtingut l'angle en forma de dodecaedre ròmbic el 1712, que encara s'anomena angle de Maraldi.[cal citació]

Els cràters de la Lluna i Mart van ser anomenats en honor seu i del seu nebot.[4]

Referències

[modifica]

 

  1. «Chronology of Discoveries About the Sun». MrEclipse.com, 1999. Arxivat de l'original el 2020-10-19. [Consulta: 3 juliol 2012].
  2. Maraldi, G.F. (en francès) Histoire de l'Académie Royale des Sciences ... Avec les Mémoires de Mathématique & de Physique, 1723, pàg. 111–143. From p. 140: "La lumiere plus grande au milieu des boules plus petites, fait voir qu'elle circule en plus grande abondance & plus facilement autour des petites boules qu'autour des grandes." (More light in the middle of the smaller balls shows that it [i.e., light] spreads in greater abundance and more easily around small balls than around big [ones].) Fig. 8 on Plate 6 (following p. 142) shows light at the center of a ball's shadow.
  3. . 4th. ISBN 0-8053-8566-5. 
  4. «Jacques Philippe Maraldi, Maraldi I (August 21, 1665 - December 1, 1729)». Messier.seds.org. Arxivat de l'original el d’octubre 28, 2021. [Consulta: 5 abril 2021].

Enllaços externs

[modifica]