Gencianals
Gentianales | |
---|---|
Gentiana cruciata | |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Subregne | Viridiplantae |
Ordre | Gentianales Bercht. i J.Presl, 1820 |
Nomenclatura | |
Exautor | Juss. |
Les gencianals (Gentianales), són un ordre de plantes angiospermes. L'actual sistema APG IV de classificació de les angiospermes situa aquest ordre dins del clade de les làmides i inclou cinc famílies[1] amb més de 1.000 gèneres i més de 20.000 espècies.[2][3]
Famílies
[modifica]A la classificació del vigent sistema APG IV (2016), dins de l'ordre de les gencianals s'inclouen les següents cinc famílies:[2]
- Apocynaceae Juss. (1789) - Apocinàcies
- Gelsemiaceae Struwe & V.A.Albert (1995) - Gelsemiàcies
- Gentianaceae Juss. (1789) - Gencianàcies
- Loganiaceae R.Br. ex Mart. (1827) - Loganiàcies
- Rubiaceae Juss. (1789) - Rubiàcies
Espècies
[modifica]La família de les rubiàcies és, amb molta diferència, la que compta amb més espècies, més de 13.000[4] agrupades en 608 gèneres.[5] Més del 65% de les espècies de l'ordre de les gencianals són de la família de les rubiàcies, se'n pot destacar el gènere Coffea que agrupa les espècies de cafè, de gran importància econòmica, dins del gènere cincona trobem les espècies Cinchona officinalis i Cinchona calisaya de les que se n'obté la quinina,[6] el gènere Rubia amb espècies utilitzades com a font de pingments[7] com la rogeta (Rubia peregrina) o la roja (Rubia tinctorum) i dins dels gèneres Gardenia i Bouvardia hi ha espècies utilitzades com a ornamentals.[8][9]
La família de les apocinàcies compta amb més de 4.000 espècies[10] distribuides en 369 gèneres.[11] Hi ha moltes espècies d'aquesta família que són utilitzades com a ornamentals, a destacar el baladre (Nerium olenader) i dins el gènere Vinca el blavet (Vinca difformis), l'herba donzella (Vinca major), i la donzella (Vinca minor).[10] Dins d'aquesta família també hi ha espècies medicinals com la Rauvolfia serpentina (font de reserpina)[12] o Strophanthus sarmentosus (font de cortisona).[13]
Dins la família de les gencianàcies hi ha més de 1.700 espècies[14] agrupades en 103 gèneres.[15] Entre les espècies d'aquesta família n'hi ha que són cultivades amb finalitats ornamentals i també n'hi ha d'altres que són apreciades per les seves propiestats medicinals. Del gènere Genciana es poden citar algunes espècies presents a Catalunya com ara la Gentiana acaulis (campanetes), la Gentiana lutea (genciana groga), la Gentiana burseri (gençana), la Gentiana pyrenaica (gençana pirinenca) o la Gentiana nivalis (genciana nival). A l'arrel de la genciana groga se li atribueixen moltes propietats medicinals, cosa que gairebé ha provocat la seva desaparició d'algunes zones com el Montseny, on hi havia estat abundant i ara és molt difícil de trobar.[16] Dins del gènere Centaurium també hi ha plantes amb propietats medicinals, es pot citar l'herba de Santa Margarida (Centaurium erythraea).[17] Les dues espècies del gènere Eustoma són cultivades a Amèrica com a planta ornamental tallada.[18]
A la família de les loganiàcies hi ha més de 400 espècies[19] agrupades en 16 gèneres.[20] Dins d'aquesta família, present especialment a les zones tropicals, hi ha espècies que s'aprofiten per la seva fusta com l'abura (Mitragyna stipulosa),[21] d'altres són verinoses com algunes espècies del gènere Strychnos (per exemple l'arbre de la nou vòmica, Strychnos nux-vomica),[22] alguna és comestible com Strychnos spinosa[19] i d'altres s'utilitzen com a ornamentals com en el cas de Spigelia marilandica[19] i de la budleia (Buddleja davidii).[23]
La família de les gelsemiàcies està formada per només 14 espècies distribuides en 3 gèneres.[24] D'aquestes 14 espècies, 10 pertanyen al gènere Mostuea,[25] el gènere Gelsemium compta amb 3 espècies reconegudes[26] mentre que al gènere Pteleocarpa només n'hi ha una.[27] Es pot citar el gelsemi (Gelsemium sempervirens) que presenta propietats medicinals.[28]
Referències
[modifica]- ↑ Byng et al., 2016, p. 3, 19.
- ↑ 2,0 2,1 «GENTIANALES Berchtold & J. Presl - Main Tree.» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 23 setembre 2022].
- ↑ «Gentianales» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 23 setembre 2022].
- ↑ «Rubiaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 24 setembre 2022].
- ↑ «Rubiaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 23 setembre 2022].
- ↑ «cinchona» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 24 setembre 2022].
- ↑ «madder» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 24 setembre 2022].
- ↑ «gardenia» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 24 setembre 2022].
- ↑ «Gencianals». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 10,0 10,1 «Apocynaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 24 setembre 2022].
- ↑ «Apocynaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 23 setembre 2022].
- ↑ «reserpine» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 24 setembre 2022].
- ↑ «Strophanthus sarmentosus» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 24 setembre 2022].
- ↑ «Gentianaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 25 setembre 2022].
- ↑ «Gentianaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 23 setembre 2022].
- ↑ «La genciana groga al Montseny, de l'abundància a gairebé l'extinció». Nació Digital, 30-08-2018. [Consulta: 25 setembre 2022].
- ↑ «Gencianals». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Eustoma» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 25 setembre 2022].
- ↑ 19,0 19,1 19,2 «Loganiaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 25 setembre 2022].
- ↑ «Loganiaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 23 setembre 2022].
- ↑ «Gencianals». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Strychnos» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 25 setembre 2022].
- ↑ «Gencianals». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Gelsemiaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 23 setembre 2022].
- ↑ «Mostuea» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 23 setembre 2022].
- ↑ «Gelsemium» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 23 setembre 2022].
- ↑ «Pteleocarpa» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 23 setembre 2022].
- ↑ «gelsemi ». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
Bibliografia
[modifica]- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- Struwe, L., V. A. Albert, and B. Bremer. 1994. Cladistics and family level classification of the Gentianales. Cladistics 10: 175-205.
- Backlund, Maria, Bengt Oxelman, and Birgitta Bremer. 2000. Phylogenetic relationships within the Gentianales based on NDHF and RBCL sequences, with particular reference to the Loganiaceae. American Journal of Botany 87:1029-1043. «Enllaç». Arxivat de l'original el 2009-01-15. [Consulta: 14 setembre 2006].