Gerd Faltings
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 juliol 1954 (70 anys) Gelsenkirchen (Alemanya) |
| Nacionalitat | Alemanya |
| Formació | Universitat de Münster |
| Director de tesi | Hans-Joachim Nastold |
| Es coneix per | conjectura de Mordell |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria algebraica i teoria de nombres |
| Ocupació | matemàtiques |
| Organització | Max Planck Institute for Mathematics University of Bonn Universitat de Princeton Universitat de Wuppertal |
| Membre de | Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (2018–) Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (2016–) Academia Europaea (2014–) Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1992–) Acadèmia de Ciències i Arts de Rin del Nord - Westfàlia Acadèmia de Ciències de Göttingen Acadèmia de Ciències i Humanitats de Berlín-Brandenburg |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Michael J. Larsen Shinichi Mochizuki Adrian Vasiu |
| Premis | |
| Lloc web | hcm.uni-bonn.de… |
Gerd Faltings (Gelsenkirchen, 28 de juliol de 1954) és un matemàtic alemany conegut pel seu treball en geometria algebraica aritmètica. Entre 1972 i 1978 va estudiar matemàtica i física a la Universitat de Münster. En 1978 va rebre el seu doctorat en matemàtica i en 1981 va obtenir la vènia legendi (Habilitació) en matemàtica, també a la Universitat de Münster. Durant aquest temps va ser professor ajudant en aquesta universitat. Entre 1982 i 1984 va ser professor a la Universitat de Wuppertal. Després d'això va ser professor a la Universitat de Princeton (1985-1994).[1]
Se li va concedir la Medalla Fields en 1986 per provar la conjectura de Mordell, que estableix que qualsevol corba projectiva no singular de gènere g > 1 definida sobre un cos de nombres K conté només un nombre finit de punts racionals en K. Des de 1995 ha estat director de l'Institut Max Planck per a la Matemàtica a Bonn. En 1996 va rebre el Premi Gottfried Wilhelm Leibniz de la Deutsche Forschungsgemeinschaft, que és el màxim honor concedit a la recerca a Alemanya.
Referències
[modifica]- ↑ «Gerd Faltings» (en anglès). britannica.com. [Consulta: 29 agost 2014].
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gerd Faltings» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Gerd Faltings al Mathematics Genealogy Project.
