Vés al contingut

Gertrud Adelborg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGertrud Adelborg

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 setembre 1853 Modifica el valor a Wikidata
Karlskrona city community (Suècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort25 gener 1942 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Gagnef parish (Suècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGagnef (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ledamot Stockholmsföreningen för kvinnans politiska rösträtt (en) Tradueix
1905 – 1906
Ledamot Fredrika-Bremer-Förbundet
1905 – 1906 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaGagnef (en) Tradueix (1907–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballSufragi femení a Suècia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessora, activista pels drets de les dones, tresorera Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCountry Association for Women's Suffrage (en) Tradueix, consell d'administració (–1907)
Fredrika-Bremer-Förbundet (1884–)
Svea Court of Appeal (en) Tradueix (1881–1883) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
Família
PareBror Jacob Adelborg Modifica el valor a Wikidata
GermansOttilia Adelborg
Maria Adelborg Modifica el valor a Wikidata
Premis


Gertrud Virginia Adelborg (Karlskrona, 10 de setembre del 1853 – 25 de gener del 1942) fou una professora sueca destacada en el moviment pels drets de les dones.[1]

Biografia

[modifica]

Gertrud Adelborg nasqué a Karlskrona, al comtat de Blekinge, Suècia. Era filla del capità naval Bror Jacob Adelborg (1816-1865) i Hedvig Catharina af Uhr (1820-1903). Era germana de la il·lustradora Ottilia Adelborg (1855–1936) i de l'artista tèxtil Maria Adelborg (1849-1940). Mai no es va casar. Gertrud Adelborg fou educada per una institutriu a casa i en escoles per a xiques. Fou professora el 1874-1879, i treballà en el Tribunal d'Apel·lació de Svea al 1881–1883.

Gertrud Adelborg fou molt activa en el moviment de dones sueques i en la lluita pel sufragi. Va treballar per a l'oficina de l'Associació Fredrika Bremer, el 1884–1907 (des del 1886 com a presidenta de l'oficina d'Estocolm) i formà part del comité central del FBF el 1897–1915. Fundà l'Escola de Camp per a Dones FBF (en suec: Landthushållningsskola för kvinnor) de Rimforsa a Östergötland, i en pertanyia a la junta escolar el 1907–1921.

Agda Montelius i Gertrud Adelborg presenten la petició de sufragi al primer ministre Erik Gustaf Boström el 1899

El 1899, una delegació de la FBF presentà una petició de sufragi al primer ministre Erik Gustaf Boström. La delegació l'encapçalava Agda Montelius, acompanyada de Gertrud Adelborg, que n'havia escrit la demanda. Aquesta va ser la primera vegada que el moviment de dones suec presentava oficialment una demanda de sufragi.

Gertrud Adelborg era membre de la junta directiva de l'Associació Nacional per al sufragi de les dones (suec: Landsföreningen för kvinnans politiska rösträtt) o LKPR el 1903-1906. El 1907, encapçalava la delegació del LKPR que presentà la demanda al monarca Òscar II de Suècia. Va recordar-li les reformes relatives als drets de les dones que havien estat aprovades per son pare, Òscar I de Suècia, i expressà el desig que "el fill d'Òscar I adjuntàs el seu nom a un suggeriment de sufragi de dones".[2] Segons Lydia Wahlström: "tan aviat com el rei va sentir el nom de son pare, se li va despertar l'interés", i Òscar II hi va prometre el seu suport, però va afegir que com a monarca constitucional no hi podia fer molt, i que dubtava que el govern hi pogués fer més. El paper de Gertrud Adelborg pel sufragi fou descrit com a important però menys públic: assumí tasques de secretaria, feu recerques, estructurà el treball i n'escrigué moltes publicacions i manifestos.[3]

Gertrud Adelborg vivia jubilada a Gagnef, al comtat de Dalarna. Li atorgaren la Medalla Reial Sueca del Quòrum Illis el 1907. Va morir el 1942 i l'enterraren a Gagnef.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Gertrud Adelborg». WordPress. [Consulta: 1r desembre 2018].
  2. Barbro Hedwall (2011). Susanna Eriksson Lundqvist. red. Vår rättmätiga plats. Om kvinnornas kamp för rösträtt (Stockholm: Förlag Bonnier).
  3. Lisbeth Larsson. «Gertrud Virginia Adelborg». Svenskt kvinnobiografiskt lexikon. [Consulta: 1r desembre 2018].